Lucy, publicada per primer cop el 1990, és una de les novel·les més conegudes de l'autora antiguana Jamaica Kincaid. La novel·la ens narra les desventures de Lucy, una adolescent antiguana que es trasllada als Estats Units a finals dels anys seixanta per treballar de mainadera per a una família acomodada. La seva veu en primera persona es mostra profundament enrabiada amb el món i amb les vicissituds que li ha tocat viure, especialment amb la seva mare, amb qui manté una relació d'amor-odi molt intensa. D'entrada, la font del seu malestar i el seu odi pel món que l'envolta se'ns descriu en termes polítics: la seva situació com a súbdita d'una terra colonitzada i pobra li crea un xoc cultural molt fort quan arriba a una societat privilegiada que l'observa des d'un paternalisme inconscient. En Lewis i la Mariah, la parella que la contracta perquè cuidi les seves quatre filles, es presenten a ulls de la Lucy com a una imatge de perfecció i bellesa immaculades; tanmateix, ben aviat començarà a veure com la imatge de conjunt és força més complexa i serà testimoni privilegiat de l'enfonsament d'una relació aparentment idíl·lica.
La novel·la és particularment efectiva perquè es basteix a través del contrast, i la Lucy, com a protagonista, és l'únic personatge que ha tingut accés privilegiat als dos móns i per això en pot esdevenir jutge desapassionat. Els familiars que la Lucy deixa enrere a Antigua tenen una visió del món tancada i conservadora, fruit de la pobresa i la manca d'oportunitats a què es veuen lligats. El masclisme imperant a la seva societat lliga la Lucy a una doble discriminació que no serà capaç de perdonar: a més de veure's víctima de la pobresa, com la resta dels seus semblants, també haurà de veure com se li neguen les expectatives socials i les oportunitats d'educar-se i progressar que esperen els homes. D'altra banda, el món dels Estats Units resulta no ser el paradís somiat que se li prometia: les famílies privilegiades que coneixerà despleguen una hipocresia i un paternalisme punyents que s'amaguen rere una façana de progressisme. Són autènticament reveladors els moments en què en Lewis i la Mariah la inunden amb mostres de generositat i benevolència que ella no pot correspondre perquè sap que es troba en una posició subalterna i ha de mantenir el seu amor propi per sobre de tot.
Tot i així, aquesta doble opressió que sent, com a desplaçada respecte a la seva terra natal i com a nouvinguda o estranya al món dels blancs, anirà revelant diverses aliances i complicitats que afegiran complexitat a la imatge de conjunt. Quan es comença a fer palesa la crisi matrimonial a la llar dels seus patrons, la Lucy prendrà partit per la Mariah, a qui començarà a veure com una figura materna en substitució de la mare antiguana que odia. D'aquesta forma, la traïció del marit representarà la traïció de tots els homes que coneix que no han estat a l'alçada, entre ells també el seu pare, un personatge que queda força desdibuixat de la novel·la però que s'intueix pel context que ens en dóna la protagonista. Així doncs, Kincaid ens va dibuixant un món de relacions de poder i de subordinació que gira al voltant dels eixos masculí-femení, colonitzador-colonitzat, blanc-negre i autòcton-estranger. Per exemple, són especialment colpidors els episodis en què Lucy es refereix al famós poema dels narcisos de Wordsworth, que per als blancs té una connotació de bellesa pura i innocent, però que per a ella té un significat totalment diferent; o la impotència amb què rep els comentaris dels blancs que han visitat la seva illa com a turistes, i la descriuen com un paradís exòtic i abellidor, quan ella no ha pogut ni tan sols sortir del seu poble.
No serà fins al final de la novel·la que la narradora ens anirà descobrint les motivacions més profundes de tota la seva ràbia i la seva frustració, de forma que la seva veu arbitrària anirà prenent matisos a mesura que avanci la lectura. De fet, Kincaid ens ofereix el retrat d'una jove en procés de formació, que és molt lúcida respecte de la seva situació a causa de la duresa de les experiències que ha viscut, i que es veu en la necessitat de fugir sempre endavant, marcant els seus propis termes en les relacions que estableix amb els altres. És per això que el seu sentit de llibertat la farà establir relacions amb diversos homes sense arribar-se'n a enamorar, i que consumeix una rere l'altra per omplir el buit de la seva tristor i el seu desarrelament amb una nova sensació de control de la seva pròpia vida. Cap al final de la novel·la veurem la subtil evolució de la protagonista que, si bé no haurà canviat essencialment la seva situació vital i material, començarà a prendre decisions per si mateixa i s'analitzarà amb un sentit de creixent autoconsciència.
Lucy és una novel·la molt breu però que, tot i així, planteja una reflexió profunda sobre les desigualtats i les ferides obertes que s'estableixen en un context marcat per la colonització. És també una novel·la de creixement, en què veiem l'evolució de la protagonista, però el desenllaç ens la deixa encara en un estadi primigeni, a les portes de l'edat adulta. El relat està escrit en un llenguatge molt planer, que dona els detalls justos perquè els lectors puguem anar traient les conclusions per nosaltres mateixos i que té una forma molt curiosa de frustrar les expectatives que en puguem anar formant a través de la lectura. M'ha semblat una novel·la molt recomanable en la seva claredat i eloqüència, i m'ha deixat amb ganes de conèixer altres obres de Jamaica Kincaid.
Sinopsi: A dinou anys, Lucy deixa la seva Antigua natal per anar a treballar de mainadera als Estats Units, on l'ha contractada una família blanca d'idees progressistes. De bon principi la Lucy se sent frustrada i insatisfeta amb la seva nova vida, però a la vegada decidida a no mirar enrere cap a la vida del passat i a no contestar cap carta de la seva mare, a qui odia. A mesura que vagi construint la seva nova vida, haurà d'anar afrontant les ferides obertes del colonialisme i el racisme de la societat en què s'ha criat, i la incomprensió i el paternalisme amb què la tracten els seus nous amos.
M'agrada: M'ha semblat una novel·la molt completa i molt ben travada en la seva brevetat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada