Arrels i llavors

Fa poc que vaig tornar a veure el documental La pelota vasca (2003), realitzat per Julio Medem, principalment per veure si el seu enfocament havia sobreviscut als nou anys que separen la realitat del conflicte polític del País Basc avui dia de la situació d'aquell moment. És clar que és inevitable que hi faltin els esdeveniments posteriors -la història és dinàmica i s'escriu dia a dia- i que el conflicte polític i el conflicte armat es fonguessin en un de sol en un moment del procés en què el discurs sobiranista (sembla) estava condicionat a la fi del terrorisme i, d'altra banda, el pla Ibarretxe encara tenia alguna perspectiva de futur. Tot i aquests detalls que, òbviament, no depenen dels autors del reportatge, crec que el film encara resulta un document d'inestimable qualitat per la multiplicitat de veus que hi apareixen retratades (els grans absents van ser els representants del partit popular, que van refusar de participar-hi) i per la multiplicitat de perspectives des de les quals s'aborda la realitat d'un conflicte que, com sabem des del principi, no es pot enfocar mai en termes de blanc o negre. Perquè Euskal pilota és, principalment, un relat d'arrels, de les arrels culturals i antropològiques d'una identitat, les arrels històriques d'un conflicte polític que dóna lloc al naixement del terrorisme, i també de les arrels d'un discurs nacionalista en constant tensió dialèctica amb el discurs, també nacionalista, dels diversos governs centrals que s'han anat succeint, tant socialistes com populars. Els governs que s'han anat constituint després de 2003, tant generals com autonòmics, també poden ser analitzats a aquesta mateixa llum, amb resultats, quan es veu la pel·lícula, sovint més que irònics i xocants. 

La seva aproximació a la qüestió del terrorisme, tot i les crítiques de parcialitat que va rebre en el seu moment, no és ni partidista ni manipuladora: més aviat atorga la paraula a les víctimes d'ambdós bàndols, tant a les víctimes del terrorisme com a les de la violència policial i els familiars de terroristes. A més, les entrevistes tant a periodistes com a artistes, professionals del món acadèmic i d'altres àmbits, i polítics de quasi tots els colors ideològics, es van creuant les unes amb les altres en una mena de debat (precari, és clar, en tant que depèn del muntatge posterior de la cinta) entre opinions confrontades. Tanmateix, el resultat és que s'hi exposa un ampli espectre de visions i versions de la realitat basca, sovint plenes de matisos. El reportatge és força informatiu respecte a la història del conflicte basc i la seva evolució al llarg del temps, però em penso que pot ser molt interessant tornar a veure aquest documental a la llum de tot el que ha passat des de 2003, i en un moment en què el debat i les aspiracions sobiranistes són més que mai qüestions d'actualitat. En aquesta línia, Euskal pilota demostra, i potser ara més que mai, que hi ha moltes preguntes i qüestions inconcluses sobre la taula, i que aquestes no desapareixen només ignorant-les o fent veure que no existeixen. Si alguna conclusió en traiem, després de veure la pel·lícula, és que els esdeveniments segueixen parlant, i que és tasca de tothom, com a ciutadans, interpretar-los un cop i un altre per tal que la dinàmica de la política sigui fruit, realment, de la participació ciutadana. Aquestes són les llavors, al meu parer, que s'han de recollir i plantar; no les de la força i la intransigència, sinó les de la comprensió de la complexitat intrínseca de les qüestions identitàries en un marc de no-violència i de diàleg. En aquest sentit és força revelador el condicionament que es va plantejar en el seu moment de les aspiracions independentistes a la desaparició de la banda terrorista: un cop s'ha obert l'horitzó de la pau, no haurien de tenir aquestes un reflex força més evident en les intencions del govern central? Ironies polítiques. És precisament en el marc d'aquestes reflexions, d'aquestes i de les que aborden la forma com es construeixen les identitats col·lectives, la història i les opinions polítiques, que seria interessant revisitar La pilota basca.