- Però . . . Però . . . Ells no em coneixen. Sóc un nen i van rebutjar en Mugo . . .
- Deixa'ls que facin el que vulguin. Arribarà un moment - jo ho veig venir - que demanaran un salvador . . .
Aquesta és la primera novel·la que Ngũgĩ wa Thiong'o va escriure mai, tot i que va ser la segona a publicar-se, el 1965. La va escriure quan era estudiant a la universitat de Makerere, a Uganda, per a un concurs literari. És una novel·la de joventut i, per això, molt diferent de les seves obres posteriors, en què el seu compromís polític amb el marxisme i la denúncia del neocolonialisme quedaran molt més marcats. Aquí, el Ngũgĩ estudiant de literatura encara no ha trencat amb el llegat de la seva educació cristiana - això arribarà força anys més tard, durant el seu empresonament - i The River Between retrata la seva pròpia voluntat de reconciliar dues tradicions enfrontades que per a l'autor eren dos llegats que aleshores situava al mateix nivell: el cristianisme i els rituals religiosos tradicionals del poble kikuiu. De fet, el riu que dona títol a l'obra és precisament una imatge que permea la narració en tota la seva ambigüitat, en tant que la novel·la explora diferents formes en què les línies divisòries culturals poden separar i unir, a la vegada, comunitats històricament enfrontades.
El relat s'ambienta a la terra del poble kikuiu, en un moment històric en què els evangelitzadors cristians van arribar a la zona com a primera avançada ideològica del que després seria la colonització en termes de dominació política i explotació econòmica. Ens situem, per tant, al voltant dels anys vint i trenta, una mica abans del naixement de l'autor. Tanmateix, la narració és molt vaga en aquesta mena de detalls, i ens situa, al contrari, en una mena d'espai mític que ens prepara el terreny per al que serà un relat de reminiscències llegendàries i fabuloses. El riu Honia (que significa "guarir", o "tornar a la vida") s'estén al llarg d'una vall entre dos massissos muntanyosos, Kameno i Makuyu. Aquestes dues tribus mantenen una rivalitat històrica perquè ambdós afirmen ser el lloc històric en què els pares originaris dels kikuiu es van establir després de rebre la terra de mans del Creador, Murungu. Amb l'arribada dels colonitzadors blancs, la rivalitat s'accentua, en tant que els habitants de Makuyu es converteixen majoritàriament al cristianisme, a través d'una escola missional, mentre que els de Kameno es mantenen fidels a les tradicions religioses i socials del poble.
El protagonista, Waiyaki, prové d'una nissaga de profetes inspirats de Kameno. Quan encara no és un home, el seu pare, Chege, li revela la profecia del seu avantpassat, el mític vident Mugo, que anuncia l'arribada d'un messies que salvarà el seu poble del domini dels blancs. Tanmateix, Chege envia el seu fill a l'escola de la missió per aprendre la saviesa de l'home blanc, però l'adverteix que no caigui en els seus vicis. Per a Waiyaki, l'educació és un valor fonamental per a la societat del futur i, quan és adult, esdevé un líder valorat i admirat pel seu poble, que l'anomena afectuosament "el Mestre". Waiyaki ha fundat una escola popular per als infants circumcidats, que han estat expulsats de l'escola cristiana a causa del seu paganisme. Tanmateix, la seva missió com a líder del poble li demana un compromís polític que no està del tot segur de poder assumir.
La novel·la explora en tot moment la possiblitat (o impossibilitat) de crear vies d'acceptació i tolerància entre les dues comunitats enfrontades, i tant Waiyaki, a una banda del riu, com les germanes Muthoni i Nyambura, a l'altra, intenten escollir el seu camí a la vida lliurement, sense haver de renunciar a una de les dues tradicions. Les noies són filles del predicador cristià, Joshua, un natiu que ha abraçat la seva nova fe des del fanatisme i la intolerància, i que les repudiarà immediatament en el moment que elles mostrin cap apropament a les tradicions tribals. D'altra banda, Waiyaki es compromet amb una organització política del seu poble, anomenada Kiama, destinada a lluitar contra la colonització de l'home blanc, i que per tant rebutja el cristianisme frontalment com a símbol d'opressió. Tot i així, el jove està convençut en el seu interior que els kikuiu no seran capaços de plantar cara als blancs mentre estiguin dividits entre ells.
Quan Muthoni decideix participar en els ritus de circumcisió contravenint la voluntat del seu pare, el seu tràgic destí es converteix, simbòlicament, en l'inici de la guerra entre les dues comunitats. Aquest episodi també esdevé un autèntic desvetllament per a Waiyaki i Nyambura, que descobriran en el seu amor impossible la possibilitat d'una tercera opció que sigui una síntesi de les dues tradicions, igual que el riu que uneix i dona vida a les dues comunitats. D'una banda, Waiyaki no es troba en conflicte amb el cristianisme com a credo, a diferència de l'assemblea política a la qual pertany, i per a ell, aconseguir una educació de qualitat per als infants i joves és la prioritat per tal que aquests puguin plantejar la lluita política i l'alliberament del seu poble en el futur. D'altra banda, Nyambura se sent fidel al credo cristià en què s'ha educat, però quan s'enamora de Waiyaki es veu obligada a reconèixer que una religió que li prohibeix estimar lliurement no pot ser una religió de l'amor. De la mateixa forma, Waiyaki es veu en un dilema similar quan la Kiama li prohibeix casar-se amb la Nyambura, una noia cristiana, en tant que veu el gest com una traïció a les tradicions del poble, mentre que Waiyaki sent que el seu amor no té res a veure amb el jurament polític que ha fet.
Així és com la novel·la ens portarà a través d'una tensió molt ben construïda al desenllaç d'aquesta història d'amor, que ens deixa una pregunta oberta més que una resposta definitiva al destí dels protagonistes. La novel·la, encara que sembli més lineal i senzilla que les obres posteriors de Ngũgĩ, interpel·la precisament amb aquestes preguntes obertes que els lectors han de provar de respondre o, almenys, provar de decidir si tenen o no resposta. No sols el desenllaç, sinó també la mateixa profecia que condueix tot el relat és una d'aquestes preguntes obertes: com passa amb les profecies i els messies anunciats, aquests s'han d'interpretar des de fora del relat, però no es poden decidir des de dins de la història. El relat ens ofereix una possibilitat d'acompliment de la profecia, però deixa obertes alternatives a través de les quals aquesta també es podria haver acomplert. Aquesta és la gràcia i l'habilitat d'un relat profundament simbòlic i al·legòric d'aquesta divisió entre comunitats, però també amarat pels dilemes profundament humans dels seus personatges, i els seus intents de construir respostes generoses i conciliadores a aquests problemes.
Sinopsi: Al llarg dels dos massissos separats pel riu Honia, dues comunitats enfrontades, Kameno i Makuyu, tenen visions enfrontades sobre la colonització que pateixen a mans dels blancs. El líder destinat a guiar el poble, el jove Waiyaki, creu que l'educació occidental és necessària perquè les generacions futures puguin lluitar contra l'home blanc amb les seves pròpies armes, i la seva ambició secreta és unificar tots els kikuiu en un propòsit comú. Tanmateix, el seu accent en la reconciliació l'encega a necessitats més urgents del seu propi poble, que es veu obligat a malviure treballant per als blancs la pròpia terra que se'ls ha arrabassat. D'una banda, una organització política anticolonial i, de l'altre, el pare de la seva estimada, un líder cristià fanàtic, s'interposaran en el seu projecte polític i de vida.
M'agrada: Trobar un Ngũgĩ molt diferent a la resta de novel·les que li he llegit, i que rere l'aparent ingenuïtat d'aquesta proposta, més juvenil i idealista potser que les seves altres obres, pot revelar dilemes molt profunds sobre la pertinença i la identitat per a l'individu colonitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada