Aquesta novel·la de l'escriptora guadalupenca Maryse Condé es va publicar per primer cop l'any 1989, i és una magnífica recreació del món de la seva Guadalupe natal a través d'un entramat d'històries entrecreuades i dels desitjos i passions, de vegades reprimits i de vegades desfermats, que arrosseguen els personatges cap les desgràcies de la seva vida i l'acceptació que sovint se'n deriva. És una novel·la de veus i de retalls de relats diversos, que poc a poc van conformant una imatge més gran de la tragèdia col·lectiva que viu un poble sencer. Ens trobem a l'illa de Guadalupe, possessió francesa, ja als anys vuitanta, a Rivière au Sel, un poble petit en un paratge remot enmig de la selva. Els habitants de l'illa es revolten lentament contra la deriva dels dos darrers segles: les tradicionals plantacions de canya de sucre es troben en decadència, sostingudes ara per treballadors xinesos o haitians que es limiten a subsistir als marges de la societat guadalupenca en la precarietat més absoluta; les famílies més adinerades comencen a entreveure noves formes de negoci en el sector del turisme; i les dones, encara aixafades sota la necessitat del matrimoni com a única garantia d'estabilitat econòmica, comencen a qüestionar, des de diversos graus de conformitat, aquesta manca d'alternativa.
Un revulsiu en forma d'estrany arribat al poble es presentarà per acabar de sacsejar totes aquestes antigues certeses en vies d'esfondrament. La novel·la s'articula al voltant de la figura d'aquest nouvingut, el misteriós Francis Sancher que, en començar la novel·la, acaba de morir en estranyes circumstàncies. La secció central del relat consistirà en tota una sèrie de capítols narrats per diversos personatges del poble que es reuneixen durant la vetlla del difunt, i que aniran fent llum sobre la identitat d'en Sancher i el misteri de la seva mort. La presència d'aquest nouvingut, que s'ha instal·lat en una petita propietat del poble, esdevé font d'enraonies per a tots els veïns, que des del principi s'han vist arrossegats per les seves simpaties i animadversions envers l'estrany. L'atracció quasi irresistible que opera en les dones i els joves troba la seva contrapartida en l'odi que acaba generant en els patriarques de les dues famílies més adinerades del poble: els Lameaulnes, que representen l'antiga aristocràcia criolla, i els Ramsaran, que encarnen una nova classe d'empresaris fets a si mateixos i provinents de l'Índia. Les dues filles d'aquestes famílies han acabat prenyades per en Sancher, de forma que, a les tensions generacionals que està passant aquesta petita comunitat tancada, s'hi afegiran també els conflictes lligats a l'honor, una guerra que es lluita sobre el cos de les dones i que acabarà deixant víctimes a tots els bàndols possibles.
A través de la narració, s'aniran succeint els diversos testimonis sobre la vida i les paraules d'en Francis, tot i que mai arribarem a treure l'entrellat exacte sobre quins d'aquests esdeveniments són acurats i quins altres magnificats per una mena de llegenda local. Ara bé, la novel·la no es limita a mostrar les vides quotidianes d'aquests veïns del poble, sinó que amplia l'abast de la narració cap a la natura mateixa, que sembla dotada d'una vivacitat peculiar i una capacitat d'interactuar amb els personatges per iniciativa pròpia, i la història mateixa de l'illa amb el seu passat colonial, que ha anat deixant incomptables ferides i traumes no resolts en els personatges que van prenent el torn de paraula successivament, i que tot sovint presenten la seva pròpia història com si es tractés d'una profecia dictada per un destí inexorable. La complexíssima jerarquia racial present a la societat illenca exhibeix un racisme intern adoptat de la mentalitat imposada pels colonitzadors i que, més que una resistència organitzada, no fa altra cosa que despertar el crit sovint impotent dels personatges més trepitjats de tots. Al voltant de la presència no desitjada d'aquest estrany, la mera existència del qual esdevé una ofensa de dimensions quasi còsmiques per als poderosos del poble, es van articulant, així doncs, les subversions i desafiaments tot sovint més discrets d'aquests altres personatges menors.
És així que la novel·la ens va oferint aquesta lluita d'opressions creuades amb un ritme constant i una prosa molt delicada i rica en imatges, a través d'aquests relats successius que es van encadenant els uns amb els altres. Condé va entrellaçant diversos retrats d'opressió i d'explotació patits per les dones, els mestissos, els immigrants i els més pobres de la comunitat, i acaba identificant el patiment de les dones dins d'una societat opressiva i patriarcal, que pren un relleu especial al llarg de la narració, amb el patiment històric dels esclaus i de l'illa sencera sota dominació colonial, fins i tot des del punt de vista de la natura verge explotada sense pietat per l'empresa capitalista. No és debades, em sembla, que els personatges femenins facin el seu relat en primera persona i els masculins vegin els seus capítols narrats des de fora, a través d'una tercera persona omniscient. Hi ha dues excepcions a aquest patró, però, que són dos homes que narren els seus capítols en primera persona. Són aquests dos que donen la pista per a la interpretació de la novel·la sencera, al meu parer, amb el seu caràcter simbòlic molt més marcat: un d'ells és un infant, tot futur i potencial, que encarna una possible revolta contra el destí decidit pel pare, mentre que l'altre és un ancià desposseït que guarda en la seva memòria la història sencera de l'illa, amb els traumes de la colonització i la descolonització inclosos.
Maryse Condé demostra amb aquesta novel·la per què va merèixer el Nobel alternatiu i per què el Nobel convencional se li fa petit: Travessa del manglar és una narració tan subtil i tan ben travada que revela a veus la seva grandesa en cadascun dels seus capítols. M'ha recordat El cor és un caçador solitari de Carson McCullers a l'hora de narrar amb aquesta subtilesa un entramat de personatges diferents condemnats a viure els uns amb els altres, i de posar un personatge-misteri al centre de la narració que s'acaba evadint de la narració mateixa. M'ha recordat Crónica de una muerte anunciada de Márquez a l'hora de presentar el mosaic sociocultural del poble petit i no deixar al tinter cap motivació ni cap petit detall de cap dels personatges presents a escena. No és fins al desenllaç de la novel·la que totes aquestes petites peces van encaixant, amb un petit toc, molt subtil, de realisme màgic, de forma que totes contribueixen a una imatge de conjunt que no es revela en tota la seva amplitud sinó al final de tot del relat. Una lectura breu però intensa, i molt recomanable per a tothom, especialment si no coneixeu l'autora.
Sinopsi: A l'illa de Guadalupe a finals dels anys vuitanta, un petit poble es veu sacsejat per la presència misteriosa d'un nouvingut d'orígens incerts i que sembla operar una atracció irresistible - ja sigui per bé o per mal - en els seus habitants. La nit de la seva vetlla assistirem als testimonis creuats de diversos habitants del poble, que aniran posant llum sobre el relat d'aquest estrany, i descobrint a ulls dels lectors les tragèdies de les seves pròpies vides.
M'agrada: Una lectura que no s'esgota a primer cop d'ull, que aclapara amb la seva profunditat, i que possiblement encara guanyi en la relectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada