Marges i espais en blanc

Anys després de l'èxit editorial de El Senyor dels Anells, i a petició d'una tieta seva, Tolkien revisa un conjunt de poemes indirectament relacionats amb l'univers de la Terra Mitjana i els publica el 1962 en un volum titulat Les aventures de Tom Bombadil. La majoria són poemes que Tolkien havia publicat abans en revistes literàries i antologies; ara els fa encaixar d'una forma diferent dins del seu univers mític i, sorprenentment, el conjunt acaba funcionant de forma orgànica, sense semblar forçat en cap moment. Com funciona aquest encaix? En el prefaci Tolkien ens presenta els poemes com a marginalia del Llibre Roig de Ponent, és a dir, la compilació de les seves aventures escrita per Bilbo, Frodo i els seus amics. Els dos primers poemes ens porten fins als primers capítols de El Senyor dels Anells, i descriuen les aventures de Tom Bombadil amb diversos personatges que ja coneixem del llibre (Baia d'Or, els hobbits, els Tumularis). El tercer poema, probablement escrit per Bilbo en els primers temps de la seva estada a Rivendell, presenta paral·lelismes amb la seva posterior balada d'Earendil, tal com la llegim a El Senyor dels Anells. El quart poema, igual que el dotzè i el tretzè, són descrits en el prefaci com a simple material addicional, escrit als marges i espais en blanc, i no tenen res a veure amb cap tema tractat a la novel·la, ni amb cap dels seus personatges. El número dotze, "Cat", és una delícia que els amants dels gats sens dubte haurien de llegir. Els números nou i tretze ens mostren un Tolkien que explora els territoris del misteri i la por. Els números cinc, sis, set, vuit, deu i onze són poemes infantils en la forma de nursery rhymes, tradicionals de la Comarca segons Tolkien, alguns d'ells compostos per en Sam i en Bilbo. 

Alan Lee, Tom Bombadil

Com més s'apropa el final més seriós esdevé el to de les composicions, i Tolkien explora amb més profunditat alguns dels motius i temes que es van repetint en la mitologia de la Terra Mitjana. En aquest sentit podríem dir que el volum es va reservant el millor per al final. La composició número catorze, "El Tresor", ens parla d'un tresor maleït al cor de la muntanya, que va condemnant a la mort i l'oblit els seus successius posseïdors. Hi trobem ecos de la malaltia del drac que trobem descrita a El Hobbit, però el poema és més proper en to i solemnitat a alguns dels passatges del Silmaríl·lion o, fins i tot, si filem més prim, a la relació dels diversos personatges amb el poder de l'anell a El Senyor dels Anells. No deixa de ser també una reflexió sobre la qualitat fugissera de l'existència, que aporta al conjunt un element fosc i tràgic. El número quinze, "La campana de mar", és possiblement el millor de tot el volum. És un poema sobre l'estrès posttraumàtic i el sentiment de buidor i angoixa existencial de l'heroi després de la seva aventura, i el seu sentiment d'alienació respecte al món que l'envolta, el seu anhel per un altre món on poder ser feliç mentre aquest li resulta completament estèril. El poema acaba en el seu punt més baix, sense cap nota positiva per poder redimir totes aquestes emocions, i tanmateix és d'una bellesa lírica, reposada i profundament captivadora. Si no portés com a subtítol "El somni d'en Frodo" i no es trobés compilat en un volum de poemes sobre la Terra Mitjana, podria anar a les antologies de poesia sobre la Primera Guerra Mundial, perquè en aquest cas el poema transcendeix qualsevol món mitològic creat pel seu autor per tal d'explorar el sentiment de pèrdua i desarrelament. El darrer poema, el número setze, pertanyeria a la matèria de Gondor. Tracta d'una donzella que observa els vaixells èlfics partir cap a les terres immortals. 

Veiem, doncs, com Les aventures de Tom Bombadil expandeix l'univers creat per Tolkien a la Terra Mitjana. Aquests apunts editorials que ens ofereix Tolkien associen cada poema, encara que no guardi una relació temàtica amb l'univers creat, amb algun dels seus personatges o motius, de forma que la complexitat de la proposta s'acaba fent palesa a través d'aquesta xarxa de relacions textuals. Tanmateix, l'aprofundiment en la mitologia de la Terra Mitjana no exhaureix el potencial suggestiu i evocador de Les aventures de Tom Bombadil. Els poemes, tots i cadascun d'ells, tenen un valor intrínsec molt més rellevant que la mera pertinença al món literari dels hobbits: en ells hi trobem reflexions sobre l'existència i la condició humanes que van més enllà de la fantasia com a forma o gènere i, per això, els amants de la poesia li haurien de donar una oportunitat.