Fragments hermenèutics

Això és part del treball final que vaig fer per a l'assignatura "Filosofia i hermenèutica", i que consistia en l'anàlisi d'una sèrie de textos de l'obra Verdad y método de Gadamer. Una de les parts del treball consistia en fer un esquema-resum de la teoria, i això és part del que en va sortir al final. Sóc conscient que pot semblar una mica desordenat i poc intuïtiu a simple vista, i que es podrien explicar moltes més coses a propòsit del tema, però el procés que vaig seguir va ser com esprémer un cítric: primer tenia tots els textos, després vaig anar resumint, i fent resums dels resums, i creant relacions entre les parts resumides, i resumint-les encara més, i així successivament. Aquest és el telegrama que va quedar al final. Pot resultar útil com a resum esquemàtic de les idees principals de la teoria hermenèutica segons Gadamer. Les cites són tretes de l'edició castellana de Verdad y Método.

 1. Nivell ontològic

En el lenguaje se basa y se representa el que los hombres simplemente tengan mundo. p 531.

Per tant: hi ha una unitat entre el llenguatge i la tradició (o cultura, punt de vista sobre el món): és a dir

acepción del lenguaje como acepción del mundo. p 531.

Per aquest motiu:

los sistemas inventados de entendimiento artificial no son nunca lenguajes. p 535.

El món humà està format per la lingüisticitat, i és la regió de la llibertat, a diferència de l’entorn, és a dir, el món d’estimul-resposta dels animals. És a dir, tenir món significa mantenir una relació d’objectivitat / capacitat d’objectivació respecte de l’alteritat:

Tener mundo quiere decir comportarse respecto al mundo. Pero comportarse respecto al mundo exige a su vez que uno se mantenga tan libre frente a lo que le sale al encuentro desde el mundo que logre ponerlo ante sí tal como es. Esta capacidad es tanto tener mundo como tener lenguaje. p 532.

La galeria de gravats (1956) de M. C. Escher 

2. Nivell hermenèutic (de l'experiència)
 

La interpretació o comprensió es pot entendre com el procés [en el medi lingüístic] que es basa en la relació distància-acord, estranyament-familiarització entre certes parts (lector-text, traductor-text, conversants entre ells) respecte a un objecte (o “sentit” del text).

…la traducción [comprensión–acuerdo–familiarización] no es una simple resurrección del proceso psíquico original del escribir, sino una recepción del texto realizada en virtud de la comprensión de lo que se dice en él. p 464.

Pero esto quiere decir que en la resurrección del sentido del texto se encuentran ya siempre implicadas las ideas propias [interpretación–tradición] del intérprete. p 467.

És a dir, el procés de comprensió s’articula amb una relació sempre circular i continua entre dos moments: el moment de comprensió [d’acord: moment transmissor de tradició, d’autonomia del sentit] + el moment d’interpretació [de desacord o problematicitat: moment d’anivellament de l’estrany amb el familiar, de la subjectivitat de la consciència: fusió d’horitzons respecte de l’objecte].

…la comprensión no es seguramente una “comprensión histórica” que reconstruya la génesis del texto. Lo que uno entiende es que está comprendiendo el texto [objeto-sentido] mismo. […] En último extremo comprender e interpretar son la misma cosa. […] La forma de realización de la comprensión es la interpretación. p 466–467.

Interpretar significa justamente aportar los propios conceptos previos con el fin de que la referencia del texto se haga realmente lenguaje para nosotros. p 477.

La interpretación no es un medio para producir la comprensión, sino que se introduce por sí misma en el contenido de lo que se comprende. p 478

És a dir, no és que el moment d’interpretació sigui un mitjà per a la finalitat de la comprensió, sinó que en el moment de comprensió ja s’ha donat la fusió d’horitzons entre el que és objectiu en el sentit originari del text i el que és objectiu en la pertinença del receptor a la seva tradició-cultura, més el moviment subjectiu de consciència que ha fet el receptor per tal d’arribar a aquest punt. 

Nota sobre el gravat d'Escher: a part que és la meva obra preferida d'Escher, crec que il·lustra força bé la relació circular i contínua que s'estableix entre el subjecte, l'objecte-text (recordem que la teoria de la interpretació de Gadamer tant es pot dirigir a la interpretació de textos com a la d'obres d'art, i una part important de Verdad y Método parla de l'art) i el context cultural i històric (tradició) en què tots dos s'insereixen.