Aquest assaig de la biòloga estatunidenca Rachel Carson (1907-1964) es va publicar per primer cop el 1962, i va causar un impacte considerable en l'opinió pública estatunidenca, marcant un abans i un després en la lluita col·lectiva contra els pesticides químics usats indiscriminadament per l'agricultura intensiva, amb conseqüències nefastes per als ecosistemes i els organismes que hi entraven en contacte. La indústria química va viure un creixement sense precedents a partir de la segona guerra mundial, en què tant els Estats Units com els països europeus van invertir en la recerca de noves armes químiques, així com de desinfectants i insecticides d'acció ràpida i efectiva. Un cop després de la guerra, el seu ús s'estén per les àrees rurals i naturals dels Estats Units principalment com a insecticida i herbicida, o per fer front a plagues de determinades espècies que amenacen els arbres per exemple, però aviat, durant els anys quaranta i cinquanta, tant científics com agricultors i naturalistes aficionats comencen a registrar les conseqüències devastadores i no sempre previstes que comporten aquestes substàncies. A través de la seva exposició, Carson explica quins són tots aquests efectes adversos tant per als éssers humans com per a les plantes i els animals, i caracteritza exhaustivament aquestes substàncies, la més coneguda de les quals és el DDT, que actualment ja no s'utilitza.
Així doncs, l'anàlisi que ens ofereix Carson es limita a un període de temps molt concret, i els exemples concrets dels quals parla fa molts anys que van quedar superats. Un cop es va anar demostrant que aquests components químics contenien elements carcinògens, i que estaven destruint la biodiversitat en grans àrees naturals arreu del món, el seu ús es va anar prohibint i ara són cosa del passat. Per què el llibre de Carson ha assolit l'estatus de clàssic, doncs? Quina és la seva vigència encara avui dia? El seu assaig és una denúncia encesa i reveladora de la lògica implacable de l'interès econòmic sobre la vida humana, amb el vistiplau dels governs de torn. El problema de les fumigacions és que es presentaven com a fets acomplerts sense que la ciutadania afectada hi tingués res a dir ni tingués accés a tota la informació sobre els riscos que implicaven. Tot sovint aquests pesticides es ruixaven des d'avions indiscriminadament i de forma repetida, i quan els afectes adversos arribaven a les vides humanes, a través de l'aire o la xarxa d'aigües, ja era massa tard per posar-hi remei. Carson mateixa era una investigadora governamental, i una part dels estudis i investigacions que cita al llibre són de científics que treballaven per als governs dels Estats Units i d'altres països. Quan tots aquests informes arribaven als responsables polítics, tot sovint els seus resultats es relativitzaven o es minimitzaven per poder seguir proporcionant beneficis a la indústria química.
Si bé el problema dels DDT ha quedat en el passat, per tant, sobta llegir la crònica d'aquesta cadena de negligències especialment per la seva similitud amb d'altres casos més recents que ens haurien de sonar perquè ens toquen de molt més a prop. Per exemple, hi ha un moment de l'exposició en què Carson utilitza el terme "obsolescència programada", que avui dia ens és totalment familiar: la indústria química s'interessa per unes solucions d'efecte limitat en el temps, per tal d'haver de repetir els tractaments periòdicament. La comparació de les legislacions americanes, que entreguen la clau de la producció econòmica a les grans empreses del sector, i aboquen a la fallida els petits agricultors que es resisteixen a aquests canvis, amb les legislacions europees més conservadores, ens hauria de recordar el cas dels organismes genèticament modificats que es van començar a introduir a l'agricultura a partir dels anys vuitanta i noranta. De la mateixa manera, Carson ens adverteix dels riscos de l'agricultura intensiva i dels monocultius davant d'altres formes de treballar la terra que respecten molt millor la biodiversitat present en una zona determinada i, per tant, l'equilibri natural dels ecosistemes. L'efecte nociu dels DDT no s'estenia només a l'espècie que es pretenia erradicar, sinó també a la cadena tròfica sencera, cosa que ens il·lustra sobre els perills de la sobreexplotació del medi, ja sigui terrestre o aquàtic.
Primavera silenciosa és un clàssic de la literatura conservacionista en tant que ens assenyala un camí a seguir, i reivindica de forma abrandada que l'opinió pública necessita obtenir una informació acurada i rigorosa per poder actuar en el seu propi benefici. El llibre és una clara denúncia de les males praxis que mantenen el públic en la minoria d'edat, i els oculten aquestes informacions essencials perquè pugui prendre decisions en el futur. Si una cosa resulta atractiva del text és que rarament intenta apel·lar els lectors a través de les emocions: les dades crues que ens presenta parlen per si soles, sempre acompanyades per una argumentació racional i pragmàtica. A través de la seva exposició, Carson pretén convèncer que la conservació del medi ambient és bàsica i indispensable per al nostre propi interès, i fins i tot aporta un argument econòmic, a l'hora d'assenyalar els potencials perjudicis materials que la destrucció d'aquesta biodiversitat pot comportar per a l'agricultura o el turisme. Si bé és cert que algunes de les solucions que proposa són qüestionables, i possiblement avui dia en tenim més informació com per poder-les jutjar, el que és indiscutible és que Primavera silenciosa ens ofereix un advertiment clar i contundent dels perills mediambientals a què l'ésser humà exposa la seva pròpia existència a la terra.
Continguts: Després d'un breu primer capítol que actua com a introducció del llibre, el capítol dos ens presenta el problema de l'ús indiscriminat dels insecticides i herbicides aplicats a l'agricultura intensiva, que creen immunitat en les espècies que pretenen erradicar, a la vegada que creen desequilibris en la diversitat dels ecosistemes. El capítol tres caracteritza els components químics en què se centra l'estudi i descriu també les conseqüències adverses que tenen per a l'organisme humà. El capítol quatre exposa la contaminació de l'aigua dolça i les seves conseqüències a l'hora d'estendre aquestes substàncies tòxiques. El capítol cinc tracta de la contaminació del sòl, amb la pèrdua de les bactèries i fongs que són essencials per fer d'enllaç entre la matèria orgànica i els minerals necessaris perquè les plantes puguin viure. El capítol sis se centra més en concret en l'aplicació d'herbicides i l'interès de les empreses químiques rere l'agricultura intensiva. El capítol setè exposa la contradicció entre la visió dels ecologistes i la de les agències governamentals, i proposa un exemple d'ús fallit dels pesticides químics per erradicar la plaga de l'escarabat japonès. El capítol vuitè descriu les conseqüències que aquestes substàncies tenen per a les poblacions d'aus. El capítol novè exposa les afectacions que pateix la indústria pesquera a través de les afectacions dels rius, que s'estenen també a les aigües costeres. El capítol deu proposa dos exemples de les conseqüències fatals que tenen les fumigacions aèries. El capítol onze està dedicat a l'exposició a substàncies tòxiques en l'àmbit domèstic i a l'abast de tothom. El capítol dotze exposa les patologies que poden causar en l'organisme humà, tenint en compte també la combinació de diversos tòxics i l'augment de la concentració de les seves proporcions als teixits greixosos de l'organisme a través dels diversos graons de la cadena tròfica. El capítol tretze ens exposa aquestes conseqüències al nivell cel·lular. El capítol catorze està dedicat al càncer. Els capítols quinze i setze exposen els efectes contraproduents d'aquests productes químics - el quinze exposa el fenomen de la resistència ambiental i el setze el del desenvolupament de resistència per part dels insectes que es pretén eliminar. Finalment, el capítol disset presenta solucions alternatives per tal d'eliminar plagues o de controlar les poblacions de determinades espècies, que en l'època que es publica el llibre estaven en fase d'experimentació o es començaven a aplicar amb èxit.
M'agrada: M'ha semblat molt interessant no tant pel detall de l'exposició sinó més aviat per la imatge de conjunt i la seva vigència avui dia, amb la denúncia de negligències i omissions que, avui dia malauradament, encara són fàcils de reconèixer en política mediambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada