Un dia normal

És de nit, i recorres la línia quasi recta que va des de l'estació a casa teva. No és que sigui gaire tard, però és de nit. Quan els carrers es van despoblant, t'agafa aquella angoixa de sospitar de tothom. No t'és desconeguda: intentes no tenir prejudicis i, fins a cert punt, sempre ho has aconseguit. Et consideres una persona civilitzada i un membre de la societat com qualsevol altre, però no ho pots evitar des que et van atracar en un carrer despoblat per robar-te la bossa. Se t'ho van endur tot, i et vas sentir petita en un món massa gran. Quan vas fer la denúncia, et van demanar que descrivissis l'agressor i, per posar-te les coses més fàcils, et van preguntar si tenia aspecte àrab, llatí, gitano, i així successivament. En aquell moment et vas adonar que no hi havia cap tret sospitós que tu poguessis marcar com a significatiu; que el lladre era més semblant a tu mateixa que a ningú altre a qui poguessis categoritzar amb els termes que t'oferien, i et fa la impressió que va ser en aquell precís instant quan vas començar a sospitar de tothom. Poc a poc has anat superant la por, però de tant en tant no pots evitar aquesta mena d'angoixa. Enfiles un carrer pobrement il·luminat. Hi ha fanals a una vorera, però a l'altra no. Et dirigeixes al pas de vianants més proper, en direcció precisament al costat fosc. De cop i volta, apareixen dues bicicletes del no res. Per un moment, penses: ja està, hi has caigut de quatre grapes. Engrapes la corretja de la bossa amb força, com si hagués de servir d'alguna cosa, com si haguessis de sortir guanyant en un estira i arronsa. La primera bicicleta passa per darrere teu com un llamp. En apropar-se on ets tu, la segona, que et passa per davant, maniobra ràpidament per esquivar-te. La roda de davant es balanceja per uns segons a dreta i esquerra. Veus l'expressió de sorpresa a la cara del noi magrebí: "Perdone, señora", et crida mentre s'allunya a tota velocitat. I arribes a l'altra vorera sana i salva. Ara et sorprèn tot el que t'ha passat pel cap en tan poc temps, una fracció de segon. S'ha produït un anticlímax digne d'un guió de Paul Haggis. Individu magrebí armat amb una bicicleta: 1 - la teva por: 0.