"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

31 d’octubre de 2016

Danse Macabre

Com escau per aquestes dates, avui escolto la Danse Macabre, una extravagància simfònica de Camille Saint-Saëns: aviam si hi podeu identificar la mort tocant el violí, els esquelets, les bruixes i els fantasmes (a mi, a estones, fins i tot em sembla sentir els homes llops). Tot just començar la peça, el piano marca les dotze campanades de la mitjanit i, si pareu atenció, al final de la peça sentireu el cant del gall. La Danse Macabre descriu aquella nit de l'any en què els habitants del cementiri surten a ballar amb els habitants del món dels vius. El noi Ningú mai no ha vist un espectacle similar, i fins i tot ballarà amb la Dama Blanca. Que passeu bona castanyada! 



2 comentaris:

  1. Molt bona. Un dels meus músics preferits. Els francesos, uns mestres de l'orquestració i els alemanys se'n porten la fama.

    Ramon

    ResponElimina
  2. Me n'alegro. Jo no hi entenc gaire, de música, però sempre m'agrada descobrir peces que desconeixia.

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons