Les dues vides de Rodriguez

Una recomanació per a l'estiu: el magnífic documental Searching for Sugar Man (2012) del recentment desaparegut Malik Bendjelloul. És la sorprenent història de les dues vides del cantautor Sixto Rodriguez; dues vides que al cap de molts anys, i amb molts esforços per part d'una colla de fans impenitents, van arribar a tocar-se. El llargmetratge va guanyar, molt merescudament, l'Òscar al millor documental l'any 2013. Els seus punts forts indiscutibles són, d'una banda, l'originalitat de la seva aposta narrativa, i d'altra banda, les magnífiques cançons de Rodriguez com a banda sonora. Pel que fa a la narració dels fets, el que és original de la pel·lícula és que, tot i ser un documental, es basteix a ritme d'intriga, revelant la història poc a poc i sense precipitar-la, sobre tot durant la primera meitat. Per això és converteix en el relat d'una història magnífica que podria ser digna de la millor novel·la o pel·lícula de ficció, precisament per aquella màgia que tan sovint té la contingència dels esdeveniments més casuals i imprevistos. De tant en tant, l'absència d'imatges reals de l'època se supleix amb senzilles animacions, que contribueixen al manteniment d'aquest aire general de misteri. Pel que fa a la música, no hi a res a dir tret de la recomanació més entusiasta: per a tot aquell que no conegui Rodriguez prèviament, el documental es converteix en la revelació d'una obra poètica i musical impressionant, així com de la personalitat d'un poeta humil, que va preferir romandre impassible davant d'una fama que a hores d'ara ja ha fet la volta al món. 

D'una banda, tenim la història de Sixto Rodriguez, una figura envoltada d'una aura de misteri que subsisteix als suburbis de Detroit cantant en bars musicals. Els anys 1970 i 1971 grava els dos únics àlbums de la seva carrera, Cold Fact i Coming from Reality que, per a sorpresa dels seus productors, amb prou feines venen cap còpia. A resultes dels dos fracassos, el tercer àlbum es queda pel camí. Així és com el compositor que feia que Bob Dylan sonés light, i que significativament és despatxat dues setmanes abans de Nadal, retorna a una vida d'anonimat que mai no havia perdut. Tanmateix, la segona vida de Rodriguez comença a posar-se en marxa amb una autonomia pròpia i sense ni tan sols el coneixement del seu protagonista. Un dels discos viatja casualment a Sudàfrica i allà es converteix en un fenomen de masses, per la seva càrrega crítica contra el sistema. És així com I wonder i The establishment blues es converteixen en autèntics himnes contra el règim de l'apartheid, són objecte de censura i inspiren a tota una generació de músics sud-africans. Amb el pas del temps, els dos àlbums coneguts esdevenen banda sonora de la classe liberal blanca, i venen milers de còpies arreu del país. Però a causa d'aquest sobtat èxit, el misteri a l'entorn de la seva figura s'accentua encara més. En tant que no hi ha informació sobre ell enlloc, Rodriguez es converteix en una mena de llegenda d'estrella maleïda, i comencen a proliferar els relats escabrosos sobre el seu suïcidi en directe. El fet que no es convertís en una superestrella al seu país natal és quelcom que no arriba a entrar al cap dels entregats fans sud-africans. Però, què se'n va fer, realment, de Rodriguez? Searching for Sugar Man, malgrat tot, és la història d'un impossible que arriba a fer-se realitat, d'un reconeixement que arriba amb quasi 30 anys de retard. Però que, finalment, arriba.