Bruixes, caça de bruixes i dones (#470)

. . . mitjançant la caça de bruixes es va imposar un nou codi social i ètic que va fer que qualsevol font de poder independent de l'Estat o l'Església fos sospitosa de diabolisme i fos portadora de la por de l'infern - la por del mal absolut a la terra. El fet que s'assumís com una cosa normal que la seva encarnació fos una dona tindria profundes conseqüències per a la condició de les dones en el món capitalista que les caces de bruixes van col·laborar a construir. Va dividir les dones. Els va ensenyar que convertint-se en còmplices de la guerra contra les "bruixes", acceptant l'autoritat dels homes en aquest respecte, les dones aconseguirien la protecció que les salvaria de la forca o de la foguera. Els va ensenyar sobretot a acceptar el lloc que se'ls assignava en la societat capitalista en desenvolupament, perquè, un cop es va haver acceptat que les dones podien ser serventes del diable, la sospita de diabolisme les acompanyaria en cada un dels moments de la seva vida. 

Aquest breu llibre de la filòsofa italiana Silvia Federici es va publicar per primer cop el 2018, i és un compendi d'articles seus que es van anar publicant després de l'aparició de la seva obra més coneguda, Caliban i la bruixa (2004). L'obra respon a dos objectius principals: en primer lloc, ofereix un compendi divulgatiu de les idees principals exposades a Caliban i la bruixa i, d'altra banda, actualitza les tesis que s'hi exposaven, sobretot pel que fa a les motivacions últimes de la nova onada de persecució i violència contra les dones en moltes àrees del món avui dia. La primera part de l'anàlisi, el resum de Caliban i la bruixa, no és de bon tros tan exhaustiu i documentat com el llibre original, però dona una bona idea de les tesis principals d'aquesta obra, i pot servir com a introducció al tema a les persones que no l'hagin llegit. Se centra, bàsicament, en les motivacions econòmiques i polítiques que hi va haver rere els moviments de caces de bruixes que van tenir lloc a Europa del segle setze al segle divuit. 

Aquestes persecucions no resulten tan estranyes quan s'observa el context econòmic i social en què tenen lloc: segons Federici, pertanyen al procés de naixement del capitalisme, que Marx identifica com la fase d'"acumulació primitiva". És el moment en què es privatitzen les terres que històricament havien estat comunals i les estructures de poder feudals donen pas a una nova elit adinerada que engegarà el nou sistema econòmic basat en la producció extensiva on abans havia estat de subsistència. En aquest context, moltes dones ancianes són expulsades de les xarxes de seguretat econòmiques que tenien anteriorment, i directament desposseïdes de les terres que els pertocaven en herència, cosa que portarà a la seva estigmatització social. Rere aquesta persecució física de tot allò que s'assenyala com a desviat i diabòlic hi ha també la voluntat de disciplinar el cos de les dones per tal de servir al nou esquema de producció econòmica com a reproductores de força de treball: per això es perseguirà la llibertat reproductiva que les dones havien exercit en el passat, amb els seus remeis anticonceptius i abortius que es transmetien de forma tradicional d'unes dones a unes altres. En aquest sentit, la persecució de les bruixes tindrà un objectiu eminentment disciplinari i exemplar: a través de les tortures i les violències infligides al cos de les dones assenyalades, les altres dones acabaran aprenent el seu rol de submissió als homes, que serà l'únic que els proporcionarà seguretat física i econòmica. 

Pel que fa a l'aplicació d'aquestes idees al moment històric que vivim, en què les dones arreu del món han d'afrontar un nou embat de violència, especialment en els països del sud global, Federici observa un paral·lelisme clar amb la situació del passat: tant a l'Àfrica, com a l'Àsia i l'Amèrica llatina estan tenint lloc nous moviments de tancaments de béns comunals sota l'estendard retòric del desenvolupament econòmic. Aquest discurs, amplificat pels organismes econòmics internacionals, sovint amaga una nova onada de privatització de terres i recursos econòmics per part dels agents del sistema capitalista que, en aquest procés d'enriquiment de les grans empreses, despleguen violències extremes contra els membres de la societat que assenyalen prèviament com a improductius i rebels. Dins d'aquest fenomen generalitzat de violència contra les dones, Federici hi inclou els nombrosos assassinats de dones a Amèrica del sud, sovint lligats als moviments de protesta per la privatització de les terres indígenes o, en el cas dels processos migratoris, la violència sexual patida per les noies migrants en el seu camí cap al nord. A l'Índia, són ben coneguts els casos d'assassinats de dones perpetrats pels marits o les seves famílies amb total impunitat i quasi sempre al voltant del matrimoni com a transacció econòmica. 

Un tercer cas que Federici analitza amb molt més detall és el del ressorgiment de la caça de bruixes a molts països africans que es troben en fallida econòmica: tot sovint, davant la impossibilitat de trobar feina, els homes canalitzen la seva frustració en violència contra les dones, a qui acusen d'ocupar-los els llocs de treball (en l'agricultura o la venda ambulant) o, en molts casos documentats, es tracta d'atacs contra gent gran per tal de desposseir-los de la propietat de la terra familiar. És un cas que sobta especialment perquè tot sovint els prejudicis tendeixen a presentar la bruixeria com un símbol d'endarreriment dels pobles africans però, en realitat, el que demostren les investigacions és que, per més que la bruixeria existís com a pràctica ritual en les religions ancestrals africanes, la violència és un factor totalment inèdit, i la brutalitat d'aquesta persecució es revela en tot el seu horror dins del context de la descolonització i la implantació a l'Àfrica del neoliberalisme més radical. 

Així doncs, aquest text breu de Federici no és tan sols un compendi de les idees principals que l'autora havia exposat a Caliban i la bruixa, fruit de les seves investigacions històriques, sinó que també és una excel·lent anàlisi de les violències i els perills de les dones en posicions més vulnerables en el moment present. Amb la seva lucidesa i la seva eloqüència habituals, l'autora ens mostra com ser feminista no té a veure amb posar-se una samarreta violeta un cop l'any, sinó que més aviat té a veure amb comprendre les causes de la pròpia opressió en un sistema econòmic que explota les persones i crea desigualtats cada cop més acusades. Només des d'aquesta comprensió es poden arribar a plantejar vies d'acció futures i de resistència organitzada. 

Continguts: Els articles de la primera part de l'assaig exposen les relacions entre les caces de bruixes a Europa durant els segles setze i disset i el naixement del sistema capitalista amb les seves estructures pròpies de producció i de disciplina social. Els articles de la segona part de l'assaig tracen les relacions entre nous embats de violència contra les dones al sud global i la deriva neoliberal de l'economia mundial. 

M'agrada: És una actualització molt pertinent i totalment reveladora de les tesis ja exposades a Caliban i la bruixa, tot i que aquest últim llibre resulti molt més complet a l'hora d'explicar el procés de canvi econòmic, social i ideològic que té lloc amb el pas del sistema feudal al capitalista. En concret, les relacions que traça Federici entre la seva anàlisi històrica i el moment present fan feredat en la seva concreció i el seu aire de família.