Cossos celestes de l'autora omanita Jokha al-Harthi es va publicar per primer cop en àrab l'any 2010, però no va saltar a la fama internacional fins que no va guanyar el premi Booker International el 2019 a través de la seva traducció a l'anglès. Des de llavors ha estat traduïda a moltes llengües, entre elles el català amb la traducció de Margarida Castells Criballés en aquesta edició a càrrec de Les Hores. La novel·la sembla molt senzilla a simple vista, però a mesura que avança la lectura va revelant la seva complexitat, que es basa a presentar l'argument de forma fragmentària, a través de capítols curts que van aportant petits episodis dels diversos fils narratius, però són els lectors els qui han d'anar composant la imatge de conjunt i també especulant sobre els misteris que es dibuixen als marges de la narració i per als quals no se'ns ofereix una resolució definitiva. La novel·la ressegueix les vides dels membres d'una nissaga familiar a través de tres generacions, que ofereixen la base per a una reflexió sobre els canvis econòmics, polítics i socials que han tingut lloc a Oman en les darreres dècades, i també ofereix una mirada enrere, al seu passat colonial i feudal, marcat pel tràfic d'esclaus i els conflictes armats.
Ens situem a finals dels anys setanta en un poble anomenat Awafi, a l'interior del país. La família protagonista descendeix d'un dels xeics de la zona, i per tant és una família benestant. Tanmateix, les tres filles se senten oprimides pel masclisme imperant en una societat tradicional, i per la duresa de la vida rural, i somien poder-se instal·lar a la ciutat, l'emergent capital del país, Musqat, amb els seus futurs marits. La filla gran, la Maia, es casa l'Abdul·lah, el fill d'un ric comerciant del poble, amb qui tindrà tres fills. La novel·la alterna la narració en tercera persona des del punt de vista de diversos personatges, que ens va revelant els antecedents de la família i també la sort futura de les germanes petites de la Maia, l'Asmà i la Khaula. Mentrestant, a través del flux de consciència en primera persona de l'Abdul·lah, anirem coneixent la història de la seva família i els elements del seu passat que l'han portat als actuals temors i inseguretats, que giren al voltant de la misteriosa mort de la seva mare quan ell era un nadó i la complexa relació del seu pare amb els esclaus de la família, basada en les desconfiances i aliances secretes i els jocs de poder dins l'espai domèstic.
A partir de totes aquestes peces al-Harthi anirà construint un mosaic completíssim de la història del sultanat d'Oman durant el segle vint, marcat per la divisió del territori en dues àrees: el sultanat independent, a la zona interior, i la colònia britànica a la costa. El tràfic d'esclaus a la zona va continuar sent un negoci lucratiu per a les famílies poderoses del país fins i tot dècades després de la seva prohibició a l'imperi britànic, ben bé fins al segle vint, cosa que provoca una ferida oberta dins del si de les famílies mateixes, a partir del moment que els esclaus alliberats han de buscar el seu propi lloc a la nova societat contemporània. La novel·la està farcida d'episodis de violències i brutalitats contra els esclaus rebels i contra les dones que escapen dels rols convencionals del matrimoni i la maternitat, fent patent així diverses cares de l'opressió que poden tenir lloc en aquest tipus de societat. Tot i així, el relat no es fa mai tòpic ni previsible: a través del testimoni de l'Abdul·lah, per exemple, veiem com els homes mateixos també són víctimes d'una imatge determinada de la masculinitat que s'imposa des de les generacions anteriors, com també els passa a altres personatges secundaris.
De la mateixa manera, les formes com les tres germanes enfoquen la feminitat i els seus rols dins la família tradicional tampoc no tenen res a veure amb el que podríem esperar des d'una mentalitat occidental: en aquest sentit la novel·la fa molt per posar-nos en un punt de vista que no té res a veure amb els conceptes previs o nocions que puguem tenir de l'estructura familiar. Mentre que les dues germanes grans se sotmeten al matrimoni de conveniència arranjat per la família, en tots dos casos l'acceptació es veu com una sortida endavant, en una societat en què a una dona només se li reconeix la dignitat plena com a dona casada i com a mare. Mentre que la Maia entra en un matrimoni convencional amb l'Abdul·lah sense estar-ne enamorada, l'Asmà entra en el seu matrimoni més com a experiment intel·lectual, fascinada molt més per la idea de la maternitat i les oportunitats que se li obren a la ciutat que per la del matrimoni mateix. Finalment, el matrimoni de la Khaula és l'únic que serà per amor, però amb conseqüències inesperades per a ella. L'aventura del pare de les noies, l'Azzan, amb una beduïna del desert, oferirà un contrapunt interessant a la història, en mostrar-nos com l'amor i el matrimoni són dues àrees que aquesta societat tradicionalment manté separades.
A més de totes aquestes interaccions entre els personatges, que ens ofereixen un retaule de relacions familiars dins del context social i polític en què prenen forma, la novel·la també reflecteix el camp d'expertesa de la seva autora en la literatura clàssica àrab, a l'hora de contraposar les relacions dels personatges i les seves vicissituds vitals amb l'ideal amorós dels poetes àrabs clàssics. D'aquesta forma el retrat més costumista i realista de les vides dels personatges entra en un diàleg sempre suggestiu amb la tradició literària amorosa àrab, que presenta l'amor i la màgia com a motor dels fets humans i quotidians. Per tots aquests motius crec que és una lectura molt recomanable.
Sinopsi: La novel·la segueix les vicissituds de tres generacions familiars a l'Oman contemporani. Mentre que els avis continuen ancorats a les tradicions del món rural de l'interior i les seves exigències socials, la generació de les filles començarà a alliberar-se d'aquestes condicions, ja influïdes per la vida a la ciutat, que comença a créixer amb l'emergència dels sectors comercial i immobiliari. La tercera generació, la dels néts, haurà d'afrontar nous desafiaments, com el masclisme encara arrelat en la societat, les tensions polítiques i de classe que encara arrossega el país, i la preservació del seu llegat cultural amb la creixent occidentalització de la societat.
M'agrada: És una lectura molt original i sorprenent, que no té res a veure amb l'estil narratiu occidental, i que suggereix els seus misteris més que no pas explicar-los, sobretot cap al final, en què totes les peces van encaixant finalment en la imatge de conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada