El ministeri de la felicitat suprema es va publicar l'any 2017 i és la segona novel·la de l'escriptora i activista índia Arundhati Roy. Després de llegir la seva primera novel·la, El déu de les coses petites, vaig col·locar aquesta autora a la meva travessa d'autors contemporanis mereixedors del Nobel de Literatura, i que suposo que mai no el rebran, i la lectura d'aquesta segona novel·la no ha fet sinó confirmar-me en aquesta opinió. Tot i que no m'ha semblat una novel·la del tot rodona, i la seva predecessora em sembla superior, la lectura demostra a casa pas el domini magnífic que fa aquesta autora de les metàfores aparentment senzilles, dels fils narratius creuats que es van distanciant i retrobant a través de la lectura, i de les subjectivitats de personatges humils destrossats i aclaparats per les brutalitats polítiques del temps que els toca viure. El ministeri de la felicitat suprema s'articula al voltant de dues protagonistes amb dues històries i trajectòries vitals separades que conflueixen al centre de la novel·la al voltant d'un infantament misteriós.
D'una banda, hi ha la història de l'Anjum, una hijra de la ciutat vella de Delhi, que creix des de petita com a víctima d'una guerra que es lliura al seu propi cos. Hijra és la paraula tradicional que s'utilitza per a les persones transsexuals a la societat índia, que es veuen obligades a sobreviure al marge de les regulacions i institucions que regeixen les vides dels ciutadans. Després d'abandonar la seva família als anys setanta per poder viure la seva identitat lliurement, la vida de l'Anjum és una escapada constant de la realitat, que la porta sovint a prendre decisions desesperades i radicals per tal de poder acomplir els seus anhels d'amor i felicitat. Després de presenciar les matances dels nacionalistes hinduistes contra la minoria islàmica a l'estat de Gujarat, l'Anjum abandona la comunitat on vivia en un prostíbul de hijres de la ciutat per anar a acampar al cementiri on es troba enterrada la seva família. En aquest entorn inhòspit i desolador crearà una nova comunitat de personatges descastats i abandonats per la societat, que construiran una oportunitat desesperada de felicitat, al marge de l'estat i de les seves institucions, que l'autora bateja amb optimisme com a "ministeri de la felicitat suprema".
La vida de l'Anjum es creuarà fortuïtament amb la Tilo, una activista amb el seu propi passat traumàtic, i ambdues uniran forces per pujar una nena, que la Tilo ha abduït de bebè del lloc on ha estat abandonada. A través de la Tilo i la seva relació tortuosa amb els tres homes de la seva vida, antics companys d'universitat, arribarem a conèixer la història de la guerra entre el Caixmir i l'Índia: una guerra bruta i extremadament cruenta entre l'exèrcit indi i els insurrectes independentistes caixmiris, que lluiten contra l'ocupació índia a través del terrorisme islamista. La segona part de la novel·la ens endinsa en les vicissituds vitals de la Tilo i els seus antics companys d'estudis, ara separats en diferents bàndols de la guerra. Aquest segment de la narració ens transmetrà la complexitat de la situació política i la fragilitat de les relacions humanes en un context extremadament advers, i bastirà una trama fascinant d'espionatge i contraespionatge a mesura que es vagin desllorigant diferents línies argumentals entrecreuades dins del complex panorama d'una guerra soterrada. Així, serem testimonis de la brutal repressió i la violència que pateixen els caixmiris i de les negociacions i negacions que aquest poble ha de posar en pràctica per poder arribar a conviure amb la realitat quotidiana de l'ocupació i la repressió.
La novel·la ens dóna un retrat d'aquest conflicte polític sovint distanciat i que no arriba a desenvolupar unes psicologies gaire profundes pels seus personatges: és més aviat com si cadascun d'ells aparegués en el moment propici per acomplir el seu paper dins la trama i deixar pas posteriorment a les altres peces del trencaclosques. Això no li detreu força a la proposta, però: la trama fa molt per transmetre'ns el sentit de profunda angoixa i dislocació existencial que viuen les víctimes d'una guerra no reconeguda. En aquest sentit, Roy és extremadament crítica amb el govern actual de l'Índia: sense anomenar-lo mai pel nom, retrata l'ascens al poder de Narendra Modi, primer com a governador de Gujarat i després com a primer ministre de l'Índia, i l'ascens del conservadorisme i el supremacisme hindú que ha caracteritzat el seu govern. Aquesta política s'ha caracteritzat per la repressió violenta de tota minoria no hinduista: ja siguin els islàmics, les castes d'intocables cada cop més maltractades i oprimides, o els pobles aborígens de l'interior del país, que no es van arribar a assimilar mai ni a l'hinduisme ni a l'islam. Tots aquests relats d'opressió ens arriben a través dels testimonis dels personatges secundaris, i van creant una imatge de conjunt extremadament complexa i, a estones aclaparadora, de la política i la societat a l'Índia contemporània.
La novel·la m'ha agradat molt, tot i que no m'ha semblat a l'alçada de El déu de les coses petites. La trama és tan extensa que hi ha moments en què la lectura perd interès, i la multiplicitat de secundaris, tot i que retratats tots amb la seva individualitat pròpia, es van perdent a través de les anades i vingudes de l'argument. De vegades, fa la impressió que alguns d'ells serveixen més les necessitats internes de la narració més que no pas tenir una rellevància pròpia com a individus. M'ha semblat un punt pertorbadora la forma com queda retratada la maternitat a la novel·la, com a vehicle que fan servir les protagonistes per guarir-se dels seus traumes i les seves buidors existencials; en aquest sentit, els bebès abandonats sempre semblen més aviat recursos narratius a conveniència de la trama que no pas éssers humans de debò. Passa el mateix, per exemple, amb l'assassinat de la dona i la filla d'un dels protagonistes, que sembla massa instrumental per a la trama, i només un pas en el camí de radicalització política d'aquest personatge. Tanmateix, aquest aspecte és només una petita part de la narració, molt ambiciosa a l'hora de donar un retrat dels múltiples conflictes polítics, socials i identitaris que configuren l'Índia actual.
Sinopsi: A principis del segle vint-i-u, els conflictes polítics a l'Índia tenen un reflex a petita escala en els intents de supervivència d'una sèrie de personatges desclassats i d'identitats fluïdes, que es reuneixen en un cementiri de la ciutat vella de Delhi per reconstruir els fragments i les desferres de les seves vides marcades per la violència i el trauma. A través de les històries creuades de tots aquests personatges, anirem reconstruint un mosaic de la política índia contemporània, basada en la contenció i la repressió amb mà de ferro de totes aquelles identitats que no encaixen dins la imatge preconcebuda que en té el govern.
M'agrada: M'ha agradat especialment l'atenció als detalls característica de Roy, i el seu ús de les metàfores i les imatges que van recorrent el text.
No m'agrada: En el seu conjunt la novel·la esdevé un punt massa extensa i confusa, en detriment d'alguns dels personatges i les seves vicissituds concretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada