Aquesta novel·la de l'autora estatunidenca Brit Bennett es va publicar el 2020 i va ser tot un èxit entre la crítica i el públic. La seva traducció al català va rebre una resposta similar aquí a casa, i per això amb el temps em va anar despertant la curiositat. Ara que l'he llegit puc dir que em provoca sentiments ambivalents: és una lectura que està bé, però no m'ha semblat a l'alçada de la recepció que ha tingut. L'autora ens proposa una reflexió sobre el racisme i el colorisme des dels anys cinquanta fins als vuitanta en diversos escenaris dels Estats Units: les bessones Stella i Desiree Vignes creixen a Mallard, un poblet remot de Louisiana en què els negres han viscut obsessionats durant generacions a aconseguir un to de pell cada cop més clar. Des de ben petites, les bessones han d'afrontar el trauma per haver presenciat el linxament del seu pare i la pressió que els imposa la seva mare per casar-se amb un home respectable segons els estàndards de la comunitat. Quan la situació econòmica de la família les obliga a deixar els estudis per posar-se a servir amb una família blanca, les bessones prenen la decisió d'escapar del poble per sempre més i decidir el rumb de la seva pròpia vida.
La novel·la basteix una tensió molt ben travada al voltant de la relació de dependència entre les dues bessones i les circumstàncies vitals que les porten una vegada i una altra a fugir d'aquells que els estimen, fins i tot l'una de l'altra. Quan, un cop a Nova Orleans, la Stella fuig de la Desiree sense deixar rastre, aquesta última es queda destrossada, i intentarà durant tota la seva vida viure amb aquest abandonament i intentar donar-li un sentit. Ara bé, el relat també dilueix el seu propi potencial per crear misteri i tensió emocional en privilegiar l'argument per sobre de la psicologia dels personatges, no gaire treballada, i ens endinsa en una trama fulletonesca d'anades i vingudes entre diferents ciutats en què els personatges sempre s'acaben trobant per les casualitats més inverosímils. Quan les tensions de l'argument s'acaben resolent, el resultat és anticlimàtic, i el final m'ha resultat força decebedor. En aquest sentit, em sembla una novel·la amb una arrencada molt potent, però en què la tensió va decreixent, i que distreu molt la lectura amb trames de personatges secundaris que no acaben de trobar un lloc definit en la imatge de conjunt sinó que semblen presents només per omplir una quota de representació o de diversitat.
En aquest sentit, la novel·la sembla un punt massa ambiciosa a l'hora de voler tractar diversos temes a la vegada, i introdueix les preocupacions de la comunitat transsexual i homosexual (posades dins d'un mateix sac) a Califòrnia durant els anys vuitanta, només per deixar-les apuntades al marge de la narració sense arribar a tractar-les amb profunditat, mentre que el centre d'interès principal de la novel·la, les relacions racials i el racisme intern dins la comunitat negra, s'acaben desdibuixant entre tantes trames secundàries. Per a mi, la història de Mallard i les bessones ha funcionat, però les aventures de la següent generació, amb les anades i vingudes de les filles de les bessones, m'han deixat més aviat indiferent. Al meu parer, el misteri sobre la desaparició de la Stella es resol massa aviat dins la novel·la, tot just al principi, i això li resta tensió al conjunt de la narració. Hauria funcionat millor com a thriller de misteri: la Stella desapareix misteriosament de la vida de la Desiree i aquesta ha d'anar resseguint el seu rastre fins a descobrir el seu secret en últim terme. O bé, una altra opció hauria estat aprofitar el potencial simbòlic i metafòric que té la imatge de les bessones - al principi sembla que la novel·la vagi en aquesta direcció, però després la imatge queda desaprofitada - i presentar la novel·la en dues meitats simètriques: el relat d'una bessona primer i després el de l'altra, que donaria resposta a tots els misteris.
Pel que fa al conflicte principal de la novel·la, el fet que la Stella pren la decisió de fer-se passar per blanca i ha d'assumir les conseqüències d'aquesta decisió durant la resta de la seva vida, aquesta tensió al voltant de la raça m'ha semblat desaprofitada. El misteri de la desaparició de la Stella ja se'ns anuncia a la contraportada mateixa, però durant la novel·la aquesta tensió queda diluïda sense més, i les motivacions internes de la Stella queden apuntades més que no pas retratades en profunditat. La influència de Nella Larsen i de Toni Morrison sobre el text és més que evident, però l'autora no aconsegueix portar aquest conflicte al voltant de la raça i les seves violències intrínseques al centre de la narració. En resum, és una novel·la que brilla pels seus mèrits propis i que fa de bon llegir, però que a mi no m'ha acabat de fer el pes més per qüestions formals que de contingut. En aquest sentit, autors contemporanis que han tractat l'herència històrica de la identitat afroamericana als Estats Units com Jesmyn Ward o Colson Whitehead m'han semblat més agosarats i punyents sobre la pàgina.
Sinopsi: A Mallard, un poblet ignot a l'estat de Louisiana, les bessones Desiree i Stella Vignes creixen amb la seva mare després de l'assassinat del seu pare. De tota la vida les han educat per casar-se amb homes de pell clara com a marca d'estatus i respectabilitat. Quan es vegin obligades per les dificultats econòmiques a deixar els estudis per posar-se a treballar, fugiran del poble sense dir res a ningú per poder iniciar una nova vida a ciutat. Tanmateix, la Stella desapareixerà novament de la vida de la Desiree sense deixar rastre.
M'agrada: El plantejament inicial de la novel·la és molt potent, i la simetria creada entre les dues bessones em sembla una imatge molt suggestiva a l'hora de plantejar les tensions racials que proposa el text.
No m'agrada: És una novel·la que crec que dilueix el potencial de les seves pròpies imatges en una trama més aviat melodramàtica, que posa l'argument per davant del desenvolupament dels personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada