Aquesta és l'anàlisi de les semblances i diferències entre la primera pel·lícula, The Fellowship of the Ring, dirigida per Peter Jackson i estrenada el desembre de 2001, i el primer volum de la novel·la. En cada cas, he afegit la meva valoració personal sobre el canvi: són simplement opinions basades en els meus gustos personals. Aviso que tot el que segueix són spoilers tant sobre el llibre com la pel·lícula.
La Germandat de l'Anell - El llibre i la pel·lícula
- El pròleg del llibre i el pròleg de la pel·lícula. El pròleg del llibre no és pròpiament part de la narració i, en un to assagístic, ens aporta la història i la descripció dels hobbits, així com un petit resum de la troballa de l'Anell per part de Bilbo a El Hobbit. El pròleg de la pel·lícula, en canvi, ens ofereix la història de l'Anell fins el moment present del relat. Al llibre aquesta informació figura en diferents llocs, sobretot al segon capítol, "L'ombra del passat", i més endavant al concili d'Elrond. Per a mi, és un empat tècnic: el pròleg de la pel·lícula és molt més clar i sintètic i extremadament visual. D'altra banda, m'agrada la forma com la mateixa informació es distribueix al llarg del llibre, perquè la lectura transmet aquesta sensació d'immersió en un món coherent que té una tradició i una memòria del passat ja compartida pels personatges d'entrada.
- L'arribada de Gandalf a la Comarca. A la pel·lícula, dóna peu a dues escenes que em semblen icòniques: el retrobament de Gandalf i Frodo, primer, i després el retrobament de Gandalf i Bilbo. Totes dues escenes són molt emotives i ens parlen d'una amistat que es remunta a temps enrere, mentre que al llibre Frodo i Bilbo són presentats primer indirectament, a través de les opinions que en tenen els vilatans. En la seva retrobada amb Gandalf, Bilbo comença a exposar part de les seves preocupacions i dubtes respecte del futur, que en el llibre apareixeran posteriorment, així com el seu afecte per Frodo. Guanya la pel·lícula.
- La festa. La descripció al llibre és extremadament vívida i detallada, i és un dels passatges més humorístics del relat. Guanya el llibre.
- El comiat de Bilbo. Els dos moments són molt similars, però el tractament visual que li dóna Peter Jackson a l'Anell en aquesta escena és molt original, quasi com si fos un personatge més. Mentre que al llibre Bilbo el posa dins d'un sobre des del primer moment, i és el sobre que després esdevé el centre de l'estira-i-arronsa entre ell i Gandalf, a la pel·lícula Bilbo llença l'Anell a terra i aquest es converteix en una presència ominosa per a Gandalf, fins que arriba Frodo i el recull. El joc de plans entre l'objecte - ja transformat en cosa - i els tres personatges en aquesta escena és impressionant. Guanya la pel·lícula.
- Els anys després de la festa. Els dies i anys que transcorren després de la festa només apareixen al llibre, i aporten molta informació sobre el caràcter de Frodo, les seves amistats i la seva vida a la Comarca. Aquí també comença a suggerir-se la crida a l'aventura, molt més precipitada a la pel·lícula. Les notícies que el món està canviant i Sauron torna a amenaçar la Terra Mitjana les rebem des de dins de la Comarca, mentre que a la pel·lícula veiem imatges de la fortalesa de Sauron a Mordor i l'enviament dels Genets Negres. És un empat.
- L'ombra del passat. L'episodi s'assembla molt al llibre i a la pel·lícula, tot i que al llibre l'explicació de Gandalf sobre l'Anell és molt més detallada, i es remunta a tota la història de l'Anell, inclòs tot el relat sobre el passat de Gollum. La temptació de Gandalf és molt similar en tots dos suports. És un empat.
- La crida a l'aventura. Aquesta és una de les grans diferències entre llibre i pel·lícula. A la pel·lícula l'inici del viatge és molt precipitat, la nit mateixa que Gandalf li explica a Frodo el que cal saber sobre l'Anell. Sam s'afegeix a l'aventura immediatament, i després s'hi afegeixen Merry i Pippin tot de sobte. Al llibre se'ns ofereixen amb detall tots els preparatius del viatge, que resulten molt més plausibles. A la pel·lícula s'accentua molt més el sentit de perill imminent, però d'altra banda es deixa oberta una qüestió sobre la trama sencera: el fet que Sam, Merry i Pippin un bon dia surtin de casa i ja no tornin a la Comarca fins després d'un any, sense cap més explicació. De la mateixa forma, Pippin i Merry s'afegeixen a l'aventura de la pel·lícula sense una motivació clara. Guanya el llibre.
- Els sis capítols que no apareixen a la pel·lícula. Són una sèrie d'aventures que els hobbits passen abans d'arribar a Bree. Comprenc que no figuressin a la pel·lícula perquè es desvien força de la trama principal però, tot i així, aquí hi ha alguns dels meus capítols preferits del llibre, i sempre que els llegeixo en gaudeixo especialment perquè no en tinc cap referent visual. Al llarg d'aquests capítols també tenen lloc tota una sèrie de somnis i visions dels protagonistes que avancen certs esdeveniments futurs de la trama. És el Tolkien més màgic i misteriós i, per tant, guanya el llibre. A la pel·lícula, però, en queda el detall de la presència amenaçadora dels Genets Negres: una de les escenes més emblemàtiques, que és extreta directament de la versió animada de Ralph Bakshi.
 |
| El Genet Negre, de John Howe. Peter Jackson es va inspirar en aquest dibuix per a l'escena, però John Howe s'havia inspirat en l'escena de la pel·lícula de Ralph Bakshi per al dibuix. Per saber-ne més sobre la versió animada de Ralph Bakshi i el deute creatiu que hi té Peter Jackson, cliqueu aquí. |
- El captiveri de Gandalf a Isengard. Al llibre perdem de vista Gandalf completament i les seves aventures només s'expliquen en retrospectiva un cop a Rivendell, tot i que Frodo té un somni sobre l'escapada de Gandalf mentre es troba a casa de Tom Bombadil. A la pel·lícula, hi trobem Christopher Lee i la meravellosa escena de la batalla entre els dos mags, així com la magnífica escena de la papalloneta i la posterior escapada de Gandalf. La cronologia m'agrada més al llibre, però les escenes de la pel·lícula són tan visuals que aquí guanya la pel·lícula.
- Bree. Aquest és un dels meus passatges preferits del llibre, i per això és d'aquells en què la distància amb la pel·lícula em sembla insalvable. Viggo Mortensen encarna Aragorn de forma extraordinària i es fa carismàtic i totalment encertat com a muntaner. Tot i així, la forma com es narra l'episodi de la fonda de Bree al llibre és clarament superior, especialment en el moment que Frodo es posa l'Anell accidentalment: a la pel·lícula l'accident té un punt visualment forçat i ridícul. Al llibre Frodo no se'ns presenta com un personatge turmentat des del principi de l'aventura: aquí es mostra desenfadat i, de fet, té l'accident mentre balla i canta sobre una taula per a tota la concurrència de la fonda. Si a això li sumem els moments de comicitat del senyor Butterbur, el passatge sencer crea una tensió màxima entre el to humorístic i la presència amenaçadora dels Genets Negres. Hi ha una escena que també es calcada directament de la pel·lícula de Ralph Bakshi: el moment en què els Genets Negres entren a la fonda i destrossen els llits on suposadament dormen els hobbits. Tot i els moments forts de la pel·lícula, guanya el llibre.
- Les terres feréstegues i l'atac a la Pica dels Vents. Al llibre el viatge és molt més detallat i hi apareix la part en què Aragorn recita la història de Beren i Lúthien als hobbits, que és un dels meus passatges preferits. Tanmateix, m'agrada molt com està feta l'escena de la Pica dels Vents a la pel·lícula, molt més visual i èpica que al llibre. És un empat.
- La fugida cap al gual. És molt visual a la pel·lícula, i el capítol del llibre es fa un punt feixuc. Aquí té lloc un dels canvis principals de la pel·lícula en donar a Arwen el paper que al llibre juga Glorfindel. Em sembla un encert, perquè aprofita per introduir un personatge que després serà rellevant per la trama, mentre que al llibre Glorfindel no fa res més que això. Per la presència d'Arwen i la persecució dels Genets Negres fins a la inundació del Gual, guanya la pel·lícula.
- Rivendell. Com ja vaig comentar a l'entrada anterior, aquest passatge al llibre se centra quasi exclusivament en el punt de vista de Frodo i la seva descoberta d'un món màgic completament nou. Una part destacada del capítol és també el poema sobre Eärendil compost per Bilbo. A la pel·lícula els retrobaments hi són, però el paper d'Aragorn és molt més central. Tot i així, m'agrada molt el conflicte que construeixen al voltant d'Aragorn i les seves escenes a Rivendell. És un empat.
- El Concili d'Elrond. Molt més llarg i complex al llibre que a la pel·lícula. Al llibre s'explica tota la història de l'Anell i dels dos Regnes, l'aventura per tal d'esbrinar quin paper hi juga Gollum i la seva escapada, i una part important del capítol també l'ocupa el relat de Gandalf sobre la traïció de Saruman. L'escena de la pel·lícula és molt més visual - sobretot a la versió estesa - i presenta el principal conflicte d'una forma molt més directa, quan de cop i volta tots els personatges comencen a discutir a la vegada en veu alta però la imatge la veiem reflectida sobre el primer pla de l'Anell. Per a mi és un empat, tot i que prefereixo el llibre a l'hora de justificar la formació de la Germandat i la tria dels seus membres.
- El viatge fins a Moria. La travessa de les muntanyes per part de la Germandat dóna peu a un dels moments més icònics de la pel·lícula: el tema musical de la Germandat se sent a plena potència mentre n'apareixen en pantalla tots els membres un rere l'altre. Els passatges són força similars al llibre i a la pel·lícula, tot i que a la pel·lícula s'introdueixen dos moments que no tenen lloc al llibre: Boromir té oportunitat de tenir l'Anell a les seves mans per primer cop i se sent fortament temptat, mentre que la tempesta de neu que els atrapa a la muntanya és causada directament pels encanteris de Saruman. És un passatge un punt feixuc al llibre, així que guanya la pel·lícula.
- Moria. És un dels passatges més ben resolts de tota la pel·lícula, i en general és força semblant al llibre. Al llibre, la Germandat afronta un atac dels wargs abans d'arribar a la porta de Moria, però després d'això tot és similar. Quan finalment la Germandat aconsegueix escapar de Moria i Gandalf cau pel pont de Khazad-dûm, a la pel·lícula segueix una escena brillant i emotiva de l'escapada i de tota la Germandat plorant Gandalf després de sortir a l'exterior. És un empat.
- Lothlórien. Els tres capítols que tenen lloc a Lothlórien també són dels meus preferits del llibre, i per més que les escenes de la pel·lícula estiguin a l'alçada de la resta, no crec que ho estiguin de les descripcions del llibre. Lothlórien és un dels passatges més màgics, i també on les descripcions de Tolkien es fan més vives i poètiques. L'episodi del mirall de Galadriel a la pel·lícula no queda gaire ben explicat i té molt més sentit al llibre, on són Sam i Frodo que miren al mirall un rere l'altre, i on les seves visions esdevenen premonicions del que passarà més endavant en els altres volums. El comiat també és molt més poètic i ric en detalls al llibre. Guanya el llibre.
 |
| Lothlórien de Tessa Boronski |
- El Gran Riu. Els dos passatges són molt similars, tot i que el llibre inclou més detalls i més deliberacions per part de la Germandat sobre la ruta que seguiran. Al llibre, la Germandat afronta un primer atac d'un dels Nazgûl alats i, tot i que Frodo el reconeix, encara no s'atreveix a dir el seu nom en veu alta. La primera trobada amb Gollum i el pas pels Argonath són molt similars. Per les descripcions i els detalls inquietants del llibre, i per l'insuperable aspecte visual de la pel·lícula, és un empat.
- La ruptura de la Germandat. És un moment insuperable a la pel·lícula per motius d'estructura que ja vaig explicar a la primera entrada. La pel·lícula ens ofereix amb molt més detall el que al llibre s'omet com a el·lipsi: la batalla de la Germandat contra els orcs mentre Frodo i Sam s'escapen pel riu, la caiguda de Boromir i l'escena de la seva reconciliació amb Aragorn abans de morir. A la pel·lícula hi ha un altre episodi inventat: una última trobada entre Frodo i Aragorn en què Aragorn se n'adona que no pot continuar el viatge amb l'Anell. Després de la retrobada entre Frodo i Sam, la pel·lícula acaba amb un pla de Frodo sostenint l'Anell amb llàgrimes als ulls mentre sentim en off la veu de Gandalf repetint les paraules més boniques de tot el llibre. La pel·lícula, per tant, fa molt més que el llibre per transmetre'ns una sensació de cloenda que, en aquest cas, resulta totalment gratificant. Guanya la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada