D'acord, posem que admetem com a cert el tòpic que tots els relats es redueixen a una desena, com a molt, d'arguments arquetípics. Tot i així, encara costaria d'explicar com un plantejament de conte de fades pot desembocar en una joia indiscutible (tot sovint menystinguda o directament ignorada) del film noir de tots els temps: The Strange Love of Martha Ivers (1946) dirigida per Lewis Milestone. Martha Smith és una adolescent òrfena obligada a viure amb la seva única parent, la senyora Ivers, la rica propietària d'Iverstown, la ciutat que porta el seu nom. La senyora Ivers (Judith Anderson, la terrorífica senyora Danvers de Rebecca) està ressentida contra la seva germana per haver-se casat amb Smith, un treballador de la seva fàbrica, i descarrega tota la seva rancúnia i sadisme en la neboda, única hereva de tota la fortuna, i a qui canvia el nom pel de Martha Ivers. Una nit fatídica, Martha s'escapa amb el seu amor d'adolescència, un noi pobre anomenat Sam, però la policia els atrapa abans de poder arribar gaire lluny. Un cop a la mansió Ivers, es reuneixen amb Walter, el fill del tutor de Martha, que els assegura que ell no els ha delatat. Més tard, quan la senyora Ivers maltracta brutalment el gat de Martha, aquesta li pren el bastó i la mata colpejant-la i llançant-la per les escales. Walter i Martha expliquen al pare de Walter que el culpable ha estat un intrús, i aquest decideix acceptar la versió dels nois i donar-la a la policia. Sam desapareix del poble aquella mateixa nit.
Divuit anys després, Sam (Van Heflin) torna al poble convertit en veterà de l'exèrcit i jugador professional. El seu retorn és una casualitat, de fet: en passar pel poble de la seva infància Sam mira enrere. La distracció provoca un accident de trànsit que l'obliga a deixar el cotxe al taller i fer nit al poble. Un cop al taller Sam s'assabenta que Martha (Barbara Stanwyick) i Walter (Kirk Douglas) s'han casat i ara dirigeixen el poble gràcies al poder econòmic d'ella i al fet que Walter s'ha convertit en fiscal del districte. També per casualitat, Sam coneix Toni (Lizabeth Scott), una noia que acaba de sortir de la presó, i a qui promet portar a casa. Tots dos es registren junts en un hotel. Ara bé, quan la policia deté Toni per violar la condicional, Sam decideix demanar-li a Walter que intercedeixi a favor d'ella. Walter i Martha, que ara és Martha O'Neil, interpreten que Sam els està fent xantatge amb la història del passat. De fet, The Strange Love of Martha Ivers és la història d'una bola de neu que es fa gran davant dels ulls de l'espectador. Walter s'ha tornat alcohòlic perquè no ha pogut digerir l'execució d'un innocent pel crim contra la tia de Martha. Martha ha esdevingut l'arquetípica femme fatale: el poder i la riquesa que ha heretat la transformen en reina de les neus, un personatge fred i calculador que subordina tothom al seu propi interès. Ara bé, l'arribada de Sam pot ser la seva última oportunitat de redempció, ja que sembla ser que tots dos conserven els sentiments del passat. Lluny encara del backlash conservador que caracteritzaria la dècada dels 50 als Estats Units, els rols de gènere, en aquesta pel·lícula, exploren sense vergonya la incorrecció política: Martha és la propietària que ostenta tot el poder sobre la ciutat i que decideix sobre el destí dels homes de la seva vida, mentre que Walter és el zero a l'esquerra que actua principalment per ressentiment i amor no correspost. A la vegada, Sam és qui s'ha de decidir, durant tota la pel·lícula, entre dos interessos amorosos totalment antagònics, amb valors morals (arquetípicament el bé i el mal) al rerefons de la decisió. Ara bé, el suspens està assegurat quan les decisions dels diferents personatges comencen a creuar-se i a tenir conseqüències inesperades. Finalment, el misteri és si Martha aconseguirà alliberar-se del llast del passat i iniciar una nova vida, i si Sam estarà disposat a acceptar-ne el cost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada