Arqueologia de trinxera per quan la barbàrie del memoricidi no ens deixa més que fotografies. Ara bé, sense oblidar que la urgència de debò rau en les vides humanes!
21 de maig 2015
16 de maig 2015
13 de maig 2015
Brindis
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.
Estava rellegint Es perd el senyal, de Joan Margarit i, sense poder-me'n estar, he escollit l'austeritat d'aquest poema per davant d'altres que fins i tot em semblen perfectes. El brindis m'ha recordat un altre brindis poètic, el d'Anna Akhmàtova a Vorónej, i llavors m'han marxat del cap tots els altres, tot i que "Poema de l'últim refugi" segueix essent el meu preferit del llibre, em sembla.
No podrien ser més diferents, però. "Brindis" de Margarit és l'evocació d'un instant, quelcom que per ser efímer és irrepetible, "no tornarà mai més". I cada cop que el llegeixo, sembla --per un moment m'agradaria enganyar-me-- que estigui a punt de tornar en les paraules llegides. "Vorónej" em sembla el camí invers: també és la condensació d'un instant que no tornarà mai més, però en la ment de l'autora queda glaçat, perquè el record d'Óssip ho inunda tot, i aquest record és dolorós tot i la dringadissa joiosa --el brindis-- de les fulles dels àlbers.
Per cert, jo brindo per la setmana de la poesia!
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.
Joan Margarit, Es perd el senyal
Estava rellegint Es perd el senyal, de Joan Margarit i, sense poder-me'n estar, he escollit l'austeritat d'aquest poema per davant d'altres que fins i tot em semblen perfectes. El brindis m'ha recordat un altre brindis poètic, el d'Anna Akhmàtova a Vorónej, i llavors m'han marxat del cap tots els altres, tot i que "Poema de l'últim refugi" segueix essent el meu preferit del llibre, em sembla.
No podrien ser més diferents, però. "Brindis" de Margarit és l'evocació d'un instant, quelcom que per ser efímer és irrepetible, "no tornarà mai més". I cada cop que el llegeixo, sembla --per un moment m'agradaria enganyar-me-- que estigui a punt de tornar en les paraules llegides. "Vorónej" em sembla el camí invers: també és la condensació d'un instant que no tornarà mai més, però en la ment de l'autora queda glaçat, perquè el record d'Óssip ho inunda tot, i aquest record és dolorós tot i la dringadissa joiosa --el brindis-- de les fulles dels àlbers.
Per cert, jo brindo per la setmana de la poesia!
07 de maig 2015
5 coses que he après
Fa 5 anys que vaig deixar port amb aquest blog. No és que hagin passat volant, però tampoc s'han fet llargs. M'agradaria celebrar-ho fent una cosa que no he fet mai des que vaig començar, i és reflexionar sobre què ha suposat aquesta experiència fins aquí. He resumit el bagatge i les aventures de 5 anys a bord amb 5 lliçons que he provat d'extreure de tot plegat.
1. Tenir un blog no canvia res. Ningú no canvia el món a través d'un blog. De fet, ningú no es canvia ni a si mateix. Escriure un blog no és res especial perquè qualsevol ho pot fer. És una de les coses més fàcils i trivials que m'han passat mai i, potser per aquest motiu més que per qualsevol altre, també té les seves compensacions. Si més no, com a via d'escapament, escriure un blog és tan legítim com qualsevol altra activitat. És una mena de running. A més, posar-hi massa fe pot ser contraproduent: és millor no tenir objectius, expectatives, ni una agenda massa carregada, i simplement gaudir del viatge.
2. Escriure sobre les coses que llegeixo m'ajuda a llegir i a escriure amb més atenció. Muntar aquest blog com a diari de lectura va ser una bona idea, tot i que aquest no fos exactament l'inici de totes les coses. Si no ressenyo més llibres i més sovint és perquè, com tothom, sóc humana. D'altra banda, des del principi vaig concebre les ressenyes en positiu, així que al cap de l'any llegeixo moltes coses que no m'agraden, m'interessen o m'interroguen prou com per escriure'n al blog. L'aprenentatge més important, d'alguna forma, és que haver d'escriure sobre quelcom que llegeixes et fa fixar l'atenció d'una forma diferent. Potser a un altre nivell també m'ha ajudat a escriure millor. A més de tot això, també hi ha la màxima de C. S. Lewis: no agafis un llibre nou si abans no n'has rellegit un d'antic. Comprendreu que se'm va girar feina.
3. Tenir llibertat per publicar comporta la responsabilitat de pensar quan descartar i quan donar segones oportunitats. D'això no en tenia ni idea abans de començar el blog, però a la llarga es pot aplicar a moltes altres coses de la vida, em sembla. Només perquè una cosa sembli bona idea, no vol dir que ho hagi de ser necessàriament. Però també t'emportes sorpreses a la llarga. Si una idea és prou persistent dins del teu cap, d'aquelles que t'aixeques pel matí i encara hi són, potser és per alguna cosa. Però, al capdavall, quan em vaig començar a preocupar de debò és quan vaig començar a corregir i editar entrades ja existents. Es veu que al principi no vaig entendre on m'havia ficat. De vegades una entrada és fruit d'un impuls immediat (una reacció a una notícia, per exemple), i de vegades porta mesos a l'arxiu buscant la forma i les paraules adequades. Tot això ha estat part de l'experiència.
3. Tenir llibertat per publicar comporta la responsabilitat de pensar quan descartar i quan donar segones oportunitats. D'això no en tenia ni idea abans de començar el blog, però a la llarga es pot aplicar a moltes altres coses de la vida, em sembla. Només perquè una cosa sembli bona idea, no vol dir que ho hagi de ser necessàriament. Però també t'emportes sorpreses a la llarga. Si una idea és prou persistent dins del teu cap, d'aquelles que t'aixeques pel matí i encara hi són, potser és per alguna cosa. Però, al capdavall, quan em vaig començar a preocupar de debò és quan vaig començar a corregir i editar entrades ja existents. Es veu que al principi no vaig entendre on m'havia ficat. De vegades una entrada és fruit d'un impuls immediat (una reacció a una notícia, per exemple), i de vegades porta mesos a l'arxiu buscant la forma i les paraules adequades. Tot això ha estat part de l'experiència.
4. L'originalitat té més a veure amb la disciplina i la pràctica constant que amb la inspiració. I això té a veure amb donar-li segones oportunitats al blog sencer, em sembla. Un post brillant apareix molt de tant en tant entre muntanyes d'intents mediocres i, malauradament, mai no estarà entre els més llegits. Això és perquè els motors de cerca no tenen ànima i perquè els gustos personals no són res més que gustos personals. No és del tot mala idea fer aturades de tant en tant, però a mi m'ha ajudat més continuar endavant fins i tot quan no veia motius per fer-ho. D'altra banda, tot es relativitza quan deixes de pensar en termes d'estadístiques.
5. Això no és un bloc sinó un blog. Per sort, la polèmica es va tancar finalment i el seny es va imposar. El primer que em ve al cap quan veig escrita la paraula bloc és una col·lecció de fulls encolats per una banda. Sé que al principi el doble sentit resultava graciós, però el canvi de grafia era del tot arbitrari, i a més, utilitzem els blocs per fer notes que després llancem, així que potser un blog s'assembla més a un tauler d'anuncis o a un arxivador gegant que no pas a un bloc de notes. De totes formes, si es tractava d'utilitzar un mot que sonés més català, aleshores la traducció directa del significat original anglès hagués estat més adequat: bitàcola. Per motius obvis, blog sona millor.
Per tant, com veureu, el balanç és positiu. Si més no, és un al·licient per continuar escrivint.
Per tant, com veureu, el balanç és positiu. Si més no, és un al·licient per continuar escrivint.
29 d’abril 2015
El nom i la cosa (2)
En aquest cas el conflicte no és sobre el nom, però sí és cert que aquells que s'oposen al reconeixement juguen hàbilment amb les paraules. I que mentre nosaltres aquí, regalant llibres i roses, comunitats armènies d'arreu del món commemoraven el centenari d'un dels primers genocidis moderns. Unes quantes dades interessants:
I una animació de BBC news, sobre un testimoni escrit de l'època:
23 d’abril 2015
15 d’abril 2015
08 d’abril 2015
Martell trencavidres
Algun geni de la metafísica treballava per a Renfe i va escriure aquest rètol. No és exactament una paradoxa, sinó més aviat un bucle d'aquells que es formen quan et mires entre dos miralls. També és cert que l'infinitiu en català no s'utilitza com a imperatiu, però només si l'acceptem com a llicència poètica podrem arribar a copsar el dilema existencial de la cursa infinita contra el vidre.
18 de març 2015
A Dream Deferred
What happens to a dream deferred?
Does it dry up
like a raisin in the sun?
Or fester like a sore--
And then run?
Does it stink like rotten meat?
Or crust and sugar over--
like a syrupy sweet?
Maybe it just sags
like a heavy load.
Or does it explode?
Langston Hughes (1951)
 |
| Langston Hughes |
Què li passa a un somni posposat? / S'asseca / com una pansa al sol? / O supura com una ferida - / i després regalima? / Put com la carn podrida? / O s'escrostona i deixa anar sucre - / com un caramel de xarop? / Potser tan sols s'enfonsa / com una càrrega pesada. / O potser explota?
06 de març 2015
Bitllets grecs
Un projecte trencador de l'artista grec Stefanos. Denúncia social sobre paper moneda que, a més, es posa en circulació per tot Europa. Vegeu la totalitat de la seva obra a la pàgina web oficial:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)