Tot i que havia llegit aquesta novel·la fa uns quants anys i ja no me'n recordava gaire, la vaig tornar a llegir precisament com a part de l'efecte de ressaca que em va produir The Blindfold. Vaig llegir que Paul Auster havia estat treballant en aquesta novel·la durant la mateixa època en què Hustvedt escrivia The Blindfold, i de fet l'Iris protagonista d'aquesta última també apareix, tot i que de forma marginal, a Leviatan. En aquest sentit, aquesta no em va agradar tant com la novel·la de Siri Hustvedt i sospito que tampoc no tant com altres obres de Paul Auster que he llegit. Ara bé, és una novel·la molt interessant especialment per la forma en què està plantejada, que agradarà a qui ja sigui fan de Paul Auster i que pot ser una bona forma d'introduir-se a aquest autor per als qui no hi estigueu familiaritzats.
La idea principal que es troba rere Leviatan (1992) és que les casualitats fortuïtes poden arribar a definir la nostra existència amb més pes fins i tot que qualsevol pla o designi preestablert. Aquesta, per tant, és la novel·la de Peter Aaron, que es disposa a explicar la història de la vida i la mort del seu amic Benjamin Sachs, per fer-la pública només en cas que la policia obtingui les respostes que necessita. De fet, per a Paul Auster, l'acte d'escriure una novel·la forma part de la narració mateixa, i per això gran part dels seus protagonistes són escriptors que es troben enfrontats a la necessitat d'escriure una història per arribar a conèixer la seva pròpia identitat. D'aquesta forma, el que trobarem en el personatge de Peter Aaron és un paral·lel de Paul Auster, amb multiplicitat de detalls biogràfics que troben coincidència amb la seva vida real. Ara bé, precisament per això és curiós que la història que Aaron es proposa explicar sigui precisament la de Benjamin Sachs que, tot i no ser cap alter ego de Paul Auster, és una versió més romantitzada i idealitzada del rol de l'escriptor.
Intentant cobrir la distància que separa els ideals polítics i l'anhel de justícia de la dura realitat, Benjamin Sachs decideix escriure per canviar el món. Quan aquest projecte fracassa, decideix passar a mètodes més dràstics per fer-ho. Tot i així la novel·la és més complexa que això perquè, d'una banda, pel seu camí, igual que pel d'Aaron, tenen lloc coincidències inesperades que poden arribar a canviar vides senceres i, d'altra banda, la història de Sachs tal com l'explica Aaron és una versió del que podria haver passat, però tampoc no hi ha la certesa absoluta respecte a totes les motivacions i decisions del personatge. Aaron presenta la seva interpretació i, per tant, la que per a ell té sentit. Potser si haguéssim pogut accedir a la narració del mateix Sachs o algun dels altres personatges la imatge de conjunt resultaria diferent. Pel camí queden caps solts, trames obertes, i homes i dones que s'amaguen i es revelen en l'escenari de les grans ciutats americanes, Nova York per antonomàsia.
Una de les coses que m'ha desconcertat més d'aquesta novel·la és precisament el seu rerefons polític, que a moments acaba semblant un McGuffin plantejat al principi de la novel·la per fer enganxar el lector amb la promesa d'un misteri de tipus policíac. Tot i les reticències inicials, en aquest sentit, el desenllaç no decep. El viatge de Sachs comença amb Thoreau i acaba amb Alexandr Berkman, i és cert que el fil entre tots dos moments s'ha d'anar lligant molt a poc a poc i estrictament a l'esfera personal, a través de múltiples anades i vingudes i trobades amb personatges que esdevindran decisius. És cert que no és un thriller policíac, però sí que es forma a base de misteris i de petites peces del trencaclosques que s'han d'anar encaixant per entendre el sentit global de la història i, per això mateix, resulta una experiència sorprenent i emocionant.
Sinopsi: El relat comença amb una mort anònima en una carretera, la d'un individu que salta fet miques en manipular un explosiu. El narrador assumeix que aquesta persona és el seu amic Benjamin Sachs, i comença a explicar la història de la seva llarga amistat, remarcant amb especial interès les casualitats i les coneixences que van acabar marcant les decisions de Sachs.
M'agrada: La seva narració discontínua, que acaba trobant una lògica o una coherència dins de si mateixa.
No m'agrada: Té moments en què se'm va fer un pèl llarga i confusa, especialment en la part central.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada