Aquesta novel·la de l'autor català Jordi Cussà (1961-2021) es va publicar l'any passat i ha gaudit d'un merescudíssim èxit entre el públic lector. És una narració fascinant sobre la vida i els viatges del primer emperador de la Xina, Qin Shi Huangdi, que va viure durant el segle tercer abans de la nostra era i va passar a la història per haver unificat els diferents regnes xinesos en un sol imperi centralitzat. La seva empremta també es troba en la construcció de la Gran Muralla xinesa i del gegantí mausoleu que acull, en el seu atuell funerari, l'exèrcit de guerrers de terracota de Xi'an. També va crear un nou sistema administratiu per gestionar un imperi tan vast com el que acabava de fundar, i va unificar l'escriptura xinesa i els sistemes de mesures. El personatge té una llegenda negra, però. L'emperador va passar a la història també per la seva obsessió amb la immortalitat, que el va portar a diverses expedicions per trobar un remei natural contra la mort, i per la seva repressió cruel i sanguinària de qualsevol rastre d'oposició política. Un exemple emblemàtic n'és l'execució massiva de savis confucians.
Cussà pren tots aquests elements, des de l'adolescència del príncep Zheng fins a la seva mort misteriosa dècades més tard ja com a emperador a causa d'una intoxicació amb mercuri, per fer-ne una narració d'aventures extremadament entretinguda, que a través de la lectura es va convertint en un entramat de diferents narracions més petites i veus entreteixides les unes amb les altres. De fet, aquest és un dels punts més forts de la novel·la, que més que com a ficció històrica es llegeix com a narració d'aventures més o menys fantasioses i fins a cert punt inversemblants, i en què, més que l'emperador mateix, qui brilla amb llum pròpia són una constel·lació de personategs secundaris que l'envolten i que es van rellevant els uns als altres a l'hora de dur el pes de la narració. De fet, la successió de guerres que va lluitar el protagonista contra les successives aliances de regnes xinesos és només el rerefons contra el qual es retalla una trama molt més enginyosa d'intrigues cortesanes en què tothom es pot convertir en traïdor o aliat en qualsevol moment. En aquest sentit la novel·la ens ofereix un joc complex de perspectives i diferents veus narratives: tot i que la narració és principalment lineal, aquesta va encavalcant diferents veus simultànies, que ofereixen successivament diversos retalls d'un mateix relat.
El motiu principal de la novel·la és la progessiva corrupció del protagonista, que va evolucionant al llarg dels anys des de la seva posició de príncep arrauxat i ambiciós fins a arribar a convertir-se en un tirà cruel i dèspota que instaurarà un autèntic regnat de terror entre els seus súbdits, però especialment entre els seus cercles més propers de funcionaris i consellers. Tanmateix, el desplegament de les seves obsessions i de la seva bogeria última pren un ritme molt lent i gradual al llarg de la narració, de forma que de vegades el relat arriba a suggerir molt més de la seva profunditat a través de petites anècdotes elevades a categoria i d'imatges recurrents que esdevenen emblemes d'un retrat quasi més gran que la vida mateixa. D'entre tots els personatges secundaris destaca especialment la reina Lluna, que de fet s'acaba convertint en un personatge amb una entitat pròpia, i una mena de reflex en positiu de tota la maldat de l'emperador. Lluna encarna una feminitat lliure i transgressora, que fa valer la seva pròpia veu i a qui Zheng es proposa controlar i dominar de la mateixa manera que vol fer caure els regnes enemics.
El gran mèrit de la narració, al meu parer, és aconseguir la fortalesa i la intel·ligència d'aquest personatge femení, dotat d'una gran complexitat psicològica, sense fer-lo caure en el tòpic de la femme fatale. De fet, la purga que emprèn l'emperador és precisament la dels seus aliats i servidors més propers, que precisament són els advocats més fidels dels seus propis projectes polítics. És així que es va refredant gradualment la relació entre els dos cònjuges, sense que hi hagi un moment exacte que sigui el detonant de la ruptura: la pèrdua del fill és un motiu important del relat, que acaba retornant inesperadament en un moment decisiu de la trama, però fins i tot més punyent sobre la pàgina resulta l'escena en què Lluna demana ser l'executora d'un dels enemics del rei i porta a terme aquesta revenja en un acte públic. Aquest personatge, de fet, esdevé el centre de la narració, en part perquè és possiblement un dels personatges més complexos psicològicament de la novel·la sencera, però també en el pla simbòlic, en tant que es va revelant als diferents personatges masculins reflectint metafòricament les fases successives de la lluna.
Sinopsi: A l'edat de tretze anys, el príncep Zhao Zheng assisteix a l'agonia del seu pare, i aquest li demana que busqui la immortalitat. L'adolescent emprèn un viatge ple de sorpreses i aventures per tal de buscar les illes de la Immortalitat, a la vegada que comença a planificar la unificació de l'imperi xinès, juntament amb el seu cercle de consellers militars i polítics. La seva aliança estratègica amb el clan dels Thai, una nissaga de savis i mariners, el portarà a la coneixença de la jove Lluna, que marcarà la resta de la seva vida directament i també indirecta.
M'agrada: És una narració absolutament absorbent i fascinant, que transmet a través de les seves pàgines el plaer de narrar i de llegir, així com una saviesa profunda i reposada sobre el poder, la llibertat, i el sentit de l'existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada