"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

21 de juliol 2023

El simpatitzant (#486)

Sóc un espia, un agent secret, un agent dorment, un home amb dues cares. No és estrany, doncs, que també sigui un home amb dues ments. No sóc pas cap mutant incomprès sorgit d'un còmic o d'una pel·lícula de terror, tot i que alguns m'han tractat com a tal. Però el cert és que puc observar qualsevol qüestió des de tots dos costats.
 

Aquesta novel·la de l'autor vietnamita-americà Viet Thanh Nguyen es va publicar per primer cop l'any 2015, i va esdevenir un èxit immediat de crítica i públic. Va rebre el premi Pulitzer aquell mateix any, així com d'altres guardons prestigiosos als Estats Units. La novel·la és una brillant recreació de l'època de la Guerra Freda i de les preocupacions dels Estats Units per controlar la geopolítica mundial en aquest període, i dona una idea molt acurada de la divisió de blocs de la política d'aquell moment. El seu protagonista, un agent doble al servei del Viet Cong infiltrat dins la resistència contrarevolucionària sud-vietnamita als Estats Units, fa una confessió en primera persona als seus captors sobre les peripècies que l'han fet arribar fins al moment present. El relat s'estén des de la caiguda i evacuació de Saigon, amb la retirada dels Estats Units de la guerra de Vietnam el 1975, i fa un retrat punyent i extremadament lúcid sobre la Indoxina colonial, l'hegemonia de l'imperialisme estatunidenc sobre la zona i la divisió dels països del sud-est asiàtic en dos blocs ben diferenciats, pro-occidentals i comunistes, que portaran a la comissió de crims de guerra atroços en aquesta àrea, sovint amb el vistiplau encobert de les potències més poderoses. 

El punt més fort del relat és que el protagonista no ens retrata aquesta situació extremadament complexa des d'un dels dos bàndols, sinó precisament que ens retrata la seva participació en totes dues empreses simultàniament, a través de la seva ment escindida o la seva doble identitat depenent de qui sigui el seu interlocutor, i sempre treballant per mantenir oculta la seva veritable lleialtat. Per als seus superiors a l'exèrcit sud-vietnamita, és l'exemple perfecte del lluitador de la desapareguda República de Vietnam, defensor del sistema de drets i llibertats occidental i aliat de les antigues autoritats colonials. Per als seus superiors al govern comunista de Vietnam, és un revolucionari convençut en el seu idealisme i ressentit contra occident pels seus propis orígens mestissos. La seva vida com a refugiat als Estats Units, que el converteix immediatament en ciutadà de segona, com el gran gruix dels immigrants que subsisteixen fent petites feines al país, queda conformada pel solapament d'aquestes dues realitats. És així que el relat del seu present, amb una intriga creixent per saber si arribarà a ser descobert com a infiltrat comunista, es va combinant d'una forma extremadament fluïda amb els retalls de records sobre el seu passat que van ajudant a entendre la imatge de conjunt de forma molt més clara. 

Un dels aspectes en què més s'entreté la novel·la és la denúncia de la hipocresia occidental a l'hora de representar els orientals com a inferiors, justificant així el tracte parasitari i paternalista que els dediquen. Nguyen remarca especialment la fal·làcia inherent en aquests tòpics orientalistes, i posa de manifest la necessitat que aquest subjecte històricament representat passi a representar-se a si mateix amb una veu pròpia i amb tota la força de la seva experiència en primera persona. Així, són especialment punyents els retrats que fa de dos acadèmics estatunidencs, que presenten els seus prejudicis etnocèntrics amb l'orgull autosatisfet de qui té la veritat absoluta i no necessita cap esmena per part de l'objecte dels seus estudis. D'altra banda, els capítols centrals de la novel·la són un relat força acurat i realista del rodatge de la pel·lícula Apocalypse Now a Filipines, amb un altre nom i sense esmentar directament els participants més coneguts, però clarament recognoscibles, en la creació de la pel·lícula. Aquí és on Nguyen probablement arriba més lluny en la seva crítica a la producció cultural, en tant que el seu protagonista denuncia la representació esbiaixada que fan aquest tipus d'obres per part dels occidentals no sols com a biaix o prejudici cultural, sinó també com a instrument de propaganda política a través de la perpetuació d'estereotips.  

Les referències directes del text són les novel·les clàssiques d'espionatge al voltant de la Guerra Freda, a l'estil de Le Carré o Graham Greene. Tot i així, la visió privilegiada que n'ofereix Nguyen aporta un matís a tota aquesta literatura prèvia, fins a arribar a denunciar-ne les omissions o els punts cecs. Amb aquest canvi de punt de vista sobre el relat per defecte de la Guerra Freda, l'autor critica la superioritat moral i hipocresia dels occidentals sobre els pobles colonitzats, i assenyala amb força claredat l'associació històrica entre la ideologia comunista i les lluites per la descolonització. En conjunt, la novel·la ens ofereix un relat fascinant de dobles jocs polítics i de les anades i vingudes del protagonista per tal de poder-los ocultar, de forma que la trama, plena de suspens i amb un ritme molt ben dosificat, no decau en cap moment de la lectura. Sens dubte, és una molt bona recomanació. 

Sinopsi: La novel·la arrenca amb l'evacuació dels alts dirigents de la diplomàcia i l'exèrcit de la República de Vietnam quan perden la guerra contra el règim comunista de Vietnam del Nord. Amb l'ajut del servei d'intel·ligència estatunidenc, aquests refugiats arriben a Califòrnia i hi estableixen una organització paramilitar amb l'objectiu de tornar a casa i reprendre la guerra per reconquerir el país. En aquest context, el protagonista és un capità de l'exèrcit vietnamita, home de confiança d'un poderós general, que en realitat es dedica a passar informació sobre les operacions a les autoritats comunistes. Aquest informador, o "simpatitzant", com es coneixen aquests infiltrats, haurà d'arribar a extrems insospitables per mantenir la seva identitat en secret, a la vegada que també negociarà constantment amb la seva identitat com a mestís. 

M'agrada: Una novel·la que no es deixa res al tinter respecte de l'imperialisme estatunidenc i les relacions postcolonials sobre les quals es basa, i en fa un retrat extremadament crític i lúcid, que afecta tant la política com l'acadèmia i la indústria cultural. La recurrència de motius que es van repetint al llarg de la lectura i que van afegint complexitat i nivells de lectura a la novel·la, així com el seu ritme i el seu suspens constants, fan que la lectura no decaigui en cap moment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada