"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

18 de set. 2015

L'assignatura pendent

El fet de veure un actor carismàtic defensar un guió tòpic i mediocre no ens hauria de resultar una novetat a aquestes alçades. Però el títol de la nova sèrie de ficció de TV3, "Merlí", ambientada en l'àmbit educatiu, hauria de resultar un avís per a navegants: malgrat les aparences, és una sèrie de fantasia. És una sèrie sobre un ambient educatiu de fantasia, sobre relacions familiars i personals de fantasia, i on l'assignatura pendent, sense cap mena de dubte, és el tractament del gènere. En tots aquests àmbits les situacions són poc creïbles: començant per la situació familiar del protagonista, el seu enfocament sobre l'educació i la relació amb els altres docents, la seva relació amb els alumnes. Si al final de tot de la temporada el protagonista es despertés i anunciés que tot ha estat un somni, almenys la sèrie respondria millor a la impressió que en vaig tenir com a espectadora del primer capítol: una mena de collage no gaire ben muntat de situacions certament extravagants i (suposadament) divertides. 

Però és en la qüestió del gènere en què la sèrie em va semblar més coixa i desaprofitada. La frase amb què el protagonista Merlí entrava a una companya professora feia una cosa així com que una dona tan bonica, o espavilada, com aquella hauria d'estar amb un home més madur. Això és un comentari sexista. No es tracta de correccions o d'incorreccions polítiques, no es tracta de puritanismes ni escàndols: és que la violència comença en el llenguatge. I el que més em va sorprendre de tot és que davant d'una dona (aparentment) formada i que s'estimava a si mateixa la insinuació funcionés. 

Tanmateix, això és anecdòtic davant del que em va semblar el veritable error de la sèrie: en aquesta situació educativa de fantasia, el missatge implícit és que el coneixement es transmet de mascle a mascle. Els aprenentatges més significatius sempre els experimentaven els nois (el noi agorafòbic, el noi repetidor, el noi tímid, el sacrificat fill de Merlí). El professor amb prou feines interaccionava amb les noies de la classe; aquestes amb prou feines passaven d'espatlles on anar a plorar i receptores de les preocupacions dels seus companys masculins, que eren els autèntics protagonistes de la sèrie. A aquestes alçades tampoc no ens sorprèn, és clar, perquè ja ho hem vist massa vegades. Perquè una història interessi a la totalitat del públic, els protagonistes han de ser masculins. Si són femenins, probablement el relat només interessarà a la meitat del públic. És el fenomen Harry Potter. Ara, em va decebre profundament que tot això estigués ambientat en un àmbit educatiu. 

I si no em creieu, mireu qualsevol de les fotografies promocionals de la sèrie i mireu la proporció de personatges masculins i femenins: 


4 comentaris:

  1. QUE GRAN!!!!
    Noemí forever!!!

    Quan vaig veure el capítol de la setmana passada per pura curiositat (TV3 molt de tant en tant produeix alguna sèrie que paga la pena) vaig tenir l'estranya sensació que tot el que passava a escena m'incomodava.

    Evidentment no hagués estat capaç de posar sobre paper de manera tan brillant com has fet tu tots els ets i uts del primer capítol, que subscric absolutament, però bona part dels teus comentaris els havia detectat jo també. Em permeto afegir algunes reflexions personals:

    1) Subscric 100% la violència verbal masclista en vers la professora d'anglès. IMPERDONABLE, especialment en un ambient educatiu.

    2) L'abús de tòpics estúpids no fa més que perpetrar realitats de discriminació: Ningú no s'ha plantejat perquè els professors (i particularment les professores) d'anglès sempre són idiotes? No hi ha cap professor d'anglès que es rebel·li? Per no parlar del menysteniment absolut de les classes magistrals. Jo tinc records preciosos de professors amb dots de comunicació amb qui m'ho passava de vici escoltant-los (també tinc altres records nefastos, tot s'ha de dir...)

    3) Que curiós que el professor "cafre" de la sèrie sigui el de català: els senyors de Tv3 devien pensar que si aquest paper tan galdós li donaven al de castellà, o al de religió es podrien ferir massa sensibilitats... Com a mínim amb el de català ens tirem les pedres a la teulada.

    4) És ètic que un alumne es trobi al progenitor a classe sense saber-ne res? L'escola ho pot permetre? Jo recordo de petita que des de l'escola s'evitava que els fills de professors tinguéssin als pares de tutors...

    En resum, tal com tu deies: Pura fantasía.
    Gràcies pel post!

    ResponElimina
  2. Ostres! sembla que hem tret els haters que portem a dins a passejar... D'aquí a dos dies trobarem trolls asseguts al sofà del blog. Però és cert que em preocupen els estereotips, sobre tot quan es transmeten fins a la sacietat. Respecte a les matèries en concret que imparteixen els professors, jo no havia filat tan prim, és clar, però em va molestar que els judicis es fessin de forma tan ràpida, quasi a simple vista i sense aportar arguments que els justifiquessin.

    En fi. Espero que la propera que ens escrivim sigui per coses més constructives.

    Fins la propera!

    ResponElimina
  3. Crec que la Mònica Planas és d'un parer similar al nostre respecte del "masclecentrisme"... Fes una ullada a aquesta crítica publicada pel diari ara: http://www.ara.cat/firmes/monica_planas/Lenorme-penis-del-Merli_0_1483051709.html#rlabs=1%20p$3

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb l'article de la Mònica Planas. Jo vaig escriure el post havent vist només el primer capítol, i he seguit tota la sèrie i segueixo pensant exactament el mateix. Estic d'acord que és una sèrie entretinguda, fresca, desinhibida i tot plegat. Crec que és una sèrie força més original que les que acostumem a veure, en general, a tots els canals. Ara, això no canvia (ni redimeix) essencialment l'imaginari de la sèrie com a text.

    ResponElimina