Aquest assaig del filòsof búlgar Tzvetan Todorov (1939-2017) es va publicar per primer cop l'any 2006, i és una aproximació molt rellevant i extremadament llegidora a la Il·lustració, el moviment filosòfic europeu iniciat al segle divuit que donaria peu als estats democràtics actuals, basats en el reconeixement dels drets de les persones i la seva dignitat intrínseca, i la seva igualtat davant de la llei. És un projecte optimista respecte de la condició humana, de les capacitats de l'ésser humà per raonar el seu lloc al món i per ampliar-ne el coneixement, i de la possibilitat de millora de les condicions de vida de les diverses comunitats humanes, sempre enarborant la confiança en la perfectibilitat humana com a base de la seva capacitat d'acció. Todorov deixa ben palès al primer capítol de l'assaig que pretén fer-ne una defensa, per tal de revisar i actualitzar els aspectes d'aquest moviment filosòfic que siguin rellevants per a l'actualitat. En els moments en què defensa el moviment de les seves crítiques és quan l'argumentació entra en subtileses: als detractors de la Il·lustració Todorov els dedica una explicació minuciosa i plena d'exemples de les desviacions i manipulacions a les quals el discurs il·lustrat s'ha vist sotmès al llarg dels anys. L'autor també es dedica a desmuntar els tòpics i simplificacions que tot sovint proven d'encapsular la seva complexitat.
Cal entendre el context des del qual Todorov fa aquest escrit, que va realitzar a partir de l'encàrrec que va rebre per a una exposició sobre la Il·lustració i el seu llegat a la Biblioteca Nacional de França. Entre els anys 2004 i 2006 el món es troba colpit per l'amenaça omnipresent del terrorisme global, i l'actualitat queda inundada per les conseqüències de la invasió estatunidenca d'Iraq, que posa al descobert les sistemàtiques violacions dels drets humans per part del govern dels Estats Units i el seu exèrcit amb l'argument de garantir la seguretat global. Ens podem preguntar si ens trobem davant d'una onada de nova política anti-il·lustrada, i si no cal tornar als orígens per veure què en queda, del projecte original, i com aquest es pot recuperar i adaptar a aquests nous temps. Davant la nova onada de barbàrie que prové principalment dels Estats Units i la seva estratègia geopolítica, Todorov planteja la Il·lustració com un projecte genuïnament europeu, que pot acabar suposant una alternativa veritable a aquest moment de foscor. Ara bé, aquesta part de l'argumentació, que queda a l'última secció de llibre i que pretén fonamentar la identitat europea de la Il·lustració en el caràcter divers, multilingüe i cosmopolita d'Europa potser sigui la part del text que ha envellit pitjor: Todorov dona per bones les divisions dels estats-nació tradicionals tal com venen donades als llibres d'història, i en tot moment presenta el territori europeu com a espai políticament pacificat i idealitzat. És cert que l'autor no va arribar a veure la invasió d'Ucraïna, que de ben segur l'hauria trasbalsat, o les recents crisis migratòries i la hipocresia amb què Europa les encara, però també passa per alt el conflicte dels Balcans, per exemple, que si més no hauria merescut algun esment.
Tot i el to excessivament ingenu i un punt massa amable d'aquesta última secció, la resta de l'assaig és un exercici impecable d'argumentació filosòfica i de defensa aferrissada dels valors i assumpcions teòriques del moviment il·lustrat mateix. El segon capítol ens ofereix una resposta molt clara a les objeccions que tradicionalment s'han dedicat a la Il·lustració com a moviment teòric: bàsicament, que posa les bases per al colonialisme europeu i, més endavant, al segle vint, per als totalitarismes nazi, feixista i soviètic. El raonament que fa aquí Todorov és molt hàbil en el sentit que desmenteix els malentesos i prejudicis que porten a fer aquesta associació d'idees. Els valors il·lustrats tot sovint s'han agafat com a discurs legitimador en la teoria, però això no vol dir que aquests restessin al cor d'aquests fenòmens polítics.
Així doncs, a través de l'exposició, el text va desgranant els diversos conceptes o valors que basteixen el discurs il·lustrat i els va exemplificant amb textos dels seus propis autors (destaquen especialment Condorcet i Rousseau). A més, acara la seva exposició històrica amb aplicacions dels mateixos conceptes a problemes i debats polítics actuals com, per exemple, la pena de mort, el relativisme cultural o la ingerència política en l'àmbit privat de l'individu. És així que l'exposició ens va aclarint quin és el projecte filosòfic original i quina vigència pot tenir per al món polític que ens toca viure avui dia. Els conceptes d'autonomia, laïcisme, coneixement, dignitat humana i universalitat queden clarament delimitats davant dels seus detractors, d'una banda, però també de les amenaces polítiques que avui dia els ciutadans es veuen obligats a afrontar. Per més que la idea pugui semblar excessivament optimista o ingènua d'entrada, L'esperit de la Il·lustració demostra ben clarament i sense mitges tintes com la idea d'una filosofia de les llums encara avui dia es fa més vigent i necessària que mai. Pel que fa a l'aproximació teòrica, pot ser una bona introducció al tema, ja que el llenguatge és molt planer però no defuig en cap moment la complexitat de les argumentacions i els debats proposats.
Continguts: Després d'una breu introducció al projecte sencer de la Il·lustració, el capítol segon exposa les principals objeccions que s'han presentat a aquest moviment a partir del seu sorgiment al segle divuit, i les rebat hàbilment amb textos originaris dels autors il·lustrats i a través de l'aclariment de les tergiversacions i malentesos que s'han anat propagant respecte del moviment. A partir d'aquí, els següents capítols expliquen diversos valors associats a la Il·lustració i n'argumenten la vigència per al present a través de debats i problemes del món polític actual. Aquests capítols es dediquen als conceptes d'autonomia, laïcisme, veritat, humanitat i universalitat. Finalment, el darrer capítol identifica els trets genuïnament europeus del moviment Il·lustrat, i explica les causes i factors que van donar lloc al naixement del moviment en aquest indret del món.
M'agrada: És un text extremadament clar i eloqüent, que fa de molt bon llegir pel seu to divulgatiu i pedagògic, però que a la vegada respecta la complexitat i la profunditat dels debats plantejats.
No m'agrada: Té moments en què és extremadament optimista pel que fa a la força del moviment i la seva capacitat de canviar el món. És cert que reconeix la necessitat de revisar-lo i adaptar-lo als nous temps, però en cap moment no hi dedica cap crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada