Pastoral americana (#7)

Pot arribar a acomplir el somni americà la gent que no és WASP? Com encaixen dins el convuls segle XX les minories d'origen europeu immigrades als Estats Units? Hi ha un caràcter específicament americà? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja a posteriori la lectura de Pastoral americana, aquesta absorbent novel·la de Philip Roth que va  obtenir el premi Pulitzer l'any 1997. No és només la història d'uns conflictes generacionals en una família aparentment normal, és un salt de nivell cap a una reflexió molt més profunda sobre els estereotips i projeccions que s'estableixen quan es parla de la identitat col·lectiva i aquesta s'intenta definir. Les convencions socials, els codis de convivència, els pressupòsits de la vida respectable i la lluita per aconseguir-la, tots aquests elements demostraran trobar-se inserits en un joc molt més complex de realitats i aparences a mesura que ens anem submergint en el relat de les vicissituds del protagonista: un viatge de malson que el portarà a despertar-se definitivament del somni promès per la pastoral americana. 

Sinopsi: Seymour Levov, tot i ser jueu, sembla ser el reflex perfecte del somni americà: heroi d'institut, empresari d'èxit, casat amb una reina de la bellesa, viu en l'abundància de la pastoral americana. Tanmateix, l'any 1968 es produeix un fet que capgirarà tota la seva vida per sempre. 

M'agrada: El primer capítol sencer, que té una autonomia pròpia, és una obra mestra en sí mateix. La forma de narrar de Philip Roth. 

No m'agrada: A mi La marca de l'home em sembla superior, sobre tot pel que respecta la forma (paradoxal fins i tot) com planteja el tema de la identitat i la pertinença. També em sembla més interessant el paper que té Zuckerman a La marca de l'home, tant per les seves intervencions indirectes en la trama com perquè es dóna més importància al procés d'escriptura de la història. A Pastoral americana, en canvi, Zuckerman desapareix a partir del tercer capítol.