"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

20 de novembre de 2019

El gegant enterrat (#269)

Alguns de vosaltres tindreu monuments preciosos perquè els vivents puguin recordar el mal que se us ha fet. Alguns de vosaltres només tindreu grolleres creus de fusta o pedres pintades, mentre que d'altres fins i tot haureu de romandre amagats en les ombres de la història. 

Aquesta és la darrera novel·la del guardonat amb el Premi Nobel de Literatura Kazuo Ishiguro. Publicada el 2015, El gegant enterrat no va gaudir d'una acollida gaire entusiasta entre els fans de l'autor, i va començar a acaparar males ressenyes que, al meu parer, són totalment immerescudes. També hi va contribuir una controvèrsia amb l'escriptora Ursula K. Le Guin a propòsit del gènere de fantasia, que al capdavall va resultar totalment estèril i que no tenia gaire fonament d'entrada. Le Guin va interpretar unes paraules d'Ishiguro sobre la potencial recepció d'aquesta novel·la com un atac directe al gènere fantàstic, tot i que no crec que el comentari inicial anés en aquesta direcció. Però és cert que aquesta novel·la va ser una sorpresa dins la carrera literària de l'autor, en tant que va ser una incursió en el gènere de fantasia - fantasia artúrica, en concret - i ens interpel·la directament amb la forma com entenem els gèneres literaris i les zones de confort, de forma que aquí les barreres queden diluïdes d'entrada. D'una banda, aquest relat mostra les mateixes preocupacions narratives que les altres novel·les d'Ishiguro: el problema de la memòria dins de la narració esdevé aquí el motiu central de la novel·la, tant en el seu vessant històric, és a dir, com a memòria col·lectiva, com en el seu vessant íntim i personal, com a memòria individual de cadascú. En tots dos dominis, una memòria defectuosa i fragmentària és l'opció més còmoda i viable per seguir endavant a la vida, com els passava als protagonistes de El que resta del dia i Un artista del món flotant. Potser aquí Ishiguro va més enllà que en qualsevol de les seves altres novel·les a l'hora de presentar els riscos d'una restauració total de la memòria, i potser es revela més conservador que mai en aquest aspecte. Ara bé, el final no dóna respostes definitives, i pot ser interpretat alternativament en termes optimistes o pessimistes, depenent de com llegim certs passatges de la narració i les actituds de certs personatges. D'altra banda, el relat representa una sortida de la zona de confort en tant que Ishiguro experimenta obertament aquí amb un gènere narratiu que no és el seu domini habitual. El gènere de fantasia, amb el seu recurs constant a la màgia i als episodis sobrenaturals, ens qüestiona constantment al llarg del relat amb les decisions finals dels personatges i les seves lleialtats. Ishiguro fa els deures respecte de les narracions artúriques més antigues: la novel·la es llegeix com una sèrie d'episodis separats entre ells, amb l'aire de proves que els protagonistes han d'anar superant, més que com una narració unitària. Axl i Beatrice són un matrimoni ancià que emprèn un viatge per tal de retrobar-se amb el seu fill perdut anys enrere. Com que una boira maligna recobreix tot el país condemnant els seus habitants a un oblit permanent, amb prou feines coneixem les motivacions d'aquesta separació, ni les del propi viatge, ni sabem res del passat dels protagonistes. L'únic que tenim és la confusió d'aquest present continu que els personatges han d'afrontar. A mesura que avança el seu viatge, se'ns van oferint pistes i detalls sobre les seves identitats i els aspectes més significatius del seu passat, però com en un trencaclosques extremadament complex i subtil, no se'ns oferirà l'explicació definitiva ben bé fins al final de la novel·la. Al llarg del seu viatge, també anirem descobrint la situació política de la terra on es troben, així com se'ns anirà revelant poc a poc també l'origen de la misteriosa plaga d'oblit que assola tota la contrada. També és una reflexió molt fina i elaborada sobre l'amor i la seva resistència intrínseca: el passat que els protagonistes han oblidat és el de la seva relació de parella, i el problema més immediat que afronten és si es pot seguir estimant de forma inconscient, o quan la relació amenaça de presentar llums i ombres a la vegada. La resistència a la maldat humana i a l'horror que poden revelar les persones estimades també es va fent més difícil a mesura que els monstres van adquirint rostres diferents. El gegant enterrat és una novel·la poc convencional i molt experimental, que us pot agradar si esteu familiaritzats amb els trops del gènere fantàstic - especialment amb la narrativa artúrica i cavalleresca - però voleu veure com l'autor els explora en una direcció més postmoderna. 

Sinopsi: A l'alta edat mitjana britànica, en un món marcat per les guerres entre els bretons i els saxons, una boira recobreix la contrada fent que les persones perdin els seus records. No sols el seu passat i la seva identitat, sinó que també acaben perdent la memòria a curt termini de la seva vida quotidiana. Una parella anciana, Axl i Beatrice, emprenen un viatge cap al poble on viu el seu fill, tot i que no recorden el perquè de la seva separació inicial i només recorden petits detalls esparsos del seu passat com a parella. Al llarg del seu viatge, aniran trobant diferents personatges que aportaran detalls sobre el seu passat i els ajudaran a recuperar la seva identitat perduda. Tanmateix, recuperar la memòria també resultarà un repte respecte de la seva vida i la seva  relació en el present. La seva trobada amb un jove guerrer saxó i amb sir Gawain, el darrer supervivent dels cavallers d'Artur, també aportarà una visió més àmplia sobre la política d'aquest regne. Finalment els camins de tots ells aniran confluint cap al mateix punt, de formes de vegades més previsibles i de vegades més inesperades. 

M'agrada: És un relat que dosifica molt bé els seus propis misteris, mentre va deixant pistes i preguntes obertes sobre la seva resolució. També m'agrada el seu aire de faula, que embranca amb la narrativa cavalleresca però l'explora de forma que apunta a temes i motius molt més moderns. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons