"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

26 de juny de 2019

El camí de Wigan Pier (#249)

Per acabar amb les distincions de classe has de començar per comprendre com es presenta una classe als ulls d'una altra. No té sentit dir que les classes mitjanes són "esnobs" i deixar-ho aquí. No porta enlloc si no te n'adones que el seu esnobisme està lligat a una mena d'idealisme. Deriva de l'educació primerenca en què a un infant se li ensenya quasi simultàniament a portar el coll net, estar preparat per morir pel seu país, i menysprear les "classes baixes". 

Aquest assaig de George Orwell (1903-1950) es va publicar per primer cop el 1937, i és una lectura reveladora sobre la realitat social de l'Anglaterra d'entreguerres i la política de blocs europea abans de l'esclat de la segona guerra mundial. L'any 1936 Orwell es va traslladar al nord d'Anglaterra, a instàncies del seu editor, per tal de testimoniar de primera mà la vida dels miners als suburbis de les ciutats industrials. El que hi va veure van ser unes condicions de treball i d'habitatge infrahumanes, en què milers de persones subsistien en un estat proper a la indigència, tant si estaven a l'atur com si tenien feina. El text té una motivació molt clara des del principi: Orwell es proposa, a través del seu reportatge, fer arribar aquesta informació a la classe mitjana, que viu les comoditats de la societat de consum sense ser del tot conscient dels costos associats a la seva producció. El llibre sencer és una crida d'atenció a les classes mitjanes i els intel·lectuals que prediquen la fi de l'opressió mentre es beneficien d'aquest status quo. I és aquesta barreja entre hipocresia i inconsciència que esdevé l'autèntic mal endèmic que el socialisme ha d'adreçar. Un dels grans arguments del llibre, i la part en què Orwell es mostra més lúcid i eloqüent, consisteix en el fet que el socialisme no pot triomfar a nivell teòric, perquè a la pràctica les diferències de classe tenen una base emocional, no racional. La pobresa es fa sistèmica quan, per tal de mantenir aquests costos de producció el més baixos que sigui possible, els miners no tenen accés a un habitatge digne, o a seguretat social que els garanteixi pensions o baixes mèdiques, i han d'aguantar l'alta perillositat de la seva feina sense cap mena de compensació. Tanmateix, a mig camí entre el prejudici genuí i l'autoengany deliberat per tal de fer la situació més digerible, hi ha el famós argument que els pobres o els aturats ho són per elecció. No sembla gaire just acusar de no rentar-se algú que no té aigua corrent a casa, o acusar de dropo qui no troba una feina escombraria en període de recessió; però és el que passa contínuament en la societat descrita per Orwell. Així doncs, aquest demostra a través de la seva argumentació - i de la seva experiència autobiogràfica - que el prejudici de classe només serà superable quan sigui possible veure-hi més enllà de la cultura de classe. Orwell ataca l'imperialisme amb els mateixos arguments, de fet, en tant que lluita de classes i imperialisme són només dues cares - interior i exterior - de la mateixa moneda, la de l'explotació capitalista. Si a la primera part del llibre el que trobem és la part més periodística, en què Orwell ens mostra objectivament els fets que presencia als districtes miners del nord d'Anglaterra, a la segona part hi trobem la part més subjectiva i autobiogràfica, que aprofundeix en les diferències culturals de classe per tal de donar pistes per tal de superar-les en el futur. Hem de tenir present el context en què es publica l'obra, l'any 1937, en què l'auge creixent del feixisme és una amenaça real a tota Europa, i precisament els prejudicis culturals atàvics d'unes classes contra les altres són el que empeny la classe mitjana més cap al feixisme que cap al socialisme. Per tal d'arribar a aquestes conclusions i proposar fórmules de futur, Orwell mira cap a la seva pròpia educació com a part de les classes mitjanes vingudes a menys: un anacronisme històric en què els infants encara eren educats en els privilegis de les classes altes sense poder-los mantenir econòmicament. És precisament a aquest col·lectiu que apel·la el text de forma més vehement: no és fins que tota aquesta gent assumeixi plenament la seva pertinença a la classe treballadora que el socialisme esdevindrà una alternativa seriosa i real per a la societat britànica. I quina vigència té el text en l'actualitat, d'altra banda? En un moment històric en que l'auge de l'extrema dreta torna a assolar Europa, El camí de Wigan Pier ens ofereix lliçons valuoses sobre el món industrial i el tipus de societat que genera. Encara que ens trobem ja en una era postindustrial, l'explotació econòmica segueix essent un fet en els nostres dies, i aquí la veu d'Orwell continua sonant tan encesa com sempre en la seva lucidesa.

Continguts: La primera part de l'assaig recull les condicions de vida de les famílies treballadores dels districtes miners del nord d'Anglaterra, i retrata de forma fidedigna la duresa d'aquestes condicions, quasi d'indigència fins i tot per als assalariats. A la segona part del llibre Orwell recull part de les seves experiències autobiogràfiques per il·lustrar la complexitat de les relacions de classe en la societat que el va veure créixer durant la primera guerra mundial. A la vegada, també exposa els seus arguments sobre l'èxit del feixisme i la impopularitat del socialisme entre les classes mitjanes, actituds que hem d'entendre en el seu context social i històric per tal de copsar-ne la complexitat. El llibre acaba amb una apel·lació a abolir la diferència de classe per tal que el socialisme pugui triomfar; tanmateix, Orwell admet que precisament aquest procés no es pot dur a terme de forma forçosa o violenta, ja que això encara alienaria més unes classes de les altres. El que cal, més aviat, és apel·lar davant la classe mitjana a la mateixa explotació que els identifica amb la classe treballadora.

M'agrada: Tot i que el context històric en què se situa aquest text sigui molt diferent d'avui dia, El camí de Wigan Pier ens ofereix una visió lúcida i serena de les fortaleses i febleses del sistema socialista, els paranys del capitalisme i de l'imperialisme, i ens ajuda a comprendre millor la història de les ideologies contemporànies. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons