Les tribulacions del jove Törless (#487)

Una idea li va estrènyer tot el cos. També són així, els grans? És així, el món? Hi ha alguna llei general per la qual hi ha entre nosaltres alguna cosa més forta, més gran, més bonica, més apassionada, més fosca que nosaltres mateixos? Tenim, per això, tan poc poder, que sembrem a l'atzar milers de llavors fins que, de sobte, una d'elles brota com una flama negra que creix més enllà de nosaltres? . . . I en cada nervi del seu cos s'agitava, com a resposta, un "Sí" impacient. 

Aquesta novel·la de 1906 va ser la primera obra publicada de l'autor austríac Robert Musil (1880-1942), un dels grans representants del modernisme en llengua alemanya, i és un relat amb una forta càrrega autobiogràfica. Descriu les vicissituds d'un adolescent, el jove Törless, en una acadèmia militar austríaca a principis del segle vint, en un ambient tremendament opressiu i violent, que posarà a prova les preconcepcions sobre la vida ordenada que ha rebut a casa. De fet, la novel·la ens narra simultàniament el desvetllament sexual d'en Törless, lligat a la culpabilitat i el tabú al voltant de l'homosexualitat, i les primeres passes en el seu camí de maduració intel·lectual. El jove intenta mantenir aquestes dues esferes de la seva vida estrictament separades, seguint el que sembla una llei no escrita de la seva vida acadèmica, però a mesura que els seus amics l'endinsin en un retorçat joc d'assetjament, submissió i tortura cap a un company de classe més feble, el malaurat Basini, Törless es veurà enfrontat per primer cop a la vida a una contradicció entre el seu desig d'afirmar-se a si mateix i el de conformar-se al que els altres esperen d'ell. 

És una obra que cal entendre dins del seu context històric, i en aquest sentit funciona molt bé com a estudi psicològic d'una generació sencera d'homes que veurà la seva joventut estroncada per la primera guerra mundial, però que, en el fons, es troba atrapada de molt abans en aquesta contradicció entre l'educació rebuda dins d'un sistema que idolatra els valors del passat i els compromisos morals que hauran d'afrontar quan totes aquestes certeses revelin la seva feblesa inherent. Els nois es veuran obligats a encaixar dins d'un model determinat de masculinitat que és quasi impossible de mantenir amb la guàrdia alta les vint-i-quatre hores del dia i, per tant, hauran d'ocultar tot allò que es consideri emocional, femení o fins i tot prou indeterminat com per despertar la mínima sospita. Portar armes, fumar, beure i visitar les prostitutes locals són comportaments esperables en els joves adolescents que, de fet, són encoratjats i reforçats pels adults, mentre que mentir, robar o mantenir relacions sexuals amb companys de classe es consideren desviacions imperdonables i marca d'una feblesa de caràcter que la institució mateixa castigarà severament amb l'expulsió immediata. Per més que no se'n parli mai, els alumnes saben que és un risc real, perquè en la memòria dels estudiants sempre hi ha ben present algun "escàndol" recent. 

El rerefons freudià del text és ben clar al llarg de tota la lectura: si una cosa deixa ben clara la narració és que tot allò que els adolescents reprimeixen en la seva vida conscient acaba aflorant a la superfície de les formes més xocants i en els moments més inesperats. Així ho experimenta el jove Törless quan comença a associar instintivament l'atracció sexual que sent pels seus companys amb una reacció de repulsa i fàstic, i decideix participar de les tortures a Basini només des d'un distanciament i una fredor calculades que, teòricament, han de preservar-li l'armadura de masculinitat impertorbable. No cal dir que el pla li fallarà estrepitosament, i el sentiment de confusió resultant el portarà a repensar l'estratègia sencera. La seva referència a dos móns separats - el de la racionalitat i l'ordre de la vida quotidiana, i un altre de subterrani o amagat on tenen lloc aquest tipus de passions i pulsions prohibides - em va recordar l'ús que fa Hesse d'exactament la mateixa imatge a la seva novel·la Demian, publicada uns quants anys després. 

Aquesta complexitat de sentiments del protagonista portarà també a un procés de maduració en l'àmbit moral, que s'ha arribat a llegir en termes polítics, com a premonició dels totalitarismes que arribarien després. Principalment, el que arriba a aprendre Törless en els seus anys d'institut és a ser un home buit, que s'arronsarà d'espatlles davant de qualsevol abús de poder que pugui presenciar, simplement perquè és el que s'espera d'ell i perquè prendre partit obert, amb l'educació que ha rebut, és el crim més menyspreable de tots. Al principi de la lectura trobem un Törless que llegeix el món en termes de blanc o negre, i que es disposa a delatar i condemnar Basini des del primer moment en què disposa d'informació contra ell. És quan els seus propis pares li aconsellen no delatar-lo que el món dels grisos comença a prendre forma davant dels seus ulls. Törless, tanmateix, decideix quedar-se a la zona de confort, i arribarà a fer-se desagradós en el seu exercici d'una integritat sense matisos, de forma que a partir d'aquest moment desenvoluparà el seu sentit de superioritat moral com si es tractés d'una arma que pot utilitzar contra els altres. No és debades que, a mitja novel·la, se'ns ofereix un petit excurs cap al que serà el caràcter del Törless adult i, tot i que no sigui gaire sorprenent a la llum del context retratat, costa no llegir amb decepció aquest desenvolupament posterior. 

Per això el desenllaç de la novel·la esdevé tan satisfactori en la seva càrrega anticlimàtica: previsible, sí, però totalment lògic venint d'on veníem i de tot el que hem vist. Törless no es comporta en cap moment com un heroi romàntic perquè acompleix perfectament el que s'espera d'ell. Queda perfectament provat quan veiem la hipocresia i la doble vara de mesurar de la institució educativa que el jutja, amb la imputació del càrrec menor d'histèria que, al capdavall, arriba fins i tot a actuar com a eximent. La seva tria final és una pirueta magistral de lleialtat a mitges: no salvar Basini, o salvar-lo d'un mal més greu, però no comprometre-hi tampoc els seus principis morals totalment. La via de Törless és la de la negació i la conformitat que, de fet, és l'única que troba al seu abast. Si n'esperem més, d'ell, és perquè estem acostumats a llegir relats d'herois forts que se sobreposen a les circumstàncies: en el cas de Törless, les circumstàncies són el medi en què ha d'aprendre a nedar si no vol ofegar-s'hi, i la seva superioritat moral, el relat que s'explica a si mateix per poder-hi sobreviure. El seu talent més ocult, possiblement, és la capacitat d'adaptar-se a un entorn hostil, al preu que calgui, encara que sigui el de la seva identitat. 

Sinopsi: En una acadèmia militar austríaca en un paratge apartat, el jove estudiant Törless comença a menysprear els seus amics Reiting i Beineberg, per l'abús i les tortures a què sotmeten un altre company més feble que ells, l'efeminat Basini. Tanmateix, quan ell trobi la seva pròpia forma de controlar Basini i sotmetre'l als seus desitjos, haurà de decidir si reproduirà el mateix joc de manipulació i xantatge que els seus amics o si se'n desmarcarà per reafirmar-se en el seu propi sentit de superioritat moral. 

M'agrada: És una incursió força acurada en la psicologia adolescent, que tendeix a anar d'un extrem a l'altre i després aturar-se en tots els matisos entremig. Les contradiccions que experimenta el protagonista entre el pensament gregari a què es veu arrossegat i la necessitat d'afirmar la seva pròpia identitat són força realistes, fins i tot independentment del context històric i polític.