La colònia, de l'autora irlandesa Audrey Magee, és una novel·la publicada el 2022, que va ser nominada per al premi Booker d'aquell any tot i que va quedar fora de la selecció de finalistes. Com que no he llegit cap de les altres candidates, no puc jutjar sobre la decisió del jurat en aquest cas, però el que puc dir és que La colònia és una novel·la impressionant, que val molt la pena de llegir, i que obre un debat tan ampli en termes polítics i culturals que em sembla que no esgota els seus temes ni les seves imatges en una sola lectura. La seva trama és aparentment senzilla i lineal, i no té un argument gaire complicat de seguir. De fet, es basa en la visita de dos forasters durant l'estiu de 1979 a una petita illa de la costa atlàntica irlandesa, on els pocs habitants que hi queden són parlants d'irlandès. Un dels nouvinguts és el senyor Lloyd, un pintor anglès que viatja a l'illa per revitalitzar la seva carrera artística "descobrint" un nou primitivisme en aquest lloc remot, en imitació de l'escapada de Gauguin a Tahití. L'altre foraster és un lingüista francès, el senyor Masson, que està acabant la tesi doctoral sobre el retrocés de la llengua irlandesa i les interferències que pateix a través de l'anglès, que cada cop es troba més present a l'illa a mesura que els seus habitants es van tornant bilingües. Les relacions que ambdós forasters estableixen amb la família que els allotja, i les tensions que aniran creixent entre tots els personatges, reflectiran les visions i prejudicis d'ambdós estrangers sobre el seu objecte d'estudi i de representació.
La novel·la ens retrata els estralls que causa la colonització a través de la relació de competència i rivalitat que s'estableix entre els dos estrangers, i entre aquests i els habitants de l'illa, que observen amb impotència com els altres els defineixen i els encapsulen des de fora fins i tot abans d'haver pogut dir-hi la seva. D'una banda, l'anglès pretén obtenir una imatge de l'illa prístina i immaculada; tanmateix, per a ell els irlandesos no són més que natius malcontents que es resisteixen a abraçar el progrés i la millora de vida que ha suposat el domini anglès a través dels segles. D'altra banda, la visió del lingüista francès sembla una mica més bonhomiosa d'entrada, però anirà revelant motivacions personals i, finalment, no podrà ocultar el seu paternalisme intrínsec. Enmig d'ells es veu atrapat l'adolescent James, que anhela escapar del destí dels homes de la seva família i guanyar-se la llibertat, però que per tal de fer-ho haurà de reivindicar-se més enllà dels plans i aspiracions que els dos forasters projecten sobre la seva vida. En James abraça la llengua anglesa i el seu futur fora de l'illa com a via d'escapada d'una realitat quotidiana massa opressiva per a un noi de quinze anys, enfrontat a la paràlisi emocional que tenalla la seva mare i al rol atàvic de proveïdor per a la família que li destina la comunitat. El seu arc narratiu, de submissió i rebel·lió respecte del mestratge del senyor Lloyd, que li promet iniciar-lo com a artista a Londres, porta la novel·la a una tensió magnífica que acaba esclatant en un desenllaç memorable en la seva sobrietat.
Ara bé, la complexitat de la novel·la rau en la seva doble lectura. A un nivell literal, tenim els personatges i les seves interaccions, i els seus xocs i desavinences durant aquests mesos d'estiu, amb el rerefons de la violència política que es produeix a Irlanda del Nord en una etapa especialment cruenta dels Troubles, accentuada després de l'assassinat de Lord Mountbatten i alguns membres de la seva família. Tanmateix, la trama també funciona a un nivell simbòlic: la novel·la s'inscriu en una tradició de literatura postcolonial, en aquest cas irlandesa, en què els personatges esdevenen emblemes dins d'una història de rivalitats polítiques entre colonitzadors i colonitzats, i les dones tot sovint hi apareixen com a símbols de la terra trepitjada i colonitzada, receptores d'una opressió doble, per part dels colonitzadors i pel masclisme imperant dins la comunitat pròpia. En aquest cas en concret, el relat explora formes de resistència i de contestació a aquesta relació intrínseca de desigualtat, algunes de més directes i altres de més subtils. Així doncs, aquests personatges tipus van desplegant tot el seu ventall d'arguments, en unes converses que es fan delicioses en la seva concisió i el seu humor lliure de cap tipus d'afectació. No és fins al desenllaç, quan el colonitzador abandona la colònia deixant una ferida oberta dins la comunitat mateixa, que aquestes imatges, i la seva lectura al nivell simbòlic, acaben colpint amb tota la seva força.
Precisament per això, per aquesta doble lectura, s'entén el caràcter pla dels personatges i la qualitat particularment estàtica de la narració, que al nivell literal poden ser més difícils d'explicar. Cap dels personatges canvia essencialment del principi al final de l'obra, ni tan sols en Lloyd i en James, que són els que més ens tempten amb aquesta possibilitat durant la lectura. La novel·la, en realitat, esdevé més aviat una instantània amb una fortíssima càrrega metafòrica, com la pintura del senyor Lloyd, en què cada personatge ocupa la seva posició i respon al seu rol dins la imatge de conjunt. L'impacte del final, que nega qualsevol tret redemptor o assuaujador al personatge d'en Lloyd, crec que és la part més satisfactòria a la llum de la novel·la sencera: lluny d'apuntar amb ingenuïtat a possibles narratives conciliatòries, Magee s'ocupa de traçar la línia entre uns i els altres ben clarament i de recordar-nos, amb gran subtilesa, que algunes coses no canvien mai o, almenys, que encara no estan a punt per canviar. L'autora presenta una comunitat petita en què els forans són expulsats de la comunitat com a mecanisme d'autodefensa, operació que a la vegada no fa altra cosa que augmentar la sensació d'ofegament que pateixen els autòctons, especialment representada a través de la situació existencial i vital d'en James i la seva mare, la Mairéad.
Per als parlants de llengües minoritzades, la reflexió política que planteja el llibre a través dels diàlegs dels seus personatges es fa més rellevant que mai. Mentre que en Masson pretén congelar la llengua en un estat de puresa primigènia que obligaria els illencs a tancar-se a qualsevol influència externa, en Lloyd expressa de forma molt eloqüent la mentalitat colonitzadora que classifica les llengües en útils i inútils, sense entrar a analitzar els factors històrics i polítics, i les accions legislatives, que han provocat aquesta desigualtat a través dels anys. El seu comentari sobre la necessitat de saber anglès per tal de rebre una bona atenció mèdica, que ell ni tan sols arriba a imaginar que pugui ser possible en irlandès, crec que no passarà per alt al públic catalanoparlant. És per això que en James roman l'esperança oberta del llibre, i esdevé el seu personatge més rodó. De fet, és l'únic de tots aquests personatges que es troba a cavall entre els dos móns, i que supera la seva fascinació inicial amb el món de fora de l'illa per elaborar-ne una visió molt més matisada i realista, per més traumàtic que sigui tot el procés d'aprenentatge que haurà de fer pel camí. La colònia és una lectura que presenta un debat que alguns preferirien considerar obsolet i oblidat, però que avui dia es fa més pertinent que mai en tota la seva incomoditat.
Sinopsi: L'estiu de l'any 1979, i en plena efervescència de la violència armada a l'illa d'Irlanda, el senyor Lloyd, un pintor anglès, s'embarca en un bot a rems per arribar a una petita illa de la costa atlàntica irlandesa, on pensa revitalitzar el seu art buscant un nou paisatge i un nou estil pictòric. La família que l'acull se sent immediatament importunada per les seves exigències i excentricitats. Quan arribi a l'illa un segon foraster, un lingüista francès que fa uns quants estius que estudia l'irlandès que es parla a l'illa, els egos dels dos estrangers xocaran irremeiablement. El conflicte, però, afectarà els habitants de l'illa encara més profundament.
M'agrada: La riquesa de les imatges proposades, que no esgota relectures i reflexions rere l'aparent senzillesa de la proposta. La novel·la planteja un diàleg punyent i més necessari que mai sobre la colonització política i els seus efectes culturals, lingüístics i econòmics més devastadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada