"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

26 de gener de 2017

Un home invisible (#115)

Volia llibertat, no destrucció. Era esgotador, perquè fos quin fos el pla que concebés, hi havia un defecte constant: jo mateix. No hi havia forma d'escapar-ne. No podia escapar si no podia pensar en la meva identitat. Potser, vaig pensar, hi ha relació entre les dues coses. Quan descobreixi qui sóc, seré lliure. 

Aquesta novel·la publicada el 1952 és, de fet, l'única que va arribar a veure la llum de l'escriptor nord-americà Ralph Ellison (1914-1994). És una novel·la excepcional en la seva capacitat de trencar motlles respecte a la narració de l'experiència afro-americana als Estats Units, i gran part del seu missatge segueix vigent a dia d'avui, en l'experiència de la violència racial en aquest país. Així que si voleu comprendre d'on surt aquesta violència, des de l'abolició de l'esclavitud fins a Ferguson, aquesta novel·la ofereix pistes molt valuoses sobre el tema. 

D'altra banda, també és una novel·la molt arrelada en la tradició de la literatura occidental, en ser la història de la formació d'un heroi des dels inicis fins a la maduresa. Hi ha moments en què recorda Walt Whitman en el seu ús de la segona persona, volent interpel·lar la consciència o els sentiments d'un lector innominat, i també hi ha ecos del modernisme de James Joyce per la forma en què enfoca la subjectivitat del personatge principal, barrejant imaginació, realitat, ficció, somni i record en una narració fluïda. Ara bé, si l'experiència de l'heroi americà és el viatge iniciàtic, que descobreix una mobilitat i una capacitat d'actuar progressivament ampliades, aquí el viatge és més aviat simbòlic i epistemològic: el protagonista ha d'adquirir un coneixement clau, la resolució d'un enigma, per tal de comprendre la seva existència i la seva identitat. Les paraules del seu avi en el seu llit de mort esdevenen un fil recurrent en l'evolució del protagonista fins que, finalment, aconsegueix desxifrar-ne el sentit per arribar a conclusions totalment contradictòries. 

El procés esdevé laberíntic, i acaba amb la hibernació del seu protagonista sota terra, en un espai de llibertat estrictament limitada, on poder posar el relat per escrit i, potser, planificar algun tipus d'acció indeterminada en un futur indeterminat. Per paradoxal que pugui semblar, el camí recorregut fins a aquest estadi final ha estat de progressiva il·luminació, i no és casual en aquest sentit que l'auto-exili en qüestió quedi il·luminat per les mil tres-centes seixanta-nou bombetes de filament que instal·la al seu soterrani gràcies a l'energia que roba de la companyia d'electricitat. Tanmateix, la seva recerca de la identitat com a home negre fa de l'home invisible una víctima, clarivident i desencantada a la vegada, del prejudici racial. Ell no és invisible per cap qualitat intrínseca en la seva persona, sinó més aviat perquè la gent, quan el mira, es nega a veure'l. Quan la gent el mira observa el producte de la seva pròpia imaginació en tant que prejudici. Ara bé, la història del protagonista és el seu procés per aconseguir alliberar-se de l'auto-convenciment d'aquest prejudici, precisament, encara que sigui al preu de no ser vist. 

Al llarg de la novel·la hi ha crítiques força clares i directes a la societat americana de després de l'abolició. El lloc que hi han d'ocupar els negres queda constantment subeditat a les necessitats i decisions dels blancs, de forma que l'ideal de l'individu negre queda en el subaltern humil i silenciós que ha de lluitar per encaixar en un sistema que segueix essent desigual i injust. Així s'entenen, doncs, les crítiques a la institució d'ensenyament Tuskegee de Booker T. Washington, i d'altra banda als plantejaments teòrics del socialisme del moment, que pretenia dissoldre la identitat afro-americana dins de la dels oprimits en general, obviant i perpetuant el racisme implícit en la societat del moment. A la vegada, la narració de les experiències del protagonista queda lligada a tot un seguit d'imatges recurrents, sobre tot al voltant de la blancor i de la negror, que van afegint nivells i interpretacions a la lectura.

Sinopsi: L'acció té lloc durant els anys 20 i 30, primer al sud dels Estats Units i després al nord, a  la ciutat de Nova York. A causa de les seves capacitats oratòries, el protagonista sense nom d'aquesta novel·la guanya una beca d'ensenyament proporcionada per uns benefactors blancs. Abans d'aconseguir-la, però, aquests l'obliguen a fer lluita lliure amb els ulls embenats i recollir diners d'una estora electrificada. Un cop a la universitat és expulsat per haver ensenyat a un dels patrons blancs les autèntiques condicions de vida dels afro-americans. A partir d'aquest moment es trasllada a Nova York on, després d'intentar congraciar-se amb diferents empresaris, aconsegueix una feina en una fàbrica de pintura. Després d'un accident, és obligat a deixar la fàbrica, i entra en contacte amb una associació d'idees comunistes, que el converteix en un peó dels seus interessos. A través de tot aquest procés, el protagonista va adquirint una consciència cada cop més clara de la seva identitat.

M'agrada: És una narració brillant, de la primera a l'última pàgina, que es basa sobre tot en els temes socials i polítics relacionats amb el racisme, però que els enfoca des del punt de vista de les conseqüències que la injustícia provoca en la subjectivitat de l'individu. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons