Aquesta novel·la de l'autora irlandesa Anne Enright es va publicar el 2007 i va ser la guanyadora del premi Booker d'aquell any. És una evocació molt aspra i colpidora del dolor per les ferides familiars que poden arribar a enquistar-se en el silenci durant anys i, fins i tot, no arribar a sortir mai a la llum. El vaig llegir fa uns quants anys i no en guardava cap record especial, així que possiblement és un llibre que guanya força en la relectura, en què el joc de suggestions que desplega arriba a la seva màxima amplitud i es capten detalls de la trama que queden hàbilment camuflats durant la narració i que és més fàcil captar un cop es té una visió clara de les relacions entre tots els personatges. La protagonista, Veronica Hegarty, és una de les germanes petites en una família de dotze fills, i explica en primera persona el seu procés de dol i trauma personal davant del suïcidi del seu germà Liam, l'inadaptat de la família que ha sobreviscut a base de petites feines i malgrat el seu alcoholisme. Gran part de la novel·la gira al voltant del misteri d'aquest personatge, i es remunta a un episodi d'abusos sexuals dins de la família que, implícitament, hauria portat a aquest tràgic desenllaç. La narració ja assenyala aquest esdeveniment des del primer paràgraf, que adopta un to deliberadament confessional i ens prevé sobre les seves pròpies incoherències i l'ambivalència de la narradora mateixa respecte d'aquest episodi traumàtic.
De fet, gran part de la narració és el monòleg intern, força confús i tot sovint deliberadament desarticulat, d'una narradora no gaire fiable a mesura que intenta desentrellar la història familiar i, fins i tot, arribar a assenyalar les responsabilitats i negligències dels adults davant d'aquests fets. Tanmateix, aquest procés es fa molt difícil amb la distància dels anys i quan aquestes persones són mortes, i per això el relat que en fa la protagonista queda sumit en una acusació rabiosa i impotent, que en certs moments colpeix precisament per la seva aspror mordaç i la violència amb què arriben els retrets, fins i tot a membres de la família aparentment innocents. The Gathering és el relat d'un trauma reprimit durant tota una vida, que acaba assaltant el text des dels marges, i aflorant en tota la seva violència i la seva lletjor des dels silencis, les complicitats, i les veritats suggerides però mai encarades frontalment. És així que el relat ens ofereix tot un seguit de suggestions i suposicions que no podem sinó interpretar, com a lectors, des de les conseqüències que acaben tenint en els comportaments dels protagonistes, més que poder-los afirmar amb seguretat. En una trama que va saltant constantment del moment present fins al passat, i que fins i tot ens va temptant amb algunes pistes, hàbilment col·locades, sobre la identitat del perpetrador dels abusos, haurem d'anar destriant què pot ser plausible del relat de la protagonista i què pot ser exagerat, quines acusacions tenen base dins del context que se'ns dóna i quines han de quedar definitivament en el pla de la conjectura.
Com se'ns explica des del principi, els fets traumàtics tenen lloc un estiu en què tres dels dotze germans són enviats a viure amb els avis, en tant que els pares es veuen desbordats a l'hora de gestionar una família tan nombrosa. Per això no es fa gens estrany que ben al principi de la novel·la la narració es remunti a la dècada dels anys vint, a la primera coneixença entre els avis i al seu cercle d'amistats, moment en que es posen els fonaments de moltes de les relacions de poder que s'establiran dins d'aquesta família, i que després afectaran les dues properes generacions. La novel·la també té un nivell més profund d'interpretació més enllà dels fets que se'ns descriuen, i que només arriba a traspuntar a través de les conseqüències que aquests fets poden acabar tenint en els protagonistes: l'abús cap al germà de la protagonista queda establert més enllà de qualsevol dubte, però la mateixa narració va insinuant, més que no pas confirmant, el possible abús que hauria patit la narradora mateixa o, fins i tot, altres membres de la generació anterior, com la seva mare o el seu oncle. Només així s'entendria l'allau de retrets que la protagonista dirigeix a la seva pròpia mare, i que no queden gaire justificats si no se suposa que la mare pugui tenir alguna mena de coneixement (o potser només suposició) del que el predador podia arribar a fer a casa dels avis. D'altra banda, l'ambivalència de la protagonista cap al germà difunt, a qui arriba a acusar de victimisme en algun moment del text, tindria més sentit si s'interpreta que ella mateixa també va ser víctima però ha aconseguit conviure amb el trauma amb un grau més gran d'adaptació.
La novel·la ha estat sovint comparada a El mar de John Banville a l'hora de presentar la memòria com a lloc tremendament equívoc i dolorós on rau el pòsit de l'experiència humana, i d'oferir-nos la seva qualitat defectuosa i fugissera com a garantia última del relat. Enright ens ofereix una narració meticulosament planificada i executada rere la seva aparença inconnexa i divagant, que només ofereix un sentit coherent i unitari un cop es reposa i es digereix la seva lectura. El monòleg angoixós i desenfrenat de la protagonista sembla que ens va portant d'una cosa a l'altra sense cap coherència interna, però va revelant la seva direcció quan acaba conduint-nos als dos moments climàtics de la trama: just a mitja novel·la quan se'ns narra l'episodi dels abusos, i prop del final, quan té lloc la reunió familiar per a la vetlla del difunt, el gathering a què fa referència el títol del llibre. Aquí, els germans supervivents es reuneixen al voltant de la mare, i presenciem què se n'ha fet de les seves vides. Aquesta és la part que potser m'ha semblat una mica més deslluïda en comparació amb la trama del passat: mentre que els personatges dels avis i els episodis que tenen lloc a casa seva queden molt ben dibuixats i retratats en el seu context històric i social, el retrat dels germans en el present queda més aigualit pels tòpics del que se suposa que ha de ser la família nombrosa irlandesa, i els germans queden totalment desdibuixats psicològicament com a personatges secundaris.
The Gathering és una novel·la que pot arribar a aclaparar amb la seva visió cínica i descarnada de les realitats familiars, i que s'entreté especialment a dibuixar els aspectes més físics de les relacions humanes: la presència dels genitals, els fluids corporals, la violència sobtada, la maternitat forçada, la decadència dels cossos, i les ferides i traumes que poden arribar a experimentar aquests al llarg de la vida fins a la descomposició del cadàver. Totes aquestes imatges acaben assetjant el relat des de totes les direccions possibles, i donen peu a una narració que es fa anguniosa i que també colpeix inesperadament amb els seus moments d'humor negre. Contra aquesta resistència constant de la carn ferida, la memòria es troba indefensa i impotent a l'hora de fixar una versió del passat que resisteixi les preguntes i les acusacions necessàries, que colpeixen des de la repressió, el sentiment de culpabilitat i els silencis còmplices.
Sinopsi: La protagonista, Veronica Hegarty, és cridada des de Dublín fins a Brighton, a Anglaterra, a reclamar el cos del seu germà, que s'ha suïcidat llençant-se al mar. A través dels tràmits per repatriar el cos, assistirem al seu col·lapse mental, a mesura que intenta aclarir una cadena de causes i conseqüències que puguin haver portat a aquesta mort. A través dels seus records, assistirem a un relat familiar amb secrets traumàtics que han quedat reprimits en el silenci dels anys.
M'agrada: És un relat que va revelant la seva complexitat, fins i tot amb interpretacions alternatives, a mesura que avança la lectura, i en aquest sentit fa molt per crear una empatia amb els personatges malgrat el to desagradós i de vegades gratuïtament acusador de la narració de la protagonista.
No m'agrada: La segona meitat de la novel·la, amb alguna revelació final inclosa, perd una mica en comparació amb la primera meitat, en què es construeix la tensió que porta cap a la revelació al centre del relat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada