"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

1 d’ag. 2016

Philippe Halsman al Caixafòrum

Ja fa temps que la fotografia no es limita a imitar les altres disciplines artístiques. L'emancipació s'ha produït gràcies al seu ús diari a la premsa i als avenços tècnics. El seu objectiu és documentar de la manera que li és pròpia, amb claredat i precisió, i al mateix temps ser alguna cosa més que una forma d'enregistrar, per tal de crear obres d'art mitjançant la veritat i la bellesa de la imatge i la mirada. 

Philippe Halsman

I efectivament, el que trobarem fins al novembre en aquesta exposició al Caixafòrum, Sorprèn-me!, és la fotografia completament emancipada i independitzada de Philippe Halsman, a cavall entre el periodisme i l'art. La proposta acaba resultant fascinant i hipnòtica, especialment per la seva frivolitat: Salvador Dalí, enamorat del seu bigoti, llença gats per l'aire; Alfred Hitchcock promociona Els ocells amb un ocell de mentida sobre el cigar; els ducs de Windsor salten; Picasso i Marc Chagall riuen; Marilyn Monroe exposa el seu aire de beutat somia-truites, ja sigui com a talent emergent o com a estrella consagrada. Philippe Halsman se'ls mira a través de l'objectiu amb afecte, humor, i una imaginació inesgotable. Creador del concepte d'imatge icònica, a través de la seva obra ens revela la fotografia com a art de mirar i de recrear la realitat. 

Philippe Halsman i Marilyn Monroe (1954)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada