"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

18 d’ag. 2016

El lector (#103)

Així que hi ha moltes versions diferents apart de la història que he escrit. La garantia que la que he escrit és la correcta consisteix en el fet que he escrit aquesta i no una altra. La versió escrita buscava que l'escrivissin, i les altres no. 

Publicada el 1997, aquesta novel·la de Bernhard Schlink és una lectura molt interessant. La vaig llegir fa uns quants anys, quan va estar de moda a causa de la seva adaptació cinematogràfica, i afortunadament la vaig poder llegir abans de veure la pel·lícula. No és que aquesta fos dolenta, però és un relat que funciona millor de forma escrita i, si pot ser, sense coneixement previ de la seva trama. Si es dóna el cas, resulta una lectura fascinant per la seva manca d'obvietat. 

Les tres parts de la novel·la, en aquest sentit, se'ns ofereixen com tres moments diferents a les vides dels protagonistes, com si es tractés d'una representació teatral. El que passa és que costa trobar relacions de causa i efecte entre els caràcters dels personatges en cada part. El problema del judici públic de Hanna és que no té res a veure amb la relació privada i personal que aquesta manté amb Michael, el protagonista. I bàsicament aquest és el problema que se li presenta a ell a l'hora de jutjar-la. Ara bé, en juxtaposant-los, l'autor ens convida a deixar-nos enganyar, a pensar que d'alguna forma els dos episodis estan relacionats. 

El relat tracta més aviat de com la generació posterior a la guerra ha d'afrontar el passat recent, i també aborda el conflicte generacional que s'estableix quan els que no hi eren o eren massa joves per haver tingut responsabilitat en els esdeveniments es veuen en la necessitat de jutjar la generació anterior. A la vegada, quan es jutja o es valora el que va passar sembla que s'estigui reduint la seva importància a paraules, sembla que l'inefable pugui tornar a tocar la terra. I aquesta també és una font de conflicte per al protagonista. Tanmateix, un cop descobert el secret de Hanna, tota una sèrie d'esdeveniments al llarg de la novel·la prenen un relleu diferent i, potser, insospitat per als lectors menys desperts (reconec que a mi em va agafar per sorpresa la primera vegada que el vaig llegir). 

Tot i així, les accions i decisions de Hanna acaben sent un misteri per al lector tal com ho és per al protagonista. Així doncs, quina és la funció que acompleix la primera part de la novel·la respecte de les altres dues? Bàsicament té a veure amb el poder creatiu de la memòria, i en la incapacitat dels éssers humans de mantenir el passat a ratlla, o almenys de categoritzar-lo com a veritat, en la seva versió oficial i estable. El passat s'escapa de les mans de qui intenta engrapar-lo, i això pot ser així de senzill pel que fa a la història privada, però esdevé molt més problemàtic i complex quan passa a l'esfera pública, i concerneix la necessitat de fer net amb la història i de jutjar els crims del passat. D'aquesta forma, deixant problemes per resoldre oberts a la reflexió, l'autor desplega aquest relat, una versió de tantes que podrien haver estat, de forma lenta i pausada, sense recrear-se en massa detalls i també, i això és el més important, evitant judicis precipitats. 

Sinopsi: Michael Berg i Hanna Schmitz mantenen una relació amorosa quan ell és un adolescent. Uns anys després, es retroben en el context del judici de Hanna per crims de guerra durant l'Holocaust. 

M'agrada: M'agrada el ritme i l'estil de la novel·la. M'agrada que, donada la temàtica de l'obra, no sigui una novel·la tan òbvia com s'esperaria per les premisses. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada