El despertar (#128)

Quan he marxat aquesta tarda, m'ha envoltat amb els braços i m'ha palpat les espatlles, per veure si tenia les ales prou fortes, ha dit.

El despertar de Kate Chopin (1851-1904), publicada el 1899, és una novel·la tan decisiva en la història de la literatura americana com impactant, emocionant i colpidora en tot el seu realisme i la seva manca de sentimentalisme. Tota una experiència en acabar de llegir-la: no hi sobra ni hi falta res. En ser tan breu, fa de bon llegir de pressa, perquè transmet una experiència vívida i intensa, directa i planera, sense aturar-se a recaragolar quelcom que no té gaire més misteri. D'altra banda, també fa de bon llegir a poc a poc, perquè els símbols, els motius i els colors de la novel·la es van repetint d'un capítol a l'altre, com si es tractés de crear una clau o un codi que els lectors, si volen, poden anar desxifrant. 

L'argument és força senzill: una dama de la societat burgesa experimenta el seu "despertar" a la vida adulta i a la llibertat quan se n'adona que no vol seguir definint-se a si mateixa pel seu rol de dona, de mare i d'esposa: vol ser ella mateixa sense preocupar-se pel futur, passi el que passi a continuació i al preu que sigui. Es pot interpretar que aquest "despertar" ve donat a causa del fet que s'enamora d'un home que no és el seu marit, tot i que això no deixa de ser una lectura simplista de la protagonista. També podríem dir que el fet crucial que li canvia la vida és que aprèn a nedar, i - citant literalment - es disposa a nedar més lluny del que cap altra dona ha arribat mai. 

A diferència de les seves cosines germanes Anna Karènina o Ana Ozores, Edna Pontellier ens exposa una subjectivitat femenina escrita (per fi!) per una dona, i en aquest sentit, no judicada per la veu narradora. D'altra banda, i a diferència del que defineix les seves parentes, a Edna Pontellier no la defineix el seu adulteri i això, potser per comparació, l'honora: ella no deixa el seu marit per anar amb ningú, sinó més aviat per anar pel seu compte, i si això inclou anar amb algú al capdavall, no deixa de ser quelcom subsidiari, quan analitzem les anades i vingudes del personatge al llarg de la novel·la. Fins i tot el seu final, per negatiu que pugui semblar, és fruit d'un acte afirmatiu, d'una decisió que neix de l'expressió de la pròpia subjectivitat de l'única forma que li és al seu abast. Així és com el desenllaç es pot llegir com una fugida endavant, per més paradoxal que pugui semblar. Si té alguna cosa de tràgic potser, no és per quelcom intrínsec a la subjectivitat d'Edna, sinó més aviat per la manca de realització que troba en el seu context social i històric, en el moment que li toca viure. En això -i només en això, de debò- se li veu l'aire de família amb l'Anna de Tolstoi, en què totes dues rebutgen la vida que no volen tenir, però no poden accedir plenament a aquella que volen. 

El context també ens pot donar algunes claus per entendre alguns aspectes de la novel·la: la cultura descrita en la narració és la dels criolls de Louisiana, al sud els Estats Units, i per tant, una cultura no hegemònica dins d'aquest país. Els criolls francesos eren els descendents dels colonitzadors francesos de la zona, i bàsicament, la seva llengua nativa era el francès i la seva cultura era catòlica. Com és el cas dels pares de Chopin, moltes vegades els criolls es casaven amb irlandesos precisament per aquesta qüestió religiosa. Tampoc s'ha de confondre (i això va per als perplexos espectadors de Treme) amb la cultura criolla de Louisiana com s'entén avui dia, que contempla principalment les tradicions i cultura de la comunitat negra de Louisiana. Per què s'utilitza la mateixa paraula Creole per a ambdós col·lectius? Bé, bàsicament perquè les seves arrels són les mateixes. La comunitat dels criolls negres va néixer del costum dels propietaris blancs de mantenir dues famílies, la blanca i legítima i la negra i extraoficial. (Cliqueu aquí si necessiteu més informació al respecte). Així doncs, les divisions racials també tenen un lloc a la novel·la, tot i que potser indirecte per a l'argument, així també com la cultura mexicana, que encarna per als protagonistes tot allò que resulta exòtic, misteriós i prohibit.

Sinopsi: La narració cobreix un breu període en la vida de la protagonista, Edna Pontellier, una dama de la societat burgesa de New Orleans. El senyor Pontellier es dedica a l'especulació financera i, mentre treballa, Edna i els seus fills estiuegen en un poble de la costa. Allà estiuegen també els Lebrun, una família coneguda, i Edna estableix una amistat íntima amb Robert Lebrun, un dels fills de la família. Quan torna a New Orleans, Edna deixa el seu marit i els seus fills per anar a viure pel seu compte i establir-se com a pintora.

M'agrada: Costa escollir una cosa en concret en una novel·la que és perfecta, però diria que sobre tot m'agrada la capacitat de concisió en una novel·la tan breu, especialment perquè això no nega la complexitat dels personatges ni de les seves relacions.