Aprofiteu els últims dies d'aquesta exposició (s'acaba el 15 de gener) del Caixafòrum, perquè realment val la pena. I especialment perquè no s'acostumen a dedicar exposicions a la dansa. Aquesta mostra ens ofereix un recorregut per la història de la companyia dels Ballets Russos fundada per Serge Diaghilev, un empresari artístic amb la visió de futur necessària per envoltar-se dels millors artistes del seu moment (tant plàstics com musicals) i provocar en la dansa clàssica i tradicional una ruptura en direcció a les avantguardes. La companyia, que va durar de 1909 a 1929, any de la mort de Diaghilev, va viatjar per tota Europa presentant els seus espectacles, i a partir de 1917 ja no va tornar a Rússia. Va passar la Primera Guerra Mundial entre Suïssa i Espanya, on entraria en contacte i popularitzaria la música de Falla. L'exposició ens mostra fotografies, vestits, dibuixos i dissenys de vestuari i atrezzo (entre els artistes plàstics que en algun moment van col·laborar amb la companyia podem trobar Picasso, Cocteau, Matisse o Miró, entre d'altres), així com nombrosos records de les representacions, programes de mà o estampes i records pintats, que esdevenen en si mateixos petites obres d'art. És curiós observar les vívides imatges d'una estètica i una forma de fer art que no tardarien gaire a esvaïr-se, però que aplegarien tants professionals de tants camps artístics diferents. El protagonisme l'adquireixen especialment Diaghilev i Nijinski, que esdevenen suggerents testimonis d'una època que obre les portes a la contemporaneïtat.
