Maneres de mirar (#590)

Un poble o una classe desconnectats del seu propi passat són menys lliures per escollir i actuar com a poble o classe que els que han estat capaços de situar-se dins la història. Per aquest motiu - i només per aquest motiu - tot l'art del passat ha esdevingut una qüestió política.  

Aquest assaig del crític d'art britànic John Berger (1926-2017) es va publicar el 1972 arran d'una sèrie de televisió documental produïda per la BBC aquell mateix any, i que va resultar tot un èxit entre el públic i una revelació per als estudis crítics sobre l'art. Berger i el seu equip hi revelen una connexió fonamental que al llarg de la història de l'art ha romàs oculta a través de mistificacions i idealitzacions sobre el significat en majúscules de l'art: que l'art occidental, a través de la història, és fruit d'un context material molt concret, el de les relacions de poder, en especial amb l'adveniment del sistema capitalista i el concepte de propietat. Així doncs, mentre que des del punt de vista de les institucions pot semblar una representació objectiva d'uns fets o d'una situació, el que en realitat se'ns està mostrant és un punt de vista, una manera molt concreta de mirar i de veure la realitat social i política que ens envolta. 

El llibre està dividit en set capítols, tres dels quals són íntegrament material visual que els lectors han d'interpretar a la llum dels assajos. Els altres quatre capítols són assajos centrats en diferents temes que es van interconnectant entre ells. A través de l'argumentació, Berger va demostrant com el passat ens ofereix, a través de les seves imatges artístiques, un discurs determinat dirigit a perpetuar i justificar la posició dels poderosos sobre els pobres i desposseïts, que han de romandre submisos i obsequiosos amb els seus benefactors si no en volen sortir perdent. D'aquesta forma, ens introdueix a una manera d'interpretar el llenguatge visual de les arts plàstiques, que avui dia potser ja tenim una mica millor assumida però que a l'època en què Berger escrivia encara era un llenguatge totalment desconegut. A través d'alguns exemples, Berger ens demostra com el discurs dominant a la crítica d'art anava precisament a camuflar aquestes relacions de poder desiguals, i a presentar l'estètica i el gaudi de l'art com a regions de puresa ideològica i de neutralitat intel·lectual. Berger basa una part de l'argumentació en la filosofia de Walter Benjamin sobre l'obra d'art, ja que la seva reproductibilitat n'ha causat també una democratització del discurs interpretatiu. 

Ara bé, el revers fosc d'aquesta democratització de la propietat i la cultura material és que ens ha transformat en consumidors abans que en subjectes, i el llenguatge de la publicitat ha acabat colonitzant la funció de perpetuador de l'estatus social que ocupava l'art per encàrrec al llarg de la història. Mentre que la pintura a l'oli arriba a un punt culminant de representació de l'estatus econòmic, acompanyant l'ascens de la burgesia com a classe dominant, la publicitat crea una il·lusió de satisfacció permanentment ajornada cap a un moment futur, i gràcies a aquesta operació mental que opera en els espectadors aconsegueix paralitzar l'acció política i la realització d'una democratització completa. L'autor aconsegueix crear totes aquestes connexions ideològiques amb una argumentació sòlida i extremadament concisa, que en tot moment recorre al suport visual de les imatges proposades com a exemple de les operacions mentals i polítiques que està descrivint. Si bé el tipus de material visual que proposa a l'últim capítol és més fruit de la cultura impresa als diaris i revistes de l'època, i avui dia n'hauríem de buscar equivalents a la cultura digital, el raonament continua encara vigent, i és indiscutible que Ways of Seeing és un clàssic i va posar les bases per entendre la història de l'art en clau contemporània. 

Continguts: El llibre conté set assajos o capítols, tres dels quals - els parells - consten tan sols de material visual que els lectors han d'interpretar a la llum dels textos dels altres capítols. El capítol 1 planteja la qüestió de la interpretació de l'art com a perspectiva i punt de vista sobre una realitat material i un context històric concrets, i denuncia el discurs tradicional que pretenia justificar una determinada visió de l'obra d'art, amagant el rerefons capitalista que acompanya la producció i consum de determinades imatges. El capítol 3 fa una reflexió sobre la representació del gènere a través de la història de l'art i planteja la famosa qüestió de la "mirada masculina": com al llarg de la història de l'art l'exposició dels nus femenins ha contribuït a la perpetuació de l'estereotip del poder masculí i la submissió femenina, que representa la dona com a objecte de gaudi i possessió per part de l'home adinerat. El capítol 5 analitza la consolidació de la pintura a l'oli com a forma dominant en l'art occidental a partir del segle disset, i la relaciona amb l'aparició del mercat de l'art, l'eclosió del colonialisme i l'aspecte performatiu de l'exposició de riquesa, propietat i estatus social. Finalment, el capítol 7 analitza la continuïtat que suposa el món de la publicitat en el present respecte dels codis visuals que instaurava la pintura a l'oli, i analitza les similituds i les diferències entre totes dues formes de representació. 

M'agrada: La forma com el text i la imatge es necessiten mútuament per reforçar l'argumentació, en especial certs exemples històrics que aporta Berger a l'explicació i que contribueixen a una exposició d'idees francament eloqüent i entenedora.