Aquest recull de contes de l'autora canadenca Alice Munro es va publicar per primer cop el 2007. Els deu contes que hi trobarem són una mostra excel·lent de l'habilitat que té l'autora per encapsular móns sencers en unes poques pàgines, i quan els acabes fa la impressió d'haver assistit a petites novel·les condensades, amb la seva profusió de detalls sobre l'ambient i la intimitat dels protagonistes i les seves psicologies perfectament definides. La majoria dels relats són retrats intimistes de personatges més o menys solitaris o aïllats del món o, en el cas que aquest aïllament no sigui del tot evident a simple vista, personatges que rere una façana d'acontentament o satisfacció mundans amaguen profunditats insospitades, en forma de corrents soterrats o secrets inconfessables que no sabem exactament quan ni com poden acabar aflorant.
Gran part d'aquests personatges són femenins, i l'autora ens presenta aquestes dones en el seu espai de domesticitat, en la seva vida quotidiana com a terreny definitori, per de cop i volta revelar-nos-en el perill fortuït, la venjança o el retret inesperats, o encara que només sigui l'acceptació, més o menys resignada, de la inevitabilitat de la vida i les seves vicissituds, com passa al final de "Forats-fondos" o "Algunes dones". Quasi tots ells exploren a través de variats matisos la precarietat de la vida a través de la seva absoluta impredictibilitat. La mort pot esdevenir-se de la manera més fortuïta i banal possible, com li passa a la protagonista de "Massa felicitat", com també pot passar amb un accident crucial o desgràcia sobrevinguda que es produeix en qualsevol moment sense cap senyal d'alarma prèvia, com passa a "Forats-fondos", "Radicals lliures" o "Fusta".
Alguns d'aquests incidents es poden produir en moments crucials de la infància dels protagonistes i canviar-ne o definir-ne la vida per sempre, com passa a "Cara", "Joc de nenes", "Ficció", o "Forats-fondos", tot i que de vegades els propis protagonistes es resisteixen a deixar-se definir o etiquetar tan fàcilment. En aquest sentit, els contes comparteixen una mateixa pulsió metatextual en presentar-nos personatges que constantment creen ficcions o expliquen històries per provar d'afirmar-se. A "Radicals lliures", la creació del relat es transforma literalment en necessitat de supervivència; a relats com "Dimensions" o "Ficció" són més aviat intents de guariment, necessitats de donar sentit o clausura a episodis que per definició no en poden tenir.
La majoria d'ells miren enrere, a la societat més o menys acomodada de la segona meitat del segle vint, en un moment en què els rols de gènere de la societat tradicionalment masclista i patriarcal encara estan ben arrelats, especialment en l'espai familiar, però en què hi comença a haver intents de rebel·lia i de subversió d'aquestes estructures. El camí és força tortuós, però. Lluny de ser revolucionàries, les protagonistes d'alguns dels relats exerceixen la seva resistència de forma passiva i callada, esmolant l'enginy quan es presenta l'oportunitat o amb la paciència d'esperar, de vegades durant anys, el moment adequat per fer valer la seva veu.
Els rostres de l'opressió que operen portes endins de cada casa també són extremadament soterrats. Si bé "Dimensions" ens relata un cas d'abús i maltractament extrem en el si de la parella perfectament disseccionat i retratat des de dins amb precisió clínica, la fredor del pare de família a "Forats-fondos" és molt més indirecta i distanciada, poc més que un paternalisme o una superioritat moral que la seva esposa pateix com una tenalla, i que no s'acaba revelant sinó a través de les conseqüències que tindrà anys després per al fill. A "Wenlock Edge", el joc de manipulació i control exercit pel sinistre senyor Purvis no s'acaba revelant sinó a través de la submissió (doble) de la protagonista, quan aquesta es pensa que actua lliurement.
Un joc de manipulació i de control diferent, que resulta certament fascinant, s'estableix entre els personatges principals de "Algunes dones", quan el jove senyor Crozier, en el seu llit de mort, i la seva madrastra, la vella senyora Crozier, entren en una guerra oberta de desgast al voltant de les absències, dues tardes per setmana, de la jove senyora Crozier. Tot i que la tensió es fa equívoca i confosa a ulls de l'adolescent protagonista, el relat és un espectacle fascinant d'aquesta lluita pel domini de l'espai domèstic, i acaba retratant amb una cruesa corprenedora com, en una societat patriarcal, les pitjors enemigues de les dones poden arribar a ser les dones mateixes. Així doncs, Massa felicitat és una recomanació fantàstica si us agraden les lectures reposades, en què gran part del contingut es llegeix entre línies i que no esgoten els significats o les interpretacions amb una sola lectura.
Continguts: A "Dimensions", una dona canvia de casa i de vida perquè ningú sàpiga que va a visitar el seu marit a la presó després d'un esdeveniment tràgic que li ha canviat la vida per sempre. A "Ficció", la protagonista reviu un episodi del seu passat a través del relat que en fa una altra persona. A "Wenlock Edge", una estudiant jove i inexperta prova d'ajudar la seva companya d'habitació a escapar del control constant del seu amant. A "Forats-fondos", un accident fortuït en un pícnic familiar canvia la vida dels membres de la família per sempre. A "Radicals lliures", la protagonista prova de salvar la seva vida de l'única manera que se li acut en una situació desesperada. A "Cara", un home que té una marca de naixement a la cara explica la seva vida en retrospectiva, parant atenció particular a un incident que va tenir lloc durant la seva infància. "Algunes dones" és un petit retrat familiar dels darrers dies del moribund senyor Crozier, en què es produeix una estranya baralla soterrada entre ell i la seva madrastra, que no accepta que la seva jove, la senyora Crozier, s'absenti de la cambra del seu marit malalt per fer classes en una universitat propera dues tardes per setmana. "Joc de nenes" ens relata una aventura d'infància de la protagonista que té lloc durant un campament, amb un episodi sinistre que se'ns presenta en forma d'el·lipsi i no es revela fins al final del relat. "Fusta" relata la creixent obsessió d'un home per tallar arbres als boscos del voltant de casa seva, fins que es produeix un accident fortuït que resultarà força revelador. "Massa felicitat" és una biografia condensada de la matemàtica russa Sofia Kovalévskaia, centrada sobretot en els seus últims dies, a finals del segle dinou.
M'agrada: "Dimensions", "Wenlock Edge", "Algunes dones" i "Massa felicitat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada