El que et pertoca estimar

L'estiu passat vaig tornar a El Senyor dels Anells, un altre cop no me'n vaig poder estar (i ja en van sis). Ara intentaré reivindicar un personatge menor de la saga, en Merry, que no és que tingui una gran importància per a l'argument de l'obra, i que en determinats passatges sembla que només passava per allà o que no aconseguirà mai el seu episodi de protagonisme, el seu quart d'hora de glòria (com en Sam enfrontant-se a la malèfica Shelob o en Pippin "interferint en els afers dels mags"). Tot i que el seu gran moment arriba, finalment, a Pelennor, podríem dir que la seva rellevància en la novel·la queda força amagada. És cert que de tant en tant demostra ser un pèl més espavilat  i força més assenyat que els altres hobbits, si més no, més que en Sam i en Pippin. I potser és el que Tolkien anomena en la novel·la "el sentit comú dels hobbits" o potser és, com diu en Gandalf, que després d'anys i anys de conèixer-los encara et sorprenen, però fa la impressió que de tant en tant és en Merry qui veritablement entreveu el rerefons heroic de la història. Una de les perles de saviesa que Tolkien ens ofereix en la novel·la, precisament en boca de Merry, és la següent:

És millor començar per estimar el que et pertoca estimar, suposo: has de començar per algun lloc i tenir-hi arrels, i el sòl de la Comarca és profund. Tot i així, hi ha coses més profundes i més altes; i si no fos per elles cap ancià podria cuidar del seu jardí en el que considera tranquil·litat, tant si en coneix l'existència com si no. Me n'alegro de conèixer-les una mica. 

Traduït al català de J. R. R. Tolkien, The Lord of the Rings, HarperCollins 2003, p 852

Al llarg de la teva vida trobes un munt de coses que et superen, que saps que per més que t'hi esforcis no aconseguiràs explicar o comprendre en absolut i, de vegades, tanmateix, no pots evitar de pensar que aquestes precisament són les essencials. Tot i així, el primer pas sempre és conèixer i estimar el que és al nostre abast. Això és el que esdevé heroic quan es tradueix en els fets. De forma que no tens la capacitat de canviar-ho tot, ni de fer el món a imatge dels teus designis: només tens el deure de millorar el que es troba al teu abast, i és aquí on el granet de sorra es torna essencial. Això és el que Merry expressa, en una conversa amb Éowyn, a la pel·lícula de Peter Jackson. És un moment commovedor escrit per al guió de la pel·lícula, i que a la novel·la no apareix, tot i que en poguem trobar paral·lels com el que acabem de citar. Llàstima que sigui una escena inèdita al cinema i que només es pot veure a la versió estesa de The Return of the King. 

Sou lleial i valenta i teniu moltes coses per les quals viure i molts que us estimen. Sé que és tard per fer-se enrere. Sé que no hi ha motius per tenir esperança. Si fos un cavaller de Rohan, capaç de fer grans gestes... Però no ho sóc. Sóc un hobbit. Sé que no salvaré la Terra Mitjana. Només vull ajudar els meus amics.

Wellinghall de Ted Nasmith