Aquest recull de contes de l'autora britànica Edith Nesbit (1858-1924) es va publicar per primer cop l'any 1899, i és una lectura força entretinguda i curiosa de bones a primeres. Nesbit és una autora de llibres infantils que ha estat injustament oblidada a través del temps, i que va marcar les bases del que seria la fantasia per a infants en anglès al llarg del segle vint. La seva influència en les cròniques de Nàrnia de C. S. Lewis és més que evident, però també es pot reconèixer en altres autors posteriors, com ara Diana Wynne Jones, J. K. Rowling, o fins i tot Neil Gaiman, tot i que aquest últim amb un toc una mica més postmodern. Pel que fa a Tolkien, no s'ha arribat a documentar mai que llegís Nesbit en la seva infància, tot i que és força plausible en ser una autora infantil molt popular a l'Anglaterra eduardiana; tot i així, alguns crítics han suggerit aquesta connexió, sobretot a la llum de la fascinació pels dracs que opera en aquest volum de contes en concret.
Cal llegir aquests relats sense deslligar-los del context social a què pertanyia l'autora: molts d'ells resulten passats de moda sobre la pàgina, i manifesten una visió del món força sexista i conservadora, al capdavall. Els nois han de descobrir, explorar, vèncer monstres i rescatar donzelles captives; aquestes han d'esperar passivament a ser alliberades, mantenint-se en tot moment pacients, fidels i virtuoses, tot i que la majoria d'elles intervindran també activament en el seu propi rescat. Pot sobtar a la llum de la biografia de la seva autora, que va exhibir en tot moment una feminitat poc convencional, tot i que potser un punt acomodada als ideals benestants de l'època. Nesbit va protagonitzar uns quants escàndols per a la mentalitat conservadora de l'època: es va casar embarassada de set mesos, portava els cabells curts i fumava en públic, i juntament amb el seu marit va fundar la Societat Fabiana, un moviment socialista que més endavant intervindria en la formació del partit laborista britànic. D'altra banda, un dels aspectes més sorprenents de la seva biografia va ser l'adopció dels fills que el seu marit va tenir amb una amant, que Nesbit va criar com a propis, mentre que la mare dels petits va ser contractada per la parella al servei domèstic de casa seva.
Potser és aquesta preocupació per protegir els infants el que pot ressonar més conservador en els contes: en tots ells hi ha un to deliberadament alliçonador que pretén inculcar als lectors la necessitat de ser bons, generosos, altruistes i obedients. D'altra banda, també és veritat que el to de les narracions juga molt hàbilment amb els límits i les zones grises del paper dels infants dins del món. Potser els móns màgics que es descobreixen a l'altra banda del carrer, fora del poble, o al final del túnel ens conviden a aquest tipus d'escapades. Molts dels contes barregen elements fantàstics i màgics en el context realista i mundà dels protagonistes contemporanis als lectors. Així doncs, aquests han de fer front a amenaces que normalment creen ells mateixos a través de petites trangressions dels codis de conducta. A "El drac de glaç", els protagonistes s'escapen de casa per explorar el Pol Nord, i és així que descobreixen l'amenaça dels nans de pell de foca i el drac de glaç, que finalment seran capaços de vèncer. A "Els alliberadors del seu poble", un dels meus preferits del volum, els protagonistes han de lluitar amb una plaga de dracs verds que amenaça amb destruir la seva ciutat.
De la mateixa manera, les escapades de l'escola del petit Edmund responen a la seva curiositat per descobrir el món de primera mà més que aprendre'l dels llibres, per més que al final del conte ningú del seu poble es cregui les seves aventures màgiques, i menys el seu professor, que representa una autoritat indiscutible i totalment racional. Aquesta crítica velada als mètodes educatius del moment també és un punt en comú amb C. S. Lewis. Igual que el seu successor, Nesbit també recorre a l'humor per tal de fer una sàtira política al capdavall força benigna, que sembla més dirigida als adults que han de llegir els contes als infants que no pas als infants mateixos. Si sou fans dels contes de Nàrnia de C. S. Lewis, El llibre dels dracs us pot agradar, per les semblances i aires de família entre tots dos autors, i que Lewis, de fet, no va amagar mai. Entre aquests destaquen el descobriment de móns màgics per part dels infants protagonistes, els infants cridats a ser reis de móns fantàstics, els dracs i altres monstres amenaçadors, els oncles malvats que practiquen la màgia, i una construcció de móns vivament acolorida i immersiva, quasi pictòrica, que crida el lector a perdre's en uns paratges de fantasia desbordant.
Contingut: El llibre dels dracs és una col·lecció de vuit contes que comparteixen la presència dels dracs com a personatges o elements decisius en les seves trames. A "The book of beasts", el protagonista esdevé rei del seu país, inesperadament, i desperta un drac vermell que surt de les pàgines d'un llibre. A "Uncle James, or the purple stranger", un oncle malvat envia la princesa a ser menjada per un drac. A "Deliverers of their country", els infants protagonistes han de pensar un pla per alliberar el seu país d'una plaga de dracs verds. A "The Ice Dragon", els protagonistes viatgen al Pol Nord, on descobreixen el drac de glaç. "The Island of the Nine Whirlpools" és un conte que s'assembla molt als contes de fades tradicionals, en què una princesa ha de ser alliberada de la seva torre custodiada per un drac a l'illa dels nou remolins. A "The Dragon Tamers", els infants protagonistes domestiquen un drac que viu a les masmorres d'un castell ruïnós. "The Fiery Dragon" és també un conte d'una princesa que ha de ser alliberada de la seva torre, tot i que aquí tant ella com el seu estimat participen activament a l'hora de vèncer el drac. "King little Edmund" és el relat d'un infant que explora les coves que hi ha fora del seu poble, on descobreix una sèrie d'éssers màgics que al final resultaran una amenaça per a tothom.
M'agrada: Sobretot les descripcions d'ambients i la construcció dels móns fantàstics, que poden arribar a brillar una mica més que no pas les resolucions finals dels contes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada