L'ombra de l'eunuc (#535)

Tot el país era un gran hule de floretes somortes i enfosquides per dèbils bombetes Osram. Els únics que vivien ben peixats eren els coloms de Barcelona, que feien el niu sota terrat de les cases de l'Eixample i podien volar indiferents a les passes fúnebres dels individus de gavardines fosques i odi a la cara que buscaven comunistes, maçons, separatistes i jueus. I tots érem jueus, separatistes, maçons, comunistes i rojos, Miquel. I a Feixes, a la seva plaça Vella, les coses eren igual però en petit. Perquè tots dúiem al damunt la pena d'estar tristos. I els pocs que parlaven en veu alta o eren els que portaven les botes d'aixafar o eren els que es deixaven aixafar l'ull de poll amb un somrís i paraven l'altre ull de poll. 

Aquesta novel·la de Jaume Cabré es va publicar per primer cop el 1996, i va merèixer el premi de la Crítica Serra d'Or. És una novel·la autènticament absorbent sobre la capacitat de la memòria per reconstruir móns passats i el poder de fascinació que exerceix l'art sobre la vida, fins al punt que tots dos s'arriben a entrecreuar i recrear de les formes més evocadores possibles. El protagonista, Miquel Gensana, és l'últim plançó d'una família d'industrials de la ciutat provinciana de Feixes. Arran de la mort del seu millor amic i antic company de lluita antifranquista, és convidat a un sopar amb una companya de feina, la Júlia, que vol recopilar informació sobre el difunt en vistes a un obituari. La trobada queda presidida pels secrets que tots dos amaguen, començant pel fet que el restaurant de Feixes on es troben no és altre lloc que l'antiga casa familiar dels Gensana, on el protagonista va passar la seva infantesa i adolescència. Al llarg del sopar, en Miquel Gensana anirà exposant la seva història personal, intercalada amb la de la nissaga familiar sencera des del segle dinou. Aquest altre relat ens vindrà a través de la veu de l'oncle Maurici, que en Miquel evocarà a través del record. L'oncle Maurici també ha guardat a través dels anys els seus propis silencis, i ha esdevingut un testimoni privilegiat dels secrets, passions i traïcions ocultes de tots els membres de la família. 

La novel·la es presenta com a entramat complex de diferents línies argumentals i cronològiques, que poden resultar un punt confuses durant els primers capítols, però que de seguida descobreixen direccions definides per a la trama i van establint relacions entre els motius del passat i els del present. A la història de joventut d'en Miquel Gensana, que tria des de jove distanciar-se de la seva família per entrar en la lluita antifranquista, s'hi afegeixen les vicissituds vitals de l'oncle Maurici, aquest sí testimoni de primera mà de les lluites de poder que s'estableixen entre les diferents generacions de la nissaga, i dins de les quals tindrà un paper fonamental que s'anirà descobrint poc a poc a mesura que avanci la lectura. Ambdues veus es van intercalant fluidament al llarg de la narració, alternant en tots dos casos, a més a més, l'ús de la primera i la tercera persones. Lluny de crear confusió, aquesta tècnica narrativa que sembla una mena de flux de consciència a dues mans, crea un ritme molt viu i dinàmic per a la narració, en què tots dos personatges es van comentant i postil·lant l'un a l'altre, de vegades amb certa ironia. 

Ambdós personatges es revelen com a inadaptats dins del món familiar, polític i social que els ha tocat viure, i per això aniran teixint complicitats i resistències soterrades al llarg dels anys, que es manifestaran de vegades de formes aparentment hostils cap a l'entorn i els altres personatges. La novel·la es llegeix, en un dels seus fils argumentals, com una gran saga familiar a l'estil de Mirall trencat de Mercè Rodoreda; pel que fa a l'altra meitat, com a thriller de misteri que va acumulant tensió, revelacions i trames secundàries que actuen com a distractors fins arribar a la resolució final dels misteris plantejats. El darrer terç de la novel·la pren encara una altra direcció i se centra sobretot en la fascinació que el protagonista adopta per la música com a teràpia per als seus traumes i maladaptacions del passat, mentre que l'oncle Maurici acabarà arrodonint la història de la nissaga familiar amb revelacions inesperades i girs de guió d'última hora. El relat es basteix al voltant de la incapacitat última dels dos personatges de continuar reproduint la família, mentre esdevenen dipositaris de tota la seva memòria i els seus secrets. Així doncs, es crea una tensió entre l'acció de la vida i els seus espectadors que, a la vegada, n'esdevenen els intèrprets i jutges últims i, en últim terme, també els directors a l'ombra. Una novel·la molt recomanable. 

Sinopsi: La novel·la té lloc com una llarga conversa durant un sopar entre el protagonista, Miquel Gensana, i una companya de feina seva, la Júlia, que recopila informació per escriure un obituari sobre un polític que era antic company universitari d'en Gensana. Ambdós amics estaven involucrats en la lluita clandestina contra el franquisme, i anys després de l'adveniment de la democràcia, en Miquel encara es troba marcat pels fets que va haver de viure i presenciar, que li van causar també el distanciament amb els seus pares. A través del seu oncle Maurici, cronista de la família i dipositari dels seus secrets, anirem assistint a un mosaic de la nissaga familiar des del seu esplendor a finals del segle dinou fins a la seva decadència final als anys noranta, i a través de la veu d'aquests dos personatges assistirem al descobriment dels secrets familiars més ben amagats. 

M'agrada: És una novel·la que va descobrint la seva intel·ligència i la complexitat dels seus misteris a mesura que avança, amb un domini brillant del ritme i de les revelacions inesperades.