El quadern daurat es considera l'obra magna de l'autora britànica Doris Lessing (1919-2013), guanyadora del Nobel de Literatura l'any 2007. La lectura se m'ha fet un pèl lenta i confusa: possiblement aquesta dificultat té a veure amb la intenció de l'autora per a aquesta novel·la, que pretén reflectir la textura de la vida real de la protagonista, l'escriptora Anna Wulf, amb tota la seva confusió existencial, des del seu bloqueig creatiu com a escriptora, a la caòtica relació que manté amb una sèrie d'homes que passen per la seva vida, passant per les inquietuds polítiques que comença a notar a propòsit del seu compromís amb el comunisme. El quadern daurat es publica l'any 1962, i reflecteix de forma molt aspra i directa les inquietuds de la classe mitjana intel·lectual britànica a finals dels anys cinquanta, sobretot des d'un punt de vista femení: la lluita de sexes i les seqüeles psicològiques que una determinada visió sobre la feminitat causa en la protagonista són una part important del llibre, però hi tenen una presència molt important també la sensació d'amenaça i perill creixent en la política mundial amb l'escalada armamentística durant la guerra freda, i l'evident incoherència en què cau la militància marxista a l'Europa occidental, obligada a processar la persecució del socialisme als Estats Units durant el Maccarthisme i, d'altra banda, a acceptar i justificar la violència i la repressió als països soviètics com a fenomen indestriable del seu projecte polític mateix.
L'Anna Wulf és una escriptora divorciada que viu a Londres amb la seva filla d'onze anys. La seva vida quotidiana i la de la seva millor amiga, la Molly Jacobs, també divorciada i amb un fill gran, se'ns exposen en una breu novel·la, Dones lliures, que esdevé l'espina dorsal del text. Intercalats entre els episodis d'aquest relat marc, ens trobem els extractes dels diaris de l'Anna, en què intenta imposar un principi d'ordre sobre les diferents facetes que conformen la seva vida. Així doncs, cadascun dels diaris té un propòsit diferent, i a través dels quatre quaderns anirem observant les constants temptatives que fa l'Anna per tal d'explicar-se i ordenar-se a si mateixa, i la creixent frustració i rebuig amb què rebrà els continus solapaments i interferències que es produeixen entre ells. Mantenir la vida perfectament compartimentada i no deixar que es barregin cap dels rols socials i polítics que l'Anna s'imposa com a professional, com a mare, amant, confident o militant serà una tasca molt més difícil del que ella imagina, sobretot a partir del moment que totes aquestes responsabilitats la comencin a desbordar.
Per començar, el quadern negre recull tot el que fa referència a la primera novel·la publicada per l'Anna, Fronteres de guerra, de l'èxit de la qual continua vivint en el present: és una novel·la ambientada a l'Àfrica colonial durant els anys de la segona guerra mundial. A través del diari negre, l'Anna retrata les seves experiències autobiogràfiques que acaben tenint certs ecos dins la novel·la i, un cop publicada, segueix de prop l'èxit posterior de la seva obra, que desemboca en múltiples ofertes per part de productores de cinema, o emissores de ràdio i de televisió, per poder-la adaptar per al públic de masses. El quadern vermell és el més breu de tots, i retrata les experiències de l'Anna com a militant del Partit Comunista britànic, i el creixent refredament de les seves conviccions davant les notícies cada cop més preocupants que els arriben des del bloc soviètic i de l'hegemonia del Partit Laborista que es va consolidant cada cop de forma més incontestable. El quadern groc recull l'esborrany per a la nova novel·la que planeja escriure l'Anna, de marcat caire autobiogràfic i que va mostrant certs paral·lels amb la seva vida personal. Finalment, el quadern blau és el seu diari personal, en què recull les seves experiències quotidianes i ofereix llum sobre certs episodis de la seva vida que després tindran reflexos o mostraran les seves conseqüències en el fil de Dones lliures.
Així doncs, la novel·la presenta una dificultat de lectura afegida, ja que totes aquestes dades se'ns ofereixen desordenades i retallades, i l'ordre cronològic dels fets s'anirà dibuixant sobre la imatge de conjunt, però l'haurem d'anar esbrinant els lectors a través de múltiples salts temporals endavant i endarrere. Contra tota aquesta disgregació, veurem com la protagonista anirà retrobant-se amb si mateixa per tal de reivindicar, gràcies a l'ajut d'un dels seus amants, la unitat o la integritat perdudes a través de l'escriptura d'un últim diari, el quadern daurat, que recollirà la seva experiència aquest cop des d'un punt de vista unívoc, i que l'ajudarà a guarir-se definitivament. Tanmateix, el destí final del quadern daurat potser guarda alguna sorpresa per al desenllaç, i la solució no sembla definitiva. Sobretot a través de la relació tempestuosa que manté amb el Saul Green, un home-nen que apareix al seu pis com a llogater un cop la seva filla ha marxat a un internat, les esquerdes de la dona alliberada començaran a sortir a la llum amb tota la seva lletjor i tot el seu dolor: el procés d'integració de la protagonista passa per la confrontació més directa i violenta possible amb la font dels seus conflictes, més que pel camí d'apaivagament o conciliació que li suggereix la seva psiquiatra. Aquest procés psicològic pren sobre la pàgina un marcat caràcter simbòlic, i arriba a dotar els episodis onírics d'una realitat i una coherència més palpable fins i tot que l'espiral de retrets, atacs, gelosies i posteriors reconciliacions en què cau la parella en la vida conscient, que és una de les parts de la novel·la que se m'ha fet més feixuga de llegir.
La càrrega política de la novel·la és incontestable, fins a un punt que l'autora mateixa va arribar a sentir-se en la necessitat de rebutjar l'etiqueta de "feminista" que immediatament se li va posar. La situació d'alienació, fins a arribar al punt de la dissociació, que experimenta la protagonista té molt a veure amb les relacions entre homes i dones per a la classe mitjana en què l'Anna s'ha criat: encara que es considera a si mateixa una dona "alliberada" o dona lliure, el món en què viu encara classifica i valora les dones pel seu rol en relació a la vida d'un home. A l'Anna se li fa difícil reivindicar la seva pròpia llibertat des del moment que se n'adona que es troba a la presó de ser constantment encasellada com a l'altra, l'amant dels homes casats, i d'haver de posar els seus sentiments i desitjos sempre en segon pla, en una societat en què ells posen les normes i defineixen les dones des de fora, com a bones - les que es casen - o com a dolentes - les que se'n van al llit amb els homes sense compromisos. Aquestes relacions lliures de compromís començaran a fer-se problemàtiques en el moment que l'Anna se n'adoni que els homes la utilitzen per escapar dels seus matrimonis infeliços, i la seva recerca d'un "home real" (per utilitzar els termes que empra ella mateixa) es vegi frustrada un cop i un altre quan es trobi en el rol de mare i cuidadora dels successius homes lliures i forts que passen pel seu llit. Per més que la història dels biaixos i contradiccions petitburgesos de l'Anna sigui un dels aspectes més frustrants del text, val a dir que en aquest aspecte la novel·la encara mostra la seva vigència: el mansplaining sembla ser la posició per defecte de tots els homes que apareixen al llit de l'Anna, en un moment històric en què Lessing apunta a la necessitat de desconstruir-se - tant d'homes com de dones - però ens trobem a anys llum d'arribar-la a plantejar com a possibilitat real.
Una altra font de contradiccions per a la protagonista que també pot resultar molt exasperant al llarg de la lectura, però que també és interessant des del punt de vista teòric, és el retrat que fa l'autora dels cercles marxistes de l'època, en un moment en què el marxisme com a discurs polític està començant a traspuar inconsistències que acabaran fent-se realment insalvables. D'una banda, hi ha el problema de la violència exercida per causes polítiques, i la seva suposada necessitat dins d'un esquema teòric que la contempla com a instrument per al canvi històric. Si bé la violència revolucionària es llegirà com a necessitat, arribarà un moment en què el Partit Comunista britànic es veurà en la necessitat de justificar les purgues ideològiques que han tingut lloc durant l'estalinisme, de forma que els militants es començaran a distanciar internament de les decisions del partit, sempre amb la precaució de no expressar en veu alta el seu dissentiment dins dels seus cercles. A la vegada, l'escàndol que els causa la caça de bruixes del senador McCarthy als Estats Units els confronta amb aquesta doble vara de mesurar implícita en el discurs del partit. D'altra banda, la novel·la també retrata la contradicció en què cau una classe mitjana acomodada i intel·lectual a l'hora de reivindicar la lluita de la classe obrera, a qui pretenen representar sense barrejar-s'hi en cap moment i a qui secretament perceben com a inferiors. Passa el mateix exactament, durant els episodis ambientats a Àfrica, amb la lluita anticolonial, que pretenen liderar sense comptar en cap moment amb el punt de vista dels africans mateixos. La imatge de conjunt d'aquest paternalisme benintencionat i totalment irreflexiu és el que acaba fent-se més grotesc del text, sobretot perquè em penso que l'Anna no arriba realment a desvetllar-se'n en cap moment.
Finalment, no sé dir si la lectura m'ha agradat o no. És una novel·la molt exigent, tant per la seva extensió com per la seva dificultat. Algunes parts de la lectura m'han agradat molt, però no sé què dir de tot el conjunt. Hi ha moments i situacions que es fan molt repetitius a la vida de la protagonista, i les darreres seccions de la novel·la em van arribar a fatigar una mica. Tot i així, cada petit episodi sembla tenir una significació més gran dins la imatge de conjunt, i les connexions que es poden arribar a establir entre uns detalls i uns altres són quasi inesgotables, així que tampoc sembla gaire adequat decidir quins moments es fan sobrers, al capdavall. Hi ha passatges que semblen tenir una autonomia pròpia dins del text i una forta càrrega simbòlica, com per exemple el flashback de l'Anna a l'episodi dels insectes i els coloms durant la seva estada a l'Àfrica, que remet a les violències polítiques i les justificacions grandiloqüents de la violència dels discursos polítics dels joves comunistes, o també em van agradar especialment els esborranys de contes i embrions de novel·les que recull al final del quadern groc. Pel que fa a si és un text feminista o no, és cert que la novel·la s'esforça a presentar els estralls que causa la societat masclista en la psique tant masculina com femenina. D'altra banda, els seus personatges es troben totalment immersos en la mentalitat i els estereotips de l'època: lluny de ser la dona forta que vol representar-se a si mateixa, l'Anna és una persona que pensa el món a través de les seves pròpies mancances i limitacions com a dona.
Sinopsi: A finals dels anys cinquanta, l'Anna Wulf prova d'escriure la seva segona novel·la però se sent bloquejada psicològicament i emocional per tota una sèrie de raons. Per tal de sortir del pas, prova de dissociar la seva vida intel·lectual en quatre diaris diferents, on compartimentarà les seves experiències personals en quatre àrees: al quadern negre parla de la seva experiència africana, que va alimentar la seva primera novel·la, i del recorregut posterior d'aquest èxit inicial de la seva carrera; el quadern vermell recull les seves experiències com a membre del Partit Comunista britànic; el quadern groc és on recull els seus esborranys i idees per a una nova novel·la, mentre que, finalment, el quadern blau és el seu diari personal, on retrata les seves experiències quotidianes i l'empitjorament de la seva angoixa. Serà després de moltes cavil·lacions i episodis de psicoanàlisi que decidirà superar el seu jo fragmentat i recollir la seva experiència en un cinquè quadern, que anomenarà "el quadern daurat".
M'agrada: Les inacabables ramificacions filosòfiques del text, que ofereix reflexions polítiques i socials molt representatives del període històric que descriu.
No m'agrada: L'homofòbia casual del text, que és un dels seus aspectes més envellits, així com la visió que la protagonista té de la sexualitat, totalment centrada al voltant de la virilitat i l'agència de l'home. En aquest sentit cau en la mateixa actitud que critica dels homes, quan es queixa que l'etiqueten o l'"anomenen" des de fora. Tampoc no m'ha quedat clar fins a quin punt la protagonista arriba a ser conscient del seu propi privilegi i de les contradiccions en què cau, i el final de la novel·la, que aposta més per la conformitat que per la transgressió, m'ha resultat un punt decebedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada