El talp (#25)

Avui la recomanació d'una novel·la que agradarà a tots els seguidors del thriller d'espionatge més clàssic: una de les novel·les més conegudes i reconegudes de l'escriptor britànic John le Carré, recentment revisitada en l'excel·lent versió cinematogràfica de Tomas Alfredson estrenada l'any passat. El talp resulta una novel·la absorbent, que atrapa des de la primera a l'última pàgina, gràcies al gran domini que le Carré mostra de la narració, en una prosa densa i carregada d'informació, però que en cap moment es fa feixuga. 

La trama, que té lloc durant la Guerra Freda, ens presenta el seu protagonista, George Smiley, com a anti-heroi fracassat en tot allò que no sigui la seva feina, i humanitza enormement la tradicional imatge que ens ha arribat de l'espia desarrelat, viatger, i socialment triomfador. Smiley no és res de tot això: amb prou feines es mou de Londres i no utilitza gàdgets estrambòtics; és més aviat un heroi laboriós i discret, que sempre ocupa un segon pla en els moments decisius. De fet, com es mostra al llarg de tot el llibre, la gran virtut dels espies és que ningú els pugui distingir a simple vista d'un ciutadà ordinari. I l'acció ens arriba d'una forma brillantment dosificada enmig de muntanyes d'informació. 

És per això que el lector no pot abaixar la guàrdia en cap moment, si pretén destriar el que és crucial i el que és anecdòtic en la resolució de la trama. La missió que ocuparà Smiley serà més aviat la de revisar el passat i la seva documentació amb una minuciositat de cirurgià que li permetrà trobar qualsevol indici, petita incoherència o cap solt que facin trontollar una història sencera. Ens trobem potser, davant d'una intel·ligent exaltació de la idea que la paciència i la perseverança en el treball d'escriptori poden donar grans resultats. Així és com le Carré basteix poc a poc un thriller del més alt nivell: dotant de profunditat els seus personatges sense revelar-ne tots els secrets, i creant així en el lector la impressió d'estar espiant d'amagat pel forat del pany d'alguna porta. 

Sinopsi: El talp narra la investigació que porta a terme l'agent retirat George Smiley per tal de desemmascarar un talp soviètic entre els seus més antics i propers col·legues dels serveis secrets britànics. La forma com aquesta investigació es desgrana lentament, aturant-se sobre tot en els detalls, fa de la narració un intrigant relat de suspens en el marc de l'espionatge internacional.

M'agrada: La complexitat dels personatges descrits i del relat en conjunt, fins i tot també amb les seves el·lipsis. La impressió, tan enyorada en els dies de best-sellers de consum massiu, que l'autor no pren els seus lectors per beneits ni ho ha d'oferir necessàriament tot mastegat. La magnífica resolució final, en què no queda cap element sense sentit i totes les peces acaben col·locant-se al seu lloc.

No m'agrada: La comprensió del relat pot ser una mica confusa la primera vegada que es llegeix si no s'hi para prou atenció, a causa de la complexitat del funcionament dels sistemes d'intel·ligència que es descriu. Haver vist la pel·lícula prèviament pot ajudar en aquest sentit, en tant que pot servir com una mena de resum esquemàtic de l'argument.