"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

6 de novembre de 2019

El blues de Beale Street (#267)

¿No és cert que el meu Déu va salvar Daniel? ¿Per què no tots els homes? Tot i ser un himne antic, la pregunta continua sense resposta. 

Aquesta novel·la de 1974 de l'autor nord-americà James Baldwin (1924-1987) és una joia de la narrativa afroamericana del segle vint. És una de les seves obres de maduresa, d'una bellesa magnífica, que a estones esdevé una experiència agredolça en el dramatisme dels fets que relata, però que absorbeix i trenca el cor a cada pàgina amb la seva desesperació i el seu amor a la vida. El relat se situa al barri de Harlem als anys 70, enmig de l'epidèmia d'addicció a l'heroïna i la pobresa estructural que afecta la població afroamericana. El problema principal no és aquest, però. El racisme continua essent una institució als Estats Units. Una jove porto-riquenya denuncia una violació, i a la roda de reconeixement identifica l'únic negre present: Fonny, un jove somiador aspirant a artista que ha estat detingut arbitràriament. La narració ens arriba en primera persona a través de la parella de Fonny, Tish, que prova de mantenir el bon ànim mentre tota la seva família lluita per treure Fonny de la presó. Per tant, If Beale Street Could Talk ens ofereix un relat de famílies que es trenquen i que lluiten contra tota expectativa i possibilitat per mantenir viva una esperança. La seva única arma és la confiança cega en la innocència de Fonny. La narració es llegeix d'una forma fluïda i ràpida, en part gràcies a la seva forma, com a llarg monòleg interior per part de Tish, que a la vegada cobreix els punts de vista de la resta de personatges, com si estigués fent una rememoració d'escenes que no va presenciar des de la distància del temps. Aquest és un factor que contribueix a la nota positiva que acaba donant la narració sencera: una tragèdia que apunta a final feliç, per més estrany que pugui sonar això i amb la recança de no poder parlar obertament del final de la novel·la. Les experiències de Fonny a la presó tampoc no es transmeten directament, però se'ns apunten a través del recurs a les experiències traumàtiques viscudes per un amic de Fonny, Daniel, que va passar dos anys a la presó després de declarar-se culpable d'un crim que no havia comès. Els dos personatges, però, mai no arriben a identificar-se. Més aviat, Daniel es converteix en un reflex distorsionat del que li podria passar a Fonny si es deixa vèncer per la desesperació. El blues de Beale Street ens presenta, doncs, una història de lluita i de resistència contra la sort d'un sistema injust, i és una història tan brutal, violenta i desesperada com també és lluminosa i confiada en la bellesa de l'existència humana. Ara bé, el relat és cru i violent en tot moment, i les vides dels personatges se'ns despleguen davant dels ulls sempre amb la nota d'una amenaça latent rere les seves escenes quotidianes. Una part fosca de la narració, que James Baldwin s'esforça a deixar palesa, és també el masclisme imperant en la societat que descriu: fins i tot en el si de la família protagonista i de la parella protagonista, se'ns qüestiona constantment amb aquesta doble vara de mesurar per a homes i dones. Alguns dels moments més brutals del relat són, precisament, de maltractaments dins del si de la família, i les formes variades com els homes i les dones visualitzen els seus rols familiars i socials és un dels elements més interessants de la lectura. El blues de Beale Street és una novel·la impressionant, que no ofereix respostes acabades i definitives, sinó que posa un mirall davant els aspectes més lletjos de la societat dels Estats Units. És també un cant a l'amor i a l'esperança, que es fan precisament més essencials que mai en temps de necessitat. 

Sinopsi: Al barri de Harlem a Nova York a principis dels anys 70, Tish i Fonny, una parella afroamericana, fan plans per al seu futur en comú. L'amenaça del racisme és una constant en la seva vida, però aquesta no es farà real de forma palpable fins que Fonny sigui empresonat injustament per un crim que no ha comès. A partir d'aquí s'inicia un llarg calvari per als dos joves i les seves famílies: mentre que una part de la família de Fonny li dóna l'esquena, tant el seu pare com la família sencera de la Tish lluitaran amb totes les seves forces per fer-li justícia. 

M'agrada: El seu estil clar i directe, que no fa concessions en cap moment a la sensibilitat del lector, però que a la vegada encanta amb els moments de màxima bellesa de la narració. El vessant polític de la novel·la, clara, dura i combativa en tot moment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons