Després de la consternació que ha suposat l'anunci que desapareixen les preguntes de lectures obligatòries a les PAU de català i castellà, el secretari de Transformació Educativa de la Generalitat, Ignasi Garcia Plata, ha sortit al pas per aclarir i justificar la decisió. He de dir que a mi m'ha deixat les coses molt més clares que abans.
https://www.social.cat/noticia/21097/eliminacio-lectures-obligatories-batxillerat
https://beteve.cat/societat/educacio-defensa-eliminar-lectures-obligatories-batxillerat/
 |
| Font: El Nacional |
La falsa dicotomia entre "forçar" i "motivar" (semblen antònims, però no ho són) no és altra cosa que una excusa per responsabilitzar els docents per uns fracassos que venen donats per factors socials molt més complexos. M'hi he trobat en carn pròpia en alguns llocs de treball que he ocupat en el passat: la feina essencial dels docents és "motivar" els estudiants a estudiar per iniciativa pròpia i a llegir per iniciativa pròpia, fer les classes ben divertides i entretingudes perquè els alumnes en cap moment se sentin "forçats" a esforçar-se (es-"forçar"-se!) i, evidentment, amb un poder de convocatòria i un carisma persuasiu que ni els pares, ni les institucions, ni els mitjans de comunicació tradicionals posseeixen per aconseguir-ho. Quantes vegades no vaig anhelar la vareta màgica del jove Dumbledore per tal de poder-ho realitzar amb els mitjans, el temps i els recursos que tenia al meu abast, i que mai em semblaven prou bons!
En comptes de "forçar" a llegir, hem de produir lectors, és a dir, "motivar" perquè els alumnes llegeixin per iniciativa pròpia, com si fóssim publicistes que hem de vendre un producte i, després, respondre per l'èxit o el fracàs de la nostra campanya. Dels resultats de les proves de comprensió lectora ja en parlarem un altre dia, si de cas. El discurs és molt semblant al del màrqueting i la publicitat: oi que ningú et "força" a llegir un determinat llibre? Entres a una llibreria, i la tasca dels "prescriptors" i "difusors" de la cultura ha operat la seva màgia i t'ha "motivat" a triar l'última novetat editorial.
Les referències a l'"atractiu" en un context pedagògic sempre em fan saltar les alarmes: la realitat política, social i econòmica que ens ha tocat viure no és gens atractiva, i tot i així és un deure cívic percebre-la i comprendre-la, i educar les noves generacions perquè també siguin capaces de fer-ho. La situació docent ideal que ens proposen aquests missatges té poc a veure amb un món educatiu real que reflecteix les limitacions i mancances de la societat real, i s'assembla més al que tot sovint percebem en obres de ficció: sèries com Merlí, escoles de màgia com Hogwarts (amb el seu esnobisme implícit), o la mística seductora i secreta de l'educació que propugna el dark academia (amb el seu esnobisme explícit).
 |
| Font: El Nacional |
I pel que fa a les Proves d'Accés a la Universitat, m'ha estranyat trobar la crítica al sistema d'avaluació memorístic com si depengués d'algú altre, i no hagués sortit de la mateixa junta de les PAU que depèn del Departament d'Universitats. Una mirada pels models antics de Selectivitat (aquí els podeu trobar tots penjats) ens hauria de donar la idea de les preguntes proposades sobre les lectures obligatòries, que sempre han estat centrades en informacions factuals sobre l'argument i els personatges de les obres i mai no han incidit en una comprensió "competencial, analítica i crítica" dels textos proposats.
 |
| Això és una lectura crítica? |
Per no parlar de la vegada (juny de 2018) en què estudiants preuniversitaris de divuit anys van donar una lliçó de comprensió lectora (i de lectura "competencial, analítica i crítica", adaptada a problemàtiques socials actuals) a l'organisme que havia redactat la pregunta en qüestió:
https://www.elperiodico.cat/ca/educacio/20180614/terra-baixa-selectivitat-amor-abus-6877591
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada