Els fills d'Anansi (#476)

L'Anansi donava el seu nom a les històries. Totes les històries són de l'Anansi. Una vegada, abans que les històries fossin de l'Anansi, van pertànyer totes al Tigre (que és el nom que els illencs donen a tots els grans felins), i les històries eren fosques i malignes, i plenes de patiment, i cap d'elles tenia un final feliç. Però això va ser fa molt de temps. Avui dia, les històries són de l'Anansi. 

Aquesta novel·la de l'autor anglès Neil Gaiman es va publicar el 2005, quatre anys després del seu gran èxit internacional American Gods. No és ben bé una seqüela d'aquesta, ja que ambdues novel·les es poden llegir de forma totalment independent i, de fet, els seus arguments no tenen gaire a veure l'un amb l'altre, però Els fills d'Anansi se situa en el mateix univers fantàstic que American Gods i el relat parteix de les mateixes premisses: els déus de les diverses mitologies poden adoptar formes físiques i intervenir en la vida dels humans amb la seva màgia. Tanmateix, mentre que American Gods era una novel·la un punt més ambiciosa i profunda, amb pretensions èpiques i metafísiques, i que finalment proposava una reflexió sobre l'experiència migratòria als Estats Units, Els fills d'Anansi es queda en el terreny de la comèdia i no abandona el seu to lleuger i humorístic en cap moment, cosa que, al meu parer, pot esdevenir el seu punt fort més indiscutible. A través de diverses línies argumentals entrecreuades que van confluint poc a poc en un mateix punt, i la seva combinació de fantasia i misteri, el relat ens va guiant a través del viatge de creixement del protagonista, en Fat Charlie, per tal de descobrir els secrets de la seva família i trobar el seu lloc al món. 

El protagonista és en Fat Charlie Nancy, un jove que treballa per a una agència de representants d'artistes a Londres, tot i que va néixer i es va criar a Florida fins a la separació dels seus pares quan era adolescent. La seva manca de confiança en si mateix ha estat un pes que ha hagut de suportar des de ben petit, agreujada especialment per la figura magnètica i seductora del seu pare, el senyor Nancy, que l'aclaparava i l'humiliava constantment amb la seva despreocupació i la seva contagiosa joia de viure. Tot i existir un misteri al voltant la vida del seu pare, especialment de la seva capacitat de manipular la realitat a través de les seves històries, en Fat Charlie ha après a fer la seva vida al marge d'aquest llegat familiar. Un cop trobada l'estabilitat laboral i personal, i a punt de casar-se amb la seva xicota, la Rosie, en Fat Charlie sent que ha deixat tots aquests episodis desgraciats enrere. Tanmateix, quan rep la notícia de la mort del seu pare i es desplaça a Florida per al funeral, descobreix dos secrets familiars a través de la seva veïna de tota la vida: d'una banda, que el seu pare era el déu africà Anansi, arribat a Amèrica a través de les creences dels immigrants provinents de les illes del Carib i, d'altra banda, que té un germà bessó de qui mai no havia sabut res, l'Spider, i que sembla haver heretat els poders màgics del seu pare. 

Quan, a través d'un conjur, en Charlie invoca el seu germà i aquest se li instal·la al pis de Londres amb la intenció de suplantar-lo màgicament, en Charlie haurà de buscar aliats inesperats per tal de fer fora aquest intrús de la seva vida. Però, qui és realment, l'Spider, i quina és la font dels seus poders? A través d'una sèrie de trames basades en els equívocs i les confusions d'identitats, en Charlie haurà d'anar aprenent els secrets familiars i descobrint la font del seu propi poder, que l'apropa al seu germà més del que podria imaginar. Si bé les premisses argumentals poden semblar una pocasoltada d'entrada, i en part aquesta lleugeresa i manca de pretensions contribueix a l'encant de la novel·la, el relat se sosté, principalment, a través de la caracterització dels seus personatges i la solidesa dels seus arcs narratius. Gaiman ens va demostrant al llarg del relat, i a través de la interacció d'aquests dos germans, que els oposats sempre s'atrauen i que, de fet, no són mai oposats absoluts. Així doncs, una bona recomanació: una de les novel·les més lleugeres de Gaiman, excel·lentment escrita amb el seu estil inconfusible i una aposta per l'humor desenfadat i el ritme lleuger que us agradarà especialment si ja sou fans de l'autor. 

Sinopsi: A punt de casar-se a Londres amb la seva promesa, la Rosie, en Fat Charlie sent que ha arribat allà on volia a la vida i que ha deixat enrere una sèrie d'episodis de la seva infància que lliga a la memòria del seu pare i que recorda amb amargor. Tanmateix, arran de la mort del seu pare descobrirà l'existència d'un germà, l'Spider, de qui no coneixia res, i que començarà a manipular la seva vida amb la intenció de suplantar-lo. Ara bé, quan exposi una trama de corrupció a l'empresa on treballa en Fat Charlie i, per la seva banda, aquest convoqui una força maligna per tal de fer fora l'Spider de la seva vida, tots dos se n'adonaran que hauran de col·laborar per defensar-se d'aquests nous enemics. 

M'agrada: És el Gaiman més desenfadat i lleuger, que pot arribar a funcionar igual de bé que el Gaiman més seriós.