Days without End (#181)

Els soldats ploraven, però no eren llàgrimes que jo conegués. Altres van llençar els barrets a l'aire, com si fos una celebració boja. Altres es van aguantar el cap com si haguessin sabut de la mort dels seus éssers estimats. No semblava que hi hagués res viu, ni tan sols nosaltres. Estàvem dislocats, no érem allà, ara érem fantasmes. 

Aquesta novel·la de 2016, de l'autor irlandès Sebastian Barry, també ha estat una revelació recent. És possiblement una de les millors novel·les que he llegit mai, i tant se val que n'hagi llegit un bon munt a aquestes alçades. Tot i que ha estat unànimement aclamada per la premsa, i amb raó, val a dir que els mecanismes de publicitat de les editorials, que tan omnipresents poden esdevenir quan volen, no li han fet justícia en absolut. Amagar deliberadament el seu argument i la temàtica principal de la contraportada no sembla una estratègia de màrqueting gaire intel·ligent al segle vint-i-u: o bé pressuposa en els potencials lectors tot un bagatge de prejudicis que molt possiblement ja hagi quedat enrere, o bé l'etiqueta "història d'amor homosexual amb rerefons de western" pot evocar connotacions que no tenen res a veure amb el que la novel·la ofereix en realitat. Però és veritat que quan el vaig obrir per llegir-lo per primera vegada no tenia ni idea de què hi trobaria, i que la majoria de publicitat que en vaig llegir esmentava vagament l'ambient històric de la guerra civil americana sense més detall. 

El relat que Sebastian Barry ens proposa és la història d'amor de dos soldats de l'exèrcit americà, John Cole i Thomas McNulty, a través dels anys. Les seves experiències vitals inclouen la seva participació al genocidi contra els indis i posteriorment en la guerra civil americana, tot i que l'esdeveniment central a les seves vides és l'adopció d'una nena índia, que sense ells saber-ho canviarà els seus destins de formes fortuïtes però totalment decisives. La novel·la és una autèntica revelació no per la història que explica sinó per la seva forma. El que Barry fa a Days without End és recrear una veu històrica silenciada per la ideologia dominant de l'època, i que no pel fet d'haver estat recreada perd en cap moment la seva vivor i el seu realisme. Thomas McNulty és un adolescent irlandès que travessa l'oceà fins als Estats Units en un dels vaixells de la mort, que descobreix que ha de mantenir la seva identitat sexual en secret perquè no encaixa en la societat on viu, però que a la vegada la viu des d'una normalitat completament fluïda, que mai no resulta forçada dins del text. 

Les decisions dels personatges, les seves motivacions, els seus anhels i passions se'ns presenten amb una solidesa i una lògica que és impossible discutir en el més mínim detall, i d'aquesta forma, Barry ens ofereix una petita gran novel·la americana, un relat sobre la gent que queda aparcada als marges de la història escrita en majúscules, però a la vegada la mouen amb esforços invisibles i silents. A través del seu protagonista Barry desplega una habilitat extraordinària per crear bellesa a través d'una prosa senzilla, sòbria i directa, i un domini del suspens a través del seu argument que et manté en tensió fins a l'última pàgina. El relat ens presenta esdeveniments de cruesa extrema i de violència brutal, però no per això deixa de ser d'una bellesa captivadora, i aquesta contradicció en els termes és part d'aquesta tensió que ens porta a través de la lectura, un pòsit que pots provar de rosegar, si vols, però que al final resulta impossible de digerir. 

Sinopsi: A través de les dècades de 1850 i 1860, Thomas McNulty i John Cole creixen com a parella, primer com a transvestits al món de l'espectacle, després a l'exèrcit americà durant les guerres amb els indis i al bàndol del nord durant la guerra civil. En un dels forts on estacionen adopten una nena òrfena, i aquesta decisió els acaba condicionant l'existència de formes completament inesperades al llarg de l'argument. Temps després, quan aconsegueixen establir-se en una granja, els fantasmes del passat acabaran apareixent sempre de les formes més inesperades. 

M'agrada: Aquesta novel·la és una autèntica revelació en la seva duresa i la seva bellesa al mateix temps. M'ha agradat com Barry recrea l'ambient de l'època sense sonar en cap moment forçat, com inclou la història dels immigrants irlandesos en la història més gran de la formació dels Estats Units, com retrata la història de les injustícies comeses contra els nadius americans d'una forma clara, sense concessions, completament realista. La forma com construeix l'argument també és un dels punts més forts de la novel·la. Els girs d'argument esdevenen completament inesperats, però a la vegada mantenen una lògica o una inevitabilitat intrínseques que fan de la lectura una experiència totalment colpidora.