"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

9 de gener de 2019

Quan Hitler va robar el conill rosa (#225)

Al matí següent, abans d'anar a l'escola, l'Anna va entrar corrents a l'habitació del pare per veure'l. L'escriptori estava ordenat. El llit estava fet. El pare no hi era. 

Publicada per primer cop el 1971, aquesta novel·la de l'escriptora alemanya Judith Kerr és una lectura totalment recomanable sobre l'experiència dels refugiats polítics en l'època d'entreguerres. Amb un marcat component autobiogràfic, el relat parla de les aventures de la família protagonista en diferents països europeus a partir de l'ascens de Hitler al poder. Judith Kerr era filla de l'assagista i crític literari Alfred Kerr (1867-1948) i la concertista de piano i compositora Julia Weissman (1898-1965). El 1933, just abans de les eleccions que donaran la victòria a Hitler, decideixen abandonar Alemanya amb els seus fills a la recerca d'una vida millor. El que seguiria seria un periple de tres anys per diferents ciutats europees fins a instal·lar-se definitivament a Londres el 1936. Els Kerr van haver d'afrontar moltes penúries econòmiques i vicissituds de tota mena durant aquest viatge i, tot i així, potser se'ls pot considerar afortunats tenint en compte el destí dels jueus alemanys que no van tenir la previsió de marxar a temps. Al llibre aquesta història paral·lela també hi té un reflex tràgic en la figura d'un dels personatges, l'oncle Julius. És un relat que es llegeix des de l'òptica d'una nena d'onze anys, que moltes vegades no entén del tot la magnitud dels fets que s'estan esdevenint i la importància que té el viatge per a tota la família. Tanmateix, no és una obra revisionista com algunes que es publiquen avui dia: tant la protagonista Anna com el seu germà Max són conscients des del primer dia, tot i la seva perspectiva d'infants, dels problemes polítics que afronta la seva família, i sempre anomenen les coses pel seu nom. En tot moment són conscients del perill que suposa ser jueu a l'Alemanya hitleriana, i del fet que el seu pare és perseguit per motius polítics i ideològics. En aquest sentit el relat es fa angoixant en els moments en què són a punt de ser detinguts, per exemple, a les fronteres. Per això es fa molt fàcil sentir empatia per tots els personatges, i comprendre les seves motivacions i l'experiència de primera mà del seu exili i desarrelament. A Zurich primer i després a París, l'aventura d'Anna i el seu germà Max serà una prova d'adaptació constant a diferents costums i a llengües estrangeres. Tot i que el canvi no es faci gaire evident al llarg del relat, veurem com l'evolució principal de la nena protagonista és, precisament, el desenvolupament d'aquesta capacitat d'adaptació a diverses situacions i realitats culturals. La novel·la acaba amb el darrer trasllat, aquest cop a Londres, i en aquest sentit podem considerar que ens ofereix un final obert, cap a un nou destí incert i desconegut. Tanmateix, sabem que l'adolescent Anna és un personatge més fort i versàtil que abans, que està deixant la infància enrere i que el nou canvi, probablement, no serà ni de bon tros tan traumàtic com els anteriors. Sabem que, tot i les penúries que van haver de passar, els fills dels Kerr van tenir un futur brillant. El germà gran de Judith es va convertir en un advocat d'anomenada, i Judith Kerr va esdevenir una autora famosa de llibres infantils. Tanmateix, a l'ombra del relat hi ha la història dels pares, molt més dramàtica i tràgica del que podria donar a entendre el to optimista i lluminós del relat que en fa l'autora. Al llarg de la novel·la veiem les vicissituds dels refugiats burgesos quan han de renunciar d'un dia per l'altre a la seva estabilitat econòmica: acostumats a tenir fins a quatre servents a la seva disposició i una vida de luxes i comoditats, l'aventura del Pare i la Mare de la novel·la serà, a part d'evitar la persecució política i trobar un lloc on publicar articles en (relativa) llibertat, haver d'aprendre a fer les tasques domèstiques per si mateixos i mantenir la família amb un pressupost reduït. En aquest sentit és una història de final feliç però que manté a través de les seves pàgines aquesta nota agredolça: llegim entre línies les vicissituds dels pares mentre el que predomina és la visió innocent dels nens. Judith Kerr té la gran habilitat d'explicar-ho des de l'òptica transparent i lúcida dels infants, però sense amagar en cap moment les preocupacions més profundes i dramàtiques de la vida adulta. Quan Hitler va robar el conill rosa és una lectura totalment recomanable per a lectors de totes les edats que tinguin un mínim de sensibilitat envers la història del segle vint: amb el seu estil planer i senzill ens ofereix un relat de fugida i desarrelament, però també d'adaptació a les circumstàncies i resistència contra l'adversitat. 

Sinopsi: Just després de l'incendi del Reichstag, la senyora Kerr i els seus fills petits abandonen Alemanya per anar a reunir-se amb el pare a Suïssa. Després d'una temporada a Zurich, la família es trasllada a París, on els nens hauran d'adaptar-se a les escoles noves i al canvi d'idioma. Quan la situació econòmica segueix empitjorant, els Kerr decideixen traslladar-se novament, aquest cop a Anglaterra. 

M'agrada: És un relat senzill i sense cap mena de pretensió, que a la vegada es fa extremadament eloqüent en la seva claredat, i comprensible per a lectors de totes les edats. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons