Critical thinking

Una explicació concisa i entenedora del que s'entén per pensament crític. (Tot i ser un anglès força ràpid, els esquemes de suport ajuden molt). Atenció a les falses dicotomies i el pensament blanc-negre, força més estesos del que ens agradaria pensar.

Dedicat a tots els teistes que accepten l'evolució.

Impressionistes

Aquesta mostra de pintura francesa de la col·lecció Clark s'estarà al Caixafòrum fins al 12 de febrer. El matrimoni Sterling i Francine Clark van dedicar-se durant més de quaranta anys a adquirir joies de la pintura francesa de finals del XIX i principis del XX, especialment obres de Renoir, però també de  l'escola de Barbizon, que va constituir el precedent de l'impressionisme (Corot, Millet, Rousseau); l'impressionisme primerenc de Pissarro, Sisley o Monet; els interiors i bodegons de Renoir i d'altres autors del seu període, com Manet, per exemple; i, cap al final de l'exposició, els post-impressionistes (Toulouse-Lautrec, Degas, Bonnard o Gauguin). En aquest cas, qualsevol explicació és sobrera, i l'únic que en podem oferir és la recomanació més entusiasta. 

Els Ballets Russos de Diaghilev

Aprofiteu els últims dies d'aquesta exposició (s'acaba el 15 de gener) del Caixafòrum, perquè realment val la pena. I especialment perquè no s'acostumen a dedicar exposicions a la dansa. Aquesta mostra ens ofereix un recorregut per la història de la companyia dels Ballets Russos fundada per Serge Diaghilev, un empresari artístic amb la visió de futur necessària per envoltar-se dels millors artistes del seu moment (tant plàstics com musicals) i provocar en la dansa clàssica i tradicional una ruptura en direcció a les avantguardes. La companyia, que va durar de 1909 a 1929, any de la mort de Diaghilev, va viatjar per tota Europa presentant els seus espectacles, i a partir de 1917 ja no va tornar a Rússia. Va passar la Primera Guerra Mundial entre Suïssa i Espanya, on entraria en contacte i popularitzaria la música de Falla. L'exposició ens mostra fotografies, vestits, dibuixos i dissenys de vestuari i atrezzo (entre els artistes plàstics que en algun moment van col·laborar amb la companyia podem trobar Picasso, Cocteau, Matisse o Miró, entre d'altres), així com nombrosos records de les representacions, programes de mà o estampes i records pintats, que esdevenen en si mateixos petites obres d'art. És curiós observar les vívides imatges d'una estètica i una forma de fer art que no tardarien gaire a esvaïr-se, però que aplegarien tants professionals de tants camps artístics diferents. El protagonisme l'adquireixen especialment Diaghilev i Nijinski, que esdevenen suggerents testimonis d'una època que obre les portes a la contemporaneïtat.