"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

18 de maig de 2019

Contes des de la presó (#244)

Encara que ara sembli / que un oceà separa les nostres platges, / un dia em veureu tornar / sobre un pont d'històries i de contes / que us hauré explicat. 

Martin Buber va dir que "l'amor és responsabilitat d'un Jo envers un Tu", i no hi ha forma més simple i concisa d'explicar aquest llibre. Quan el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, va ser empresonat preventivament el 2 de novembre de 2017, el temps que podia passar amb els seus fills Lluc i Joana, de cinc i tres anys, va quedar reduït a la mínima expressió. Des d'aquell moment els ha enviat assíduament cartes amb petits contes i curiositats sobre la història de l'univers i del món, per fer-se present a les seves vides i ajudar-los, m'imagino, a pair la situació amb optimisme. No es pot fer cap lectura en positiu d'aquesta situació, però. En Lluc i la Joana, així com l'Amat, en Noah, l'Elda, en Bernat i en Roger, que són els més menuts dels fills dels presos polítics, han patit la desventura de veure's separats dels seus pares en plena infància. Una absència d'aquestes característiques és difícil d'imaginar, i costa fer-se'n a la idea des de fora. Tanmateix, la veu del pare sona confortant des de la distància, perquè precisament les referències a la situació d'empresonament són mínimes, i en canvi se centra en fixar l'atenció en una colla d'anècdotes i curiositats ben diverses sobre el món que ens envolta. Perquè, quin és el límit de la curiositat humana? Costa poc de veure que aquest és el llibre d'un humanista: ens parla de ciència utilitzant un llenguatge planer, i sembla irremeiablement obsessionat amb els orígens, ja siguin els de l'univers, els de la ciència amb els antics descobriments d'Arquimedes i Aristarc, els de l'exploració marina, els neandertals, els rius xinesos o l'arribada dels romans a Sant Vicenç dels Horts. Rere cada explicació hi ha un missatge d'esperança per al futur per al Lluc i la Joana: el potencial per seguir descobrint i fent noves preguntes és il·limitat. Per als adults, potser hi ha un missatge que també s'hi pot llegir entre línies: comentaris sobre la resistència dels més petits o la necessitat de ser ferm en les conviccions de cadascú, que ressonen més enllà del text escrit, cap a la situació política que estem travessant, i fins i tot més enllà cap a l'espai de les relacions humanes com a creadores de significats. És una lectura que recomano a tothom, grans i petits, però sobretot als grans: recordar que la cultura és l'únic que ens salvarà de la desferra, o aprendre a recuperar la mirada meravellada dels infants, és quelcom que ens feia falta, ara més que mai. Acompanyen els diferents relats un conjunt d'il·lustracions fantàstiques de diversos autors, que cal mirar i tornar a mirar amb calma, perquè també contenen petits universos dins del got d'aigua que és cadascuna. No em queda sinó agrair l'esforç a tot l'equip de persones que ha fet possible aquest llibre, i en especial a la família Junqueras per haver permès que els lectors puguem accedir a aquest món seu, privat i particular. Som afortunats de tenir aquest llibre a les nostres mans i, dins de la tristesa de la situació que li dóna origen, la seva lectura ha estat un autèntic plaer. 

Continguts: Des de les presons d'Estremera, Lledoners i Soto del Real, Oriol Junqueras relata als seus fills petits contes i curiositats sobre el món que els envolta. La majoria de vegades els contes venen motivats per preguntes o comentaris que han fet els infants mateixos, i són un exemple magnífic de resiliència i optimisme davant l'adversitat. 

M'agrada: Sobretot els dracs xinesos i la meravellosa il·lustració de Xavier Mula sobre els neandertals. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons