Wim Wenders recordava aquesta tarda, en l'homenatge a Walter Benjamin celebrat al memorial de Benjamin a Portbou, que hem de treballar perquè les fronteres no es tornin a convertir mai més en llocs de desesperança. El dilema de les fronteres segueix obert avui, més que mai. La taca de vergonya del nazisme i el franquisme treballant junts contra la llibertat política, la paraula i el pensament, i contra la integritat física dels seus ciutadans, lluny d'haver-se tancat, és encara una font de desassossec, en tota la seva indignitat, per a qualsevol que hi pensi de forma reposada i independent. Que el record del passejant Walter Benjamin, i de la seva última decisió en la desesperança, es converteixin en advertiment i recordatori: la història l'escriuen els vencedors i es basteix a base d'opressió. Les societats que construïm, en aquest curs irrefrenable, ens presenten com a necessitat la fal·làcia de seleccionar qui mereix ser-ne part i qui no. La nostra missió, per tant, consisteix a destriar l'engany entre tants i tants documents de la cultura. Seguirem raspallant la història a contrapèl!
Raspallar la història a contrapèl, la nostra, la del dia a dia, la petita i la gran, pels grans i pels crèduls. Molt bon escrit i l'Empordà la petita pàtria, el mar que ens manca a Osona.
ResponEliminaGràcies per comentar, Ramon.
ResponEliminaPer si a algú li interessa el tema, l'expressió "raspallar la història a contrapèl" és de Benjamin mateix, a les seves "Tesis sobre filosofia de la història" (concretament a la tesi setena). Significa estudiar i escriure la història en contra dels dominadors i a favor dels trepitjats. Les tesis de Benjamin són un text magnífic sobre la relació entre història i política, que sempre és un plaer revisitar, i que els nostres polítics haurien de tenir molt present en aquests temps.