"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

23 de juny de 2010

Arthur & George (#3)

No és el primer cop que ha passat, li ho puc assegurar. Com expressar-ho? És qüestió de creure-hi. En què creiem, per què hi creiem. Des d'un punt de vista purament legal, els millors testimonis són aquells a qui el jurat més creu. 

Arthur & George (2005), de Julian Barnes, és una de les meves novel·les preferides, i fa poc que la vaig acabar per segona vegada. És un autèntic plaer, i la recomano a tothom que vulgui passar una bona estona amb una novel·la. La història comença com un thriller: hi ha una sèrie de fets misteriosos, una víctima innocent acusada injustament, una investigació policial i un judici on es posen sobre la taula totes les proves i conjectures dels investigadors. Tanmateix, la psicologia dels personatges queda tan ben descrita fins a l'últim detall que finalment ens adonem que la novel·la és molt més que això: una reflexió filosòfica sobre la naturalesa mateixa de les relacions humanes, de la vida i de la mort. La documentació històrica que va fer l'autor sobre els fets reals també és molt acurada. 

Sinopsi: La novel·la narra les vides creuades de dos personatges amb existència real i històrica, Arthur Conan Doyle i George Edalji. Ambdós personatges no poden ser més diferents: mentre que el primer és un personatge famós i reconegut, escriptor d'èxit; el segon és un advocat de províncies d'ascendència índia amb una existència monòtona i un caràcter introvertit. Tanmateix, quan una sèrie de crims especialment violents contra el bestiar de la zona assolin la comarca on viu George, aquest serà acusat per la policia com a primer i únic sospitós. Podríem parlar molta estona intentant definir temes que apareixen en la novel·la: el prejudici racial, la importància de la formació de la persona durant la infantesa, l'amor, el sentit de l'honor, les relacions familiars, la inquietud davant la mort, la religió, el biaix de la justícia... Tanmateix, l'única certesa que tindrem des del principi és aquesta: George és innocent. 

M'agrada: Tota la novel·la és un punt fort, des del principi fins al final, tant pel que fa a la seva estructura, la forma com la història captiva per sí mateixa, i els moments d'ironia i humor amb què Barnes corona aquesta obra mestra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons