"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

28 d’agost de 2019

El turó de Watership (#260)

Hi ha conills que diuen que tenen poder de visió. N'he conegut un parell o tres en el passat. Però no és gaire aconsellable parar-los molta atenció. Per començar, molts són directament males peces. Un conill feble, que no espera arribar gaire lluny lluitant, de vegades prova de fer-se l'important d'altres formes i la profecia és la millor. El més curiós és que quan resulta que s'equivocava, els amics amb prou feines se n'adonen, sempre que sigui bon actor i segueixi entabanant. Però, d'altra banda, te'n pots trobar algun que realment tingui aquest poder, perquè existeix. 

Aquesta és una recomanació força especial, i una lectura que m'ha resultat tota una sorpresa en positiu. L'autor britànic Richard Adams (1920-2016) mai va preveure fer carrera literària. Watership Down va ser la seva primera novel·la, i la va escriure més com a divertiment que no pas perquè tingués en ment dedicar-se a la literatura. El relat té origen en els contes que Adams explicava a les seves filles i que aquestes li van demanar insistentment que posés per escrit. Abans de la seva publicació, el 1972, va ser rebutjada per la majoria de grans editorials britàniques. Els motius són força comprensibles d'entrada. El turó de Watership és una aventura èpica i fantàstica protagonitzada per una tribu de conills a la recerca d'una vida millor. La premissa de l'argument sembla força infantil, però el relat de seguida deixa clares les seves bases: a través dels seus personatges antropomorfs, assistim a una revisió completa dels mites i trops que conformen els orígens de la literatura occidental, des de les sagues homèriques, als textos bíblics i mesopotàmics i el folklore popular. A través de les aventures de Hazel, Fiver i els seus companys, assistim a les vicissituds de l'heroi arquetípic, des del seu lloc primigeni d'anonimat i feblesa fins a alçar-se com a heroi, líder i fundador d'una nova comunitat. Hazel no és el conill més fort, ni el més astut, ni tan sols el més carismàtic del grup. Les seves qualitats de lideratge són potser una mica més subtils, ja que és un ésser extremadament pragmàtic i intel·ligent, la saviesa del qual es basa principalment en distingir i aprofitar les fortaleses dels altres i comprendre el rol de cadascú dins del grup. Quan el seu germà Fiver té una visió premonitòria de la destrucció de la seva llar, de seguida comprèn la necessitat de fugir i establir-se en un altre lloc. La profecia de Fiver, com la de Cassandra, no és creguda per ningú, però, i al final l'aventura l'emprendran tan sols un grupet de dissidents liderats per Hazel. Les ressonàncies bíbliques en el relat, que els marca com a poble escollit, es van fent evidents ben bé al llarg de tota la lectura. Els perills i les proves que passaran fins a arribar al seu objectiu seran nombroses, i cadascuna més difícil i arriscada que l'anterior. Ara bé, Richard Adams va fer els deures ben fets respecte a la narrativa de fantasia més tradicional i ens ofereix no tan sols el relat de les seves aventures, sinó també el marc de creences, mites i referències que li donen forma: els conills de la novel·la tenen tot un cos de llegendes i tradicions sobre el mític heroi El-ahrairah, el pare de tots els conills; també creuen en Frith, el déu creador de totes les coses que va donar als conills les seves qualitats a través de la seva benedicció a El-ahrairah, i tenen especial devoció pels rapsodes que expliquen històries un cop tots els conills s'han recollit dins del cau. Adams fins i tot va inventar un llenguatge fictici parlat pels conills, amb un vocabulari coherent que dóna significat als seus propis noms, i a la seva nomenclatura d'objectes, conceptes i tota mena de criatures. Fins aquí tot bé, si ens quedéssim tan sols en les referències clàssiques i el joc metatextual que la novel·la proposa. Però la novel·la també mira al seu present. Escrita durant la Guerra Freda, la novel·la també reflexiona sobre com ha de ser una comunitat i com s'ha d'organitzar, i durant la seva fugida els conills protagonistes trobaran altres models de comunitat dels quals trauran reflexions importants per al seu futur. Com en les millors fantasies distòpiques, els protagonistes arribaran a llocs que no són ni de bon tros el que aparenten al principi, i a felicitats fictícies que amaguen rere la seva façana de calma la brutalitat d'una política controlada des de dalt. Richard Adams va ser veterà de la segona guerra mundial, i l'experiència de la guerra i de la postguerra europees acaba permeant el text sencer: al llarg de tota la novel·la hi ha escenes d'una violència i una brutalitat insospitades a l'hora de començar a llegir que, de fet, fan el llibre molt difícil de classificar com a literatura infantil. Hi ha una escena en particular que es fa molt difícil de desvincular de la literatura de l'Holocaust - em refereixo en concret a la cambra de gas - i que queda descrita d'una forma vívida i directa, amb tot luxe de detalls. Per això aquesta és una recomanació curiosa i difícil de classificar. La seva lectura resulta un plaer, però és una obra exigent i que a estones aclapara per la seva minuciositat. La construcció del món que Richard Adams proposa és extremadament descriptiva, i això alenteix el ritme de la narració durant la major part de la novel·la, especialment en la seva primera meitat, però tot i així val la pena seguir endavant perquè els punts àlgids de l'acció i de l'aventura i el seu desenllaç esdevenen autènticament satisfactoris. 

Sinopsi: Els conills de Sandleford Warren afronten una amenaça inesperada: els humans planegen destruir el seu hàbitat natural per edificar-hi. Un dels conills més joves, el vident Fiver, té una premonició sobre el desastre imminent i alerta el seu germà, Hazel, de la imminència de la catàstrofe. Entre tots dos proven de convèncer el líder de la colònia per escapar el més aviat possible, però el conill en cap no els fa cas i així és com Hazel, Fiver, i una colla de convençuts emprenen una aventura per tal d'establir-se al turó de Watership, una terra promesa que Fiver ha vist en somnis. 

M'agrada: És una lectura molt original i gratificant, sobre tot, en la seva segona meitat. 

No m'agrada: Té moments del text en què el ritme es fa força feixuc, i de vegades la narració de la violència es fa una mica gratuïta per ser una novel·la infantil. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons