Aquesta novel·la de la reconeguda autora estatunidenca Joyce Carol Oates és una de les seves incursions en el gènere de la narrativa juvenil. Jo no havia llegit mai res de l'autora, tot i que n'havia sentit a parlar, i la primera experiència amb aquesta novel·la de 2003, ara reeditada per l'editorial L'Altra sota el segell de L'Altra Tribu, ha estat totalment recomanable. La traducció de Josep Sampere continua sent la mateixa que va publicar el 2005 l'editorial Cruïlla a la col·lecció Gran Angular, i em sembla que ha estat molt bona idea recuperar aquesta obra, perquè el seu contingut i el seu missatge romanen, malauradament, més vigents que mai. La protagonista, la Franky Pierson, és una noia de quinze anys que viu prop de Seattle. La seva família és rica i famosa: el seu pare, en Reid Pierson, és un famós ex-jugador de futbol americà que ara treballa com a periodista i comentarista esportiu. La mare de la Franky, la Krista, és artista plàstica, tot i que públicament només se la coneix per la seva faceta com a esposa d'una celebritat mediàtica. El matrimoni té tres fills: en Todd, el fill del primer matrimoni d'en Reid, i la Franky i la Samantha, les dues filles de quinze i deu anys.
Quan la Franky té catorze anys, pateix un intent de violació per part d'un adolescent més gran que ella, i aquell moment esdevé una revelació clau a la seva vida perquè és quan descobreix l'Ulls Verds, una veu interior secreta que la impulsa a valer-se per si mateixa, a no creure's tot el que diuen els adults d'entrada i també, de vegades, a dir en veu alta fins i tot el que preferiria no reconèixer. La millor part de la lectura és que es va construint a través de la combinació entre aquestes dues veus: d'una banda, tenim la "versió oficial" dels fets, és a dir, el que la Franky i la seva germana perceben des del relat dels adults que els estan amagant una part de la realitat. El caràcter violent del pare és força evident ben bé des del principi de la narració, així com també es fa estrany el pacte de separació a què arriben el pare i la mare per no fer evident el seu trencament ni arribar al divorci, per evitar-ne la repercussió mediàtica. Ara bé, el pare sempre té a punt les seves explicacions perfectament racionals, que justifiquen qualsevol mena de comportament sospitós i que sempre carreguen a la mare la responsabilitat de tot allò que vagi malament dins la família. D'altra banda, el monòleg interior de la Franky sempre queda equilibrat pels comentaris escèptics de l'Ulls Verds, que comença a lligar caps i a especular amb motivacions no tan innocents per a les actituds i comportaments aparentment inexplicables del pare.
Ara bé, és un camí difícil per a la Franky perquè, si una cosa ens mostra la novel·la força gràficament, és l'abast de la manipulació i la intimidació a què pot arribar un maltractador per tal de justificar la seva pròpia visió de la realitat. En aquest sentit, on el relat es fa especialment colpidor és en la interiorització que fan les filles del discurs patern, de forma que en la primera meitat del llibre assistirem a la replicació per part de la Franky de la culpabilització de la mare. A través del relat, però, anirem veient com la Franky mateixa, gràcies a l'ajuda de l'Ulls Verds, anirà rebel·lant-se contra la versió establerta dels fets, i començarà a percebre la part fosca de la seva vida familiar que s'entreveu per les esquerdes de la imatge de conjunt. La trama de la novel·la es basa en un misteri que no és tal, que se'ns presenta a simple vista i que és impossible no veure des del principi, però que l'adolescent protagonista haurà d'anar-se explicant a si mateixa fins que pugui superar l'autoengany en què viu immersa. M'ha semblat una novel·la molt recomanable tant per a joves com per a grans.
Sinopsi: La Franky Pierson és una adolescent de l'àrea de Seattle filla d'un famós periodista esportiu i antiga llegenda del futbol americà. La seva vida familiar està marcada per les contínues discussions entre els seus pares i els comportaments sospitosos del pare després de les cada cop més freqüents desaparicions de la mare. Al principi, la noia no s'atreveix a mirar la realitat de cara, i prefereix creure les justificacions i explicacions que ofereix el pare sobre la dinàmica familiar. Poc a poc, i gràcies a l'ajuda d'una veu interior pròpia que ella anomena Ulls Verds, anirà descobrint una veritat molt més dolorosa.
M'agrada: M'ha agradat molt el relat dual que crea la novel·la al voltant de la narració dels fets que presencien els lectors i el relat manipulat que en rep la protagonista i com, igual que a la vida real, ambdós se solapen i competeixen entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada